Banner Top

Jesús i el món pagà

Jesus i Prometeu Jesus i Prometeu
El cristianisme s’esforçà molt per cercar en el paganisme la premonició de moltes de les seves figures. Així, Jesús fou identificat amb Prometeu, el déu filantrop per excel·lència de la mitologia grega, també considerat un ”just que sofreix pels homes”. El tità patí un càstig similar a la crucifixió. Portà fins a les últimes conseqüències la seva defensa de la humanitat. Fou lligat, exposat i torturat al Caucas -una àguila li cruspia el fetge, el qual no parava de regenerar-se.

El càstig de Prometeu
El càstig de Prometeu

Tanmateix, la figura de Crist crucificat no va aparèixer fins al segle VI. Ho explica el dermatòleg Xavier Sierra en el seu fantàstic blog. Les imatges anteriors són més aviat escasses. Tenen, però, un tret distintiu: el fill de Déu és representat fora barba en clara al·lusió a importants personatges del món pagà.

Mosaic romà representant Crist sense barba i amb crismó.  Hinton St. Mary (Anglaterra). s. IV.  British Museum, Londres
Mosaic romà representant Crist sense barba i amb crismó. Hinton St. Mary (Anglaterra). s. IV. British Museum, Londres
 
Així podem veure l’imberbe Crist en Orfeu, l’heroi que també baixà als inferns per rescatar, sense èxit, la seva estimada Eurídice. La mateixa identificació trobam en Hermes Criòfor (κριοφόρος, “portador del moltó”), una imatge del missatger dels déus portant a les espatlles un xai a punt de ser sacrificat. És la imatge del Bon Pastor, que es fa càrrec de l’ovella que s’ha descarrilat -al món grec també hi ha l’escultura del Moscòfor (570 aC) o el “portador del vedell”.

Crist com Orfeu, amb gorra frígia i lira.  Catacumbes de Pere i Marcel, Roma.
Crist com Orfeu, amb gorra frígia i lira. Catacumbes de Pere i Marcel, Roma.

Estàtua romana d'Hermes Criòfor, possible còpia d'un original grec del segle V a. C. Roma,
Estàtua romana d'Hermes Criòfor, possible còpia d'un original grec del segle V a. C. Roma,

El Bon Pastor (segle IV)
El Bon Pastor (segle IV)

La profecia pagana de Virgili
Els pares de l’Església també varen fer una lectura ben particular de la IV Bucòlica de Virgili (segle I aC). El poeta celebra el naixement d’un nin, no identificat, que haurà d’acompanyar el retorn de l’Edat d’Or profetitzat la sibil·la de Cumes. Segurament l’escena expressava, en forma al·legòrica, l’alegria del moment davant la fi de les guerres civils i el futur pròsper que es podia intuir.

Sibil·la de Cumes (Capella Sixtina)
Sibil·la de Cumes (Capella Sixtina)


Més difícil era interpretar la identitat del nin, que alguns relacionaren amb el fill de Polió, un general que havia intercedit en el Primer Triumvirat. Alguns autors cristians, però, estaven convençuts que aquests versos de Virgili eren en realitat una profecia pagana de l’arribada de Crist, que ja havia estat anunciat pels profetes de l’Antic Testament.


Articles del web relacionats:
- L'univers simbòlic dels mites
- Per què som cristians?
- El complex de Prometeu
- El rostre de Déu
- A l'orfeó amb Orfeu
- Mercuri, el fundador de Correus?
- Cristians, "guiris" cretins?
- El cant de la sibil·la

Deixa un comentari

Especifica tota la informació requerida (*) on s'indiqui. El codi HTML no és permès.

Banner 468 x 60 px