Banner Top

Joana, la papessa que féu “tocar els ous” al Vaticà

Papessa Joana Papessa Joana
La llegenda diu que al segle IX hi hagué una britànica que es convertí en la primera i única papessa que ha tengut el Vaticà. Es feia dir Joana. La història la coneixem gràcies a l’atenenc Emmanuil Roïdis, que el 1886 en va publicar un llibre en grec modern (la traducció al català és de Antoni Góngora Capel i la trobareu a Edicions de la Magrana).
 
Educada en l’estricta religiositat, de jove Joana decidí estudiar teologia i filosofia. Això, però, no era possible per a una dona d’aquell temps. Així, es va fer passar per home tot adoptant el nom de Johannes Anglicus (Joan, l’Anglès). Després de passar per diferents monestirs (sempre transvestida), finalment va anar a parar a Roma, on fou molt ben acollida per la Cúria. A causa de la seva bona reputació, el papa Lleó IV la convertí en la seva secretària. Ningú no sospitava de la vertadera identitat sexual.

Papessa Joana donant a llum (il·lustració de Boccacio)
Papessa Joana donant a llum (il·lustració de Boccacio)
 
En morir el seu valedor, el 855 Joana va ser elegida papa, amb el nom de Benet III (potser Joan VIII). Al cap de dos anys, però, va quedar embarassada de l’ambaixador Lambert de Saxònia. Un dia, mentre presidia una processó, va donar a llum davant tothom. Uns diuen que els fidels, en veure tal profanació del càrrec papal, la varen lapidar allà mateix. D’altres asseguren que va morir de part.
 
Duos habet et bene pendentes
Arran del cas d’aquella ànima pecadora, l’Església va prendre mesures per verificar la virilitat dels papes electes. Un eclesiàstic era l’encarregat de revisar manualment els atributs del candidat. Aquest seia en una cadira amb un forat al mig. Si l’examinador tocava i veia que hi havia tot el que hi havia d’haver, pronunciava les paraules rituals: Duos habet et bene pendentes, és a dir, “En té dos, i bé que pengen”. Altres versions diuen que simplement exclamava Habet (“Els té”), a la qual cosa la resta d’assistents a la cerimònia contestaven Deo Gratias (“Gràcies a Déu”). 

Moment de la inspecció testicular
Moment de la inspecció testicular
 
Es creu que aquest ritual es va perllongar fins al segle XVI. Aleshores l’Església de Roma va considerar que era un costum una mica humiliant. Avui el Vaticà no reconeix l’existència de la Papessa Joana. Amb tot, al seu museu es pot contemplar la cadira excremental (sedia stercoraria), que alguns la relacionen amb els temps en què el dia de fumata blanca es feia la pertinent tocada d’ous. Sempre ens quedarà el dubte de si qui governa la religió catòlica és un home o una dona transvestida. Així doncs, haurem de fixar-nos bé en la seva sotana.

Sedia stercoraria (Museu del Vaticà)
Sedia stercoraria (Museu del Vaticà)


Aquí teniu la famosa escena retretada a la sèrie "Els Bòrgia":




Articles del web relacionats:
Fumata blanca, la història del consens papal
- Per què Roma és la seu de la cristiandat?
Orígens dels títols i les insígnies papals
Per què som cristians?

Deixa un comentari

Especifica tota la informació requerida (*) on s'indiqui. El codi HTML no és permès.

Banner 468 x 60 px