Banner Top

L’arxiduc Lluís Salvador: el primer ecologista de les Balears

Reportatge publicat el febrer de 2008 en el setmanari El Temps (Núm. 1.236)

Les Balears deuen molt a l’imperi austríac. D’aquest reialme va sortir al segle XIX l’arxiduc Lluís Salvador, un navegant il·lustrat que quedà meravellat de la bellesa de les illes. De seguida es posà a comprar finques, a arreglar camins i a escriure llibres sobre la seva història i la seva gent. Avui molts consideren l’arxiduc com el primer ecologista de les Balears. 

El moviment ecologista a les Balears va néixer el juliol de 1977 per posar fre als estralls que estava provocant en el territori el boom turístic dels anys seixanta. Un centenar de joves ocupà l’illot de sa Dragonera, situat davant d’Andratx, per protestar contra la seva urbanització. El ressò mediàtic d’aquella acció fou abassegador. Ningú ja no pogué parar les mobilitzacions que es succeïren. El 1984 la justícia decretà la prohibició de la urbanització. Després, la pressió popular aconseguí altres mesures proteccionistes com, per exemple, la salvació des Trenc -una platja paradisíaca del sud de Mallorca-, la de Montdragó -a Manacor- o la de l’arxipèlag de Cabrera -davant del cap de Ses Salines.

De ben segur que avui l’arxiduc Lluís Salvador estaria ben content de totes aquestes iniciatives que malauradament no han bastat per aturar les tones de ciment i asfalt que s’han vessat a les illes aquests darrers anys. Ell, un estranger austríac, ja onejà a finals del segle XIX la bandera de l’ecologisme a l’arxipèlag. La bellesa de les seves costes i de les seves muntanyes el captivà de seguida. Des d’aleshores es dedicà en cos i ànima a protegir-les i a enaltir-les per escrit.

El navegant il·lustrat
Lluís Salvador va néixer el 1847 a Florència. Era fill dels grans ducs de Toscana, Leopold II d’Habsburg-Lorena i Maria Antonieta de Borbó-Dues Sicílies. Des de ben petit va haver de patir les convulses revolucions nacionalistes de l’època. El 1860 els seus pares foren desbancats definitivament del poder en el procés d’unificació nacional impulsat pel Rissorgimento, partidari de la casa italiana dels Savoia. La família tornà a les terres de l’imperi austríac, on continuava conservant els seus privilegis reials. Allà el jove Lluís Salvador, que arribà a aprendre catorze idiomes, es formà en totes les disciplines que l’apassionaven. A la Universitat de Praga no només estudià Dret i Filosofia, com estipulava la cort imperial vienesa, sinó també ciències de la naturalesa i arqueologia. Aviat també hagué de fer carrera militar, donat que era el tercer en la línia de successió al tron.

Per continuar llegint cliclau aquí.

Si voleu conèixer la història d'amor que va tenir S'Arxiduc amb la mallorquina Catalina Homar, escoltau aquest àudio de la secció "Carretònim", del programa "Gabinet de crisi" d'IB3 Ràdio (13/10/2015):



Aquest programa d' "Un lloc amb història" (IB3 Televisió) està dedicat a l'arxiduc i a la finca de Miramar:

Etruscs, els mestres oblidats de Roma

Extracte del reportatge publicat el juliol de 2012 a la revista Sàpiens (Núm. 118)

Roma no hauria estat la mateixa sense els etruscos. Aquesta pròspera civilització, que habità l’actual Toscana, actuà de pont entre el món grec i el llatí. Acusada d’hedonista i de sanguinària, dominà durant cinc segles el nord de la península itàlica fins que els seus veïns romans del sud l’assimilaren a costa d’esborrar-la del mapa. 

Europa deu molt al món clàssic. No és estrany, doncs, que sovint Grècia sigui presentada com la mare cultural d’Occident, i Roma, com el pare que amb la seva potència militar anul·là la cònjuge, sense desaprofitar, però, els seus coneixements. Amb tot, abans que es produís aquesta exhibició de força, els encarregats d’ensenyar als romans el tan admirat esperit hel·lè foren els etruscos, una enigmàtica civilització que habità fa tres mil anys les ribes dels rius Tíber i Arno, a l’actual Toscana. Ja a l’antiguitat els mateixos grecs se sentiren intrigats per un poble que els aconseguí disputar l’hegemonia comercial de la Mediterrània.
 
Per a Heròdot, historiador del segle V aC, els etruscos, que s’autodenominaven rasenna, havien arribat a la península itàlica procedents de Lídia, una antiga regió de Turquia. Al segle XIII aC, poc abans de la guerra de Troia, la fam els havia obligat a emigrar. Donat que l’expedició havia estat liderada pel rei Tirré, els seus descendents foren batejats pels grecs com a tirrens –d’aquí deriva també el nom de la mar que banyà les seves costes de la part oest. Els romans, en canvi, els coneixerien amb el gentilici d’etruscos o tuscos  –d’on ve Toscana.
 
Avui dia la genètica s’ha ocupat de confirmar aquesta teoria d’Heròdot. Hi ha estudis que relacionarien l’ADN dels habitants de la Toscana amb el de certes poblacions de Turquia. Amb tot, aquestes investigacions encara s’han d’acabar de concretar. Una altra hipòtesi seria que els etruscos fossin autòctons. Aquesta fou la postura del també historiador Dionís d’Halicarnàs que al segle I aC s’adonà que es tractava d’un poble únic a Itàlia en quant a idioma i costums.
 
Certament l’etrusc, com passa a casa nostra amb l’iber, no forma part de  la família indoeuropea –cap de les dues llengües encara no ha estat desxifrada. Pel que fa als costums, la cultura tirrena fou bastant sofisticada i tingué una forta influència oriental, sobretot del món grec. Així ho demostra l’única font d’informació que ens ha llegat, un monumental conjunt de tombes decorades amb frescos d’un gran naturalisme i dotades d’un aixovar funerari molt ric i variat [...].

Aquí teniu una entrada del blog del dermatòleg Xavier Sierra. Parla de l'obra escultòrica més emblemàtica de la cultura etrusca: el sarcòfag dels esposos.

Sarcòfag dels etruscos
Sarcòfag dels esposos (Museo Nazionale Etrusco, Villa Giulia, Roma) 
Subscripció a aquest canal RSS
Banner 468 x 60 px