Banner Top

Glossolàlia, un do diví molt preuat

Glossolàlia, un do diví Glossolàlia, un do diví
 
Cada vespre res a Déu nostre Senyor perquè m’imbuesqui del do de la glossolàlia, que és la capacitat d’esdevenir poliglota, és a dir, parlant (< λαλέω) de moltes (< πολύς) llengües (< γλῶσσα) diferents. És el do que varen adquirir els apòstols el dilluns de la Pentecosta.
 
La Pentecosta és la tercera celebració més important de la religió cristiana, després de la Pasqua i del Nadal.  S’escau 50 dies després del diumenge de la Pasqua de Resurrecció (en grec πεντηκοστή [ἡμέρα] vol dir “cinquantè [dia]”). En el món jueu, aquesta festivitat, coneguda com la Segona Pasqua, coincidia casualment amb una altra efemèride: l'aparició de Déu al mont del Sinaí i el lliurament dels deu manaments al seu poble. També, però, es tractava d’una festa agrària en què primitivament es donava gràcies per la collita.

La Pentecosta (El Greco, 1597-1600)
La Pentecosta (El Greco, 1597-1600)
 
L’Ascensió de Jesús
Segons els Evangelis (< εὐ, “bo” + αγγέλιον, “missatge), un cop ressuscitat, Jesús es va presentar davant dels apòstols per encarregar-los una missió: havien d’escampar la seva paraula per tota la Terra –és la mateixa idea que recull l’etimologia del terme: ἁπό, “des de” + στέλλω, “enviar”; els ajudants dels apòstols s’anomenaren diaques a partir del verb διακονέω (“servir”, “ajudar”).
 
A continuació, se’ls va endur a tots a Betània, un lloc dels afores de Jerusalem. Allà, a la muntanya de les Oliveres, els va començar a beneir alhora que s’anava enlairant fins que un núvol el va tapar. Els apòstols quedaren bocabadats contemplant aquella imatge. De cop varen arribar dos àngels, que els digueren: “Per què mireu enlaire? Aquest Jesús que acaba de separar-se de vosaltres ha pujat al cel, i baixarà de la mateixa manera que l’heu vist elevar-se”.

Pentecosta per Giotto a Pàdua.
Pentecosta per Giotto a Pàdua.
 
L’Ascensió de Jesús al cel es produí quaranta dies després de la seva resurrecció. Per això, l’Església la celebra el dijous que té lloc quaranta dies després del diumenge de la Pasqua de Resurrecció.
 
L’Esperit Sant
Deu dies després d’aquell episodi paranormal, els apòstols es trobaven congregats amb la Mare de Déu al cenacle ( < cœnacula) de Jerusalem que, des de l’Últim Sopar, era el seu lloc habitual de reunió. De sobte, varen notar un vent que venia de dalt i que produïa molt de renou. Aleshores varen aparèixer unes llengües com de foc que es varen posar sobre el cap de cadascun dels apòstols. Era l’Esperit Sant, la tercera persona de la Santíssima Trinitat, que els era enviada per infondre’ls la saviesa i el carisma de la predicació del cristianisme.

Pentecosta
Pentecosta
 
Immediatament tots varen començar a alabar Déu en diverses llengües. S’imbuïen així del do de la glossolàlia amb el qual Déu va voler penetrar en el caos lingüístic provocat per ell mateix en el famós episodi de la torre de Babel. Tanmateix, avui, en psicologia, la glossolàlia al·ludeix també al llenguatge en idiomes desconeguts o inventats, que es presenta en els estats hipnòtics i psicopàtics, en els estats d’èxtasi.

Amb tot aquest caos lingüístisc que ens genera el verb λαλέω (“parlar”), també correm el risc de patir coprolàlia (+ κόπρος, “excrement”) o cacolàlia (+ κακός, “dolent”), que és la tendència patològica a dir obscenitats, paraulotes.

Igualment hem d’anar en compte amb l’ecolàlia, que en alguns malalts provoca la repetició automàtica de les paraules o sons (ἡ ἠχώ, οῦς) pronunciats  pel seu interlocutor; amb la bradilàlia, que produeix una lentitud (βραδύς, εῖα, ύ) anormal en l'articulació de les paraules; amb l’alàlia que impossibilita (ἁ privativa) parlar per afecció local dels òrgans vocals o per lesions nervioses perifèriques;  amb l’al·lolàlia, que fa que hom pronunciï uns mots per altres; o amb la dislàlia, que és un trastorn (δυς-) del llenguatge degut a malformacions o lesions dels òrgans perifèrics de la fonació (llengua, dents, llavis, paladar, etc.).

El dilluns de Pentecosta és la Festa de la Llengua. Així ho explica l'escriptor Narcís Comadira en el següent article del diari Ara.

Qui ha tractat el do de llengües és Joan-Lluís Lluís en la seva novel·la “El navegant”. Aquí en teniu un tast:




Articles del web relacionats:
El festival etimològic dels sentits
Pasqua i toponímia
Realment va ressuscitar un diumenge?
-
Noli me tangere!
-
Mones de Pasqua, una monada?
A la recerca de la llengua mare

Deixa un comentari

Especifica tota la informació requerida (*) on s'indiqui. El codi HTML no és permès.

Banner 468 x 60 px