Banner Top

La conquesta mallorquina de les Canàries

Monument als guanxes (Las Palmas de Gran Canària) Monument als guanxes (Las Palmas de Gran Canària)
Extracte del reportatge publicat a la revista Sàpiens (gener 2016, Núm. 164) i que també podeu llegir íntegrament en aquesta versió del diari Ara Balears.


La història d’una aventura atlàntica robada per l’imperialisme espanyol

Abans de ser ocupades per la Corona de Castella al segle XV, comerciants mallorquins ja havien posat el peu a les Canàries. Els ecos d’aquella aventura del Regne de Mallorca es perdrien en la boira del temps durant segles, injustament silenciats per la conquesta espanyola. 
 
La història oficial, passada pel sedàs hispà, diu que les Canàries van ser incorporades a la cristiandat per Castella quan el 1402 un aventurer francès anomenat Jean de Bethancourt les hi va oferir. Va ser així com, al llarg del segle XV, els castellans anaren conquerint  aquelles set llunyanes i càlides illes situades davant les costes del Sàhara Occidental.
 
Aquesta tesi, però, seria desmuntada el 1960 amb la publicació d’un llibre, El Obispado de Telde: misioneros mallorquines y catalanes en el Atlántico. El seu autor era l’historiador canari, d’ascendència catalana, Antonio Rumeu de Armas, catedràtic en diverses universitats. Rumeu partia de documents trobats en diversos arxius com el de la catedral de Mallorca, els de Saragossa o el de la seu papal d’Avinyó. Les seves descobertes, tanmateix, van passar desapercebudes en el món acadèmic espanyol d’aleshores.
 
En el seu llibre, Rumeu de Armas manifesta així el silenci que hi ha hagut al voltant de la presència catalano-mallorquina a les Canàries: “El misterio se trueca en sorpresa ante el cúmulo de extrañas y variades circunstancias que han hecho factible la pervivencia del sigilo [...]. Para los pueblos de la Corona de Aragón cuanto aquí se recoge solo puede servirle de legitimo orgullo. Para Mallorca es un preclaro timbre de gloria, por afectarla de manera especial y particularísima. Para Canarias, uno de los más bellos y emotivos capítulos de su historia ...”. Ara Rumeu, mort el 2006, estaria content de veure que la numismàtica li ha donat la raó [...].

Articles relacionats:
Quan les illes eren independents


Per saber més sobre aquest tema, aquí teniu la meva intervenció al programa "Els entusiastes" d'IB3 Ràdio (01/02/2016):


Deixa un comentari

Especifica tota la informació requerida (*) on s'indiqui. El codi HTML no és permès.

Banner 468 x 60 px