Banner Top

Quan Menorca era britànica

Menorca britànica Menorca britànica
Extracte del reportatge publicat el març de 2008 a la revista Sàpiens (Núm. 65) amb l’assessorament de l’historiador Miquel Àngel Casasnovas.

Menorca podria ser avui colònia britànica, com ho és Gibraltar. En acabar la Guerra de Successió les dues passaren a mans angleses. Al cap de gairebé un segle les forces borbòniques només pogueren recuperar l’illa balear. L’herència britànica, però, ja fou difícil d’esborrar. 
 
A les Balears sempre es diu que cada illa és un món. L’arxipèlag, com a entitat política moderna amb Palma com a capital, va néixer el 1833 amb la primera divisió territorial de províncies que es féu a l’Estat espanyol. Des d’aleshores es va voler que cadascuna de les quatre illes anessin juntes de la mà sense tenir en compte que sovint, d’ençà de la conquesta catalana el segle XIII, la història no ha estat la mateixa per a totes. I en el cas de Menorca, molt menys. Si hi ha una època històrica que ha marcat el present de l’illa i la dels seus habitants, aquesta fou el segle XVIII. La Guerra de Successió entre els seguidors de Felip V de Borbó i Carles d’Àustria la convertí en moneda de canvi de les grans potències europees.
 
Amb alguns curts períodes de domini francès i espanyol, Menorca fou britànica durant gairebé un segle. Tants d’anys deixaren forçosament un pòsit important. Avui en dia, a les escoles, per escriure a la pissarra, els nens utilitzen el “xoc” (del chalk anglès) en comptes del guix; no juguen a bales sinó a “mèrvels”, un calc de marbles. La llista d’anglicismes és llarguíssima. En el paisatge urbà també és fàcil reconèixer trets britànics com els balcons-tribunes o les finestres de guillotina, anomenades “boinder” (de bow window). Fins i tot no falten els que diuen que el tarannà tranquil dels menorquins és herència dels anglesos.
 
L’illa estratègica
Felip de Borbó fou qui acabà guanyant la guerra de Successió al tron espanyol iniciada el 1702 després que Carles II morís sense descendència. Per imposar la seva autoritat, però, va haver de fer una sèrie de renúncies. I és que, a l’hora de signar el tractat d’Utrecht del 1713, els anglesos –que encapçalaven el grup de partidaris de Carles d’Àustria- van exigir la cessió de Menorca i Gibraltar. Aquest tractat contravenia el Jurament per les Illes que el 1343 instaurà Pere IV el Cerimoniós per als seus successors després d’ocupar el Regne de Mallorca (veure Sàpiens nº 56).
 
L’objectiu del document era evitar que mai més les illes, els comtats del Rosselló i Cerdanya es poguessin separar de les terres de la Corona d’Aragó. Els comtats del Rosselló i Cerdanya ja s’havien perdut el 1659 amb el Tractat dels Pirineus i ara, amb el Tractat d’Utrecht, Menorca també quedava despenjada. Precisament el Jurament per les Illes fou adduït pel Parlament de Catalunya per a denunciar el Tractat d’Utrecht i resistir amb les armes les tropes de Felip V fins a l’11 de setembre de 1714.

Per continuar llegint, clicau aquí.


Deixa un comentari

Especifica tota la informació requerida (*) on s'indiqui. El codi HTML no és permès.

Banner 468 x 60 px