Banner Top

L’origen llatí de l’article salat

El parlar de Mallorca El parlar de Mallorca

Tot i que el llatí no en tenia, els nostres articles procedeixen de la llengua dels cèsars. Les formes normatives “el”, “la”, “els”, “les” vénen del pronom/ adjectiu demostratiu ille, illa (“aquell”). En canvi, les del parlar salat, “es”, “s”, “sa”, “es”, “ses”, tenen el seu origen en el pronom emfàtic ipse, ipsa (“un mateix”). L’article salat és present a les Balears, a indrets de Catalunya com la Selva o l’Empordà, al sard de Sardenya i als pobles valencians de Tàrbena i La Vall de Gallinera.

En el cas dels pobles catalans, l'article salat es tracta del manteniment d’un arcaisme a una zona perifèrica; a l’edat mitjana se salava a tota la zona de Catalunya on ara es parla català central; en són vestigis topònims com Sant Just Desvern o Sant Joan Despí. Varen ser d’aquesta zona de Catalunya d’on sorgiren els repobladors de les Illes després de la conquesta catalana. El cas dels pobles del País Valencià és diferent: varen ser els repobladors mallorquins els qui hi varen dur el parlar salat després de l’expulsió dels moriscos, a principi del segle XVII.
 
Us deix amb unes reflexions de l’eminent filòleg Francesc de B. Moll sobre l’article salat que haurien de llegir els anticatalanistes més furibunds. Són extretes de la lliçó inaugural dels cursos de català 1978-79, titulada «Llengua o dialecte? Català o mallorquí?»

«Una de les coses que més retreuen els anticatalanistes baleàrics és que usem els articles "el" i "la" en lloc de "es" i "sa". Hi ha molta gent que no sap aportar cap més detall que aquest per a dir que no s’ensenya mallorquí sinó català. Convé parlar-ne un poc, d’aquest punt. De tot d’una he d’advertir que un detallet com aquest, entre mils d’altres en què el català continental i el mallorquí coincideixen, no significa absolutament res; i més poc significa si tenim en compte que "es" i "sa" són articles tan catalans com "el" i "la", i que encara són emprats a la Costa Brava catalana, i que els pollencins usen "eu" i "la" des de sempre sense deixar d’esser mallorquins.
 
En segon lloc, vull fer notar que l’article "el" i "la" és molt usat a tot Mallorca, a Menorca i a Eivissa, en una llarga sèrie de paraules com "el rei", "la reina", "el papa", "el Bon Jesús", "la Mare de Déu", "el dimoni", "les ànimes", "les Verges", "la Puríssima", "la Sala", "la Seu", "la mar", "la terra", etc., o en una multitud de locucions: "a la llarga", "a les bones", "a les males", "a la bona de Déu", "vestit a l’ampla", "a les fosques", "a la fotrenca", etc. Per tant, estendre l’ús de "el" i "la" a tots els mots no significa més que eixamplar l’ús d’unes formes que en el llenguatge insular ja estam acostumats a emprar, i per tant, no ens crea cap problema de comprensió.

Per altra banda, la substitució de "es" i "sa" per "el" i "la" en l’escriptura no és una imposició de cap gramàtic, sinó que és un ús i costum a les nostres illes des de sempre, del segle XIII fins al XIX, en els documents notarials, municipals i de tot orde, i en les obres literàries que no fossin de to vulgar. Això vol dir que existeix aquí una tradició constant, des de sempre, de posar "el" i "la" quan s’escriuen documents o obra literària. El qui diu que això és una imposició dels gramàtics moderns, demostra no haver vist mai cap document antic i fa una ofensa a tots els notaris, escrivans i lletraferits que han existit a Mallorca i a les altres illes d’ençà que el rei En Jaume i els seus successors les van repoblar “de bona gent catalana”, com deia el cronista Ramon Muntaner.

Molts de mallorquins presenten mossèn Antoni M. Alcover com a exemple a seguir en això dels articles "el" i "la": diuen que ell sempre escrivia "es" i "sa". Això també és fals. Jo us dic que això només ho feia quan escrivia rondaies o altres coses de to dialectal o de pagesia; quan escrivia llibres de filologia, d'història o de religió, usava sempre "el" i "la"; fins i tot en les cartes particulars emprava aquests articles. Puc mostrar centenars de cartes i altres escrits seus que ho confirmen.»

Sobre la polèmica "llengua balear" us recoman aquest article de l'historiador Antoni Mas Forners.

Articles del web relacionats:
Entrevista a Joan Veny
-
 I, tanmateix, és català!
-
 L'origen del terme català
-
 Països Catalans en el divan
-
 Qui és en Pep Gonella?

1 comentari

  • Roger Seuba i López
    Roger Seuba i López Dimecres, 30 Agost 2017 08:19 Enllaç del comentari

    Jo pens que segurament es parlava en molts més indrets del Principat de Catalunya. Tenim la Font Sa Guarda a Sant Hilari Sacalm, el Capsacosta al Ripollès, el Puigsacalm a la Garrotxa, el Puigsagordi a Osona, Sarroca de Bellera al Pallars, Estamariu a l'Alt Urgell, Sapeira (La Pedra) a la Ribagorça, Sant Martí Sarroca al Penedès.

Deixa un comentari

Especifica tota la informació requerida (*) on s'indiqui. El codi HTML no és permès.

Banner 468 x 60 px