Banner Top

Viriat, Roma no paga traïdors

Els romans jugaren molt brut a l’hora de sotmetre Lusitània (Portugal). El 150 aC Sulpici Galba, pretor de la Hispània Ulterior, va concentrar un bon nombre de tribus lusitanes amb la promesa que els donaria terres amb les que poder saciar la seva fam. Un cop reunides, però, el general romà es va desdir de la paraula donada i les va fer assassinar.
 
Entre els supervivents d’aquella massacre hi havia Viriat, un jove pastor que va jurar lluitar contra els romans fins el darrer alè de la seva vida. Viriat es creia fort. En cada escomesa els invasors sortien malparats. El seu entorn, però, li exigia, per interessos comercials, una pau amb l’enemic. El 139 aC el cabdill lusità hi va accedir. Al cap d’un any, tanmateix, el flamant pretor Quint Servili Cepió va pressionar per negociar un nou pacte, aquesta vegada amb pitjors condicions.

Viriat, obra d'Eugenio Oliva (1881)
Viriat, obra d'Eugenio Oliva (1881)
 
Viriat se sentia acorralat després de vuit anys de durs enfrontaments. Les notícies que arribaven del setge de Numància no eren gens bones. Aleshores va deixar de banda la seva vena bel·licosa i va apostar per la via del diàleg. Amb aquest propòsit va enviar al campament de Cepió tres lloctinents seus: Audax, Ditalcon i Minuros. La jugada, però, li va sortir malament. El pretor tan sols va haver d’oferir-los una elevadíssima quantitat de doblers pel cap del seu líder.

Estàtua en honor a Viriat ubicada a la ciutat de Zamora (Castella Lleó), obra d'Eduardo Barrón
Estàtua en honor a Viriat ubicada a la ciutat de Zamora (Castella Lleó), obra d'Eduardo Barrón
 
Havent consumat tal deslleialtat, els tres botxins exigiren a Cepió la recompensa pactada. Segons la llegenda, la resposta va ser: “Roma no paga traïdors”. La màquina piconadora romana per la península ibèrica era imparable. Després de Lusitània, l’altre front obert era Numància (prop de Sòria). Feia tretze anys que els romans l’assetjaven i en trigarien set més per acabar-la de sotmetre.

Aquí teniu l'assassinat de Viriat a la sèrie "Hispania" d'Antena 3:


Articles del web relacionats:
El múscul foner
El lament de Zenòbia, l'amazona de Palmira
Boudica, l'amazona que protagonitzà el primer Brèxit
Indíbil i Mandoni, els primers independentistes catalans?
Bascos irreductibles?
-
 Vercingetòrix, el vertader Astèrix

Indíbil i Mandoni, els primers independentistes catalans?

Una de les últimes rebel·lions iberes va ser protagonitzada el 205 aC pels ilergets Indíbil i Mandoni. En funció, però, dels seus interessos, ambdós líders varen pactar tant amb els cartaginesos com amb els romans, els quals finalment els varen sotmetre. Avui la seva figura és recordada amb un conjunt escultòric de bronze a la plaça Agelet i Garriga de Lleida.
 
En el transcurs de la segona guerra Púnica, Indíbil s’havia aliat amb Cartago per assegurar l’autonomia d’Ilerda. Els cartaginesos, però, l’obligaren a lliurar elevades quantitats de plata i importants ostatges, entre ells, les seves filles. Davant aquesta situació, l’ilerget no va dubtar a pactar amb el nou capitost romà, Publi Corneli Escipió, conegut per la seva magnanimitat.

Mapa de la romanització d'Hispània
Mapa de la romanització d'Hispània
 
Aquella aliança, però, tampoc no va funcionar i el 208 aC Indíbil es va tornar a enfrontar amb Roma. Escipió, amb tot, dotat d’un gran talent militar, sempre el vencia. Desesperat, el 207 l’ilerget, va enviar Mandoni  –germà seu segons alguns autors- a demanar clemència al general romà. Aquest, però, el va ignorar.
 
El 205 aC Indíbil organitzaria una nova rebel·lió, aconseguint reunir, segons les fonts clàssiques, 30.000 soldats d’infanteria i 4.000 de cavalleria. L’ilerget, tanmateix, va perdre novament el pols contra la totpoderosa Roma. Va morir en el camp de batalla, mentre que Mandoni va ser capturat i executat. La mort dels dos herois ilergets marcaria l’inici del domini romà a la major part de la península ibèrica. El 140 aC, seixanta-cinc anys després, moriria a Lusitània (Portugal) un altre líder rebel, Viriat.

En aquest article Marc Pons proposa com a primer independentista català Flavius Paulus. Va ser un destacat membre de la cort del rei Wamba al segle VII dC.

Articles del web relacionats:
Catalunya encadenada
"Antes roja que rota!"
El múscul foner
Viriat, Roma no paga traïdors
Subscripció a aquest canal RSS
Banner 468 x 60 px