Banner Top

Quan Mallorca era Hollywood

Article publicat al suplement Ara diumenge (31/07/2016)

La dècada dels cinquanta la presència dels actors Errol Flynn i Ava Gardner donà el tret de sortida a l’arribada de la jet set a l’illa

Mallorca féu el seu bateig mediàtic de la mà d’Errol Flynn, el Robin Hood més conegut de tots i un dels grans mites sexuals de Hollywood. El 1950 desembarcà a l’illa per casualitat amb 41 anys, acompanyat per la seva tercera esposa, l’actriu Patricia Wymore. La parella s’acabava de casar a Montecarlo, la ciutat de moda del moment, allà on les estrelles del setè art gaudien de les seves vacances i feien ostentació del seu glamur.

Aleshores, a bord del veler Zaca, els nuvis feren rumb cap a Gibraltar per passar una boja lluna de mel. Un temporal, però, els obligà a fer una aturada d’emergència al port de Pollença, al nord-est d’una Mallorca preturística que començava a sortir de l’ostracisme del franquisme. Corpresos davant tanta bellesa, no dubtaren a vorejar la majestuosa Serra de Tramuntana amb l’objectiu d’atracar a Palma. Amb tot, a Ciutat els digueren que no s’hi podien quedar. Errol estava en la llista negre perquè el 1938 havia participat en el bàndol republicà durant la Guerra Civil espanyola. Tanmateix, l’actor d’origen australià mogué els seus fils i finalment pogué estar-se uns quants dies més en aquell indret del món que el 1912 Santiago Rusiñol havia batejat com “l’illa de la calma”. En reprendre el viatge, prometé tornar-hi.

Per continuar llegint cliclau aquí.

Articles del web relacionats:
Serra de la Tramuntana, patrimoni de la humanitat
-
 Balears com a plató de cinema
-
 Adéu, paradís

Mallorca amb ulls d'un Graves

Reportatge publicat el març de 2007 en el setmanari El Temps (Núm. 1.186)

Mallorca ja no és el que era. Qui millor ho sap és en Guillem Graves, fill del conegut escriptor anglès Robert Graves. La Mallorca massificada i cosida per enormes carreteres on ara viu no té res a veure amb la Mallorca rural i paradisíaca que el 1929 va captivar el seu pare. En Guillem Graves explica per a EL TEMPS els canvis que ha patit els últims anys la que Santiago Rossinyol batejà com “l’illa de la calma”. 
 
Amb 66 anys en Guillem Graves és la viva imatge d’en Robert Graves. Té el seu mateix posat de gentleman britànic. Podria passar per un turista més. Però basta que obri la boca per saber que estem equivocats. El seu mallorquí és impecable. Està carregat de paraules que ja no es senten a dir entre la gent jove. El va aprendre als carrers de Deià. Hi arribà el 1946, quan només tenia cinc anys, de la mà del seu pare. Aquest cop no hi hauria més trasbalsos. Amb anterioritat, la Guerra Civil espanyola i la II Guerra Mundial havien obligat en Robert Graves a fer les maletes d’una illa on recalà per primera vegada el 1929 per recomanació de la poetessa nord-americana Gertrude Stein. Cansat de la rígida societat britànica d’aleshores i turmentat per problemes personals, l’autor de Jo, Claudi no s’ho pensà ni un minut en sentir: “Si pots suportar-ho, Mallorca és el paradís”.
 
I què ha quedat d’aquest paradís? Sens dubte, Deià, on des de 1985 descansen les restes del cèlebre escriptor anglès, continua essent un petit paradís perdut enmig de la Serra de Tramuntana. Penjat d’un pujol, besa la mar i respira l’aire pur del puig Teix. Les seves cases de pedra seca, escortades per oliveres centenàries, encara conserven el gust per l’antigor. No és d’estranyar que en Guillem Graves hagi fixat aquí també la seva residència. Ell sap, però, que és un privilegiat. Basta que vagi a qualsevol punt elevat de l’illa i estengui la mirada. Es sent horroritzat de veure com ha crescut, sobretot, Palma, situada a uns 30 kilòmetres de Deià.

Per continuar llegint cliclau aquí

Articles del web relacionats:

L'Arcàdia perduda

Serra de Tramuntana, Patrimoni de la Humanitat

Article publicat el 28 de juny de 2011 a l'edició digital de la revista Sàpiens.

El seu impressionant paisatge ha atret personatges il·lustres com Ramon Llull, Chopin o Robert Graves

La Unesco ha atorgat a la serra de Tramuntana de Mallorca la categoria de Patrimoni Mundial de la Humanitat pels seus valors paisatgístics, culturals, històrics i etnològics. Aquesta majestuosa serralada, que voreja les costes del nord de l’illa al llarg de 75 quilòmetres repartits en 30.745 hectàrees, no només destaca per la seva vegetació i orografia, sinó també pel seu patrimoni agrícola. 


De l’època islàmica daten les fabuloses xarxes hidràuliques. Es tracta d’autèntiques obres d’enginyeria igual d’impressionants que les compactes marjades amb les quals els antics pagesos mallorquins es volgueren assegurar les seves collites en uns indrets del tot abruptes. Les nombroses possessions —equivalents a les masies catalanes—, cases de neu, sitges i pous de calç són també testimonis d’aquesta ruralia ja desapareguda. Avui dia la Ruta de Pedra en Sec, que recorre la serra de punta a punta, és la millor alternativa per gaudir de tot aquest patrimoni. El seu guardià és el puig Major, de 1.445 m d’altitud, i la seva reserva espiritual, el monestir de Lluc.

Per continuar llegint clicau aquí.

I aquí teniun l'spot d'Estrella Damm dedicat a la Serra de Tramuntana:



I aquí teniu el programa d'IB3 "Això és mel" dedicat a la Serra de Tramuntana:

Articles del web relacionats:
L'Arcàdia perduda
Ramon Llull, el doctor il·luminat

Subscripció a aquest canal RSS
Banner 468 x 60 px