Cristians amb cara de peix
En els seus orígens, els cristians tenien cara de peix. Així ens ho indica el primer símbol que feren servir els seguidors de Crist per evitar les persecucions. Era la forma d’un peix, el qual tenia un simbolisme especial. En grec, peix és ἱχθύς. Es tractava de l’acrònim de l’expressió Ἰησοῦς Χριστὸς Θεοῦ Υἱὸς Σωτήρ  (“Jesús el Crist, Fill de Déu, Salvador”). El símbol es va veure reforçat per la metàfora usada pel mateix Jesús en els Evangelis per designar els apòstols com a pescadors d’homes.

Primer símbol cristià
Primer símbol cristià
 
En les pel·lícules de gènere pèplum de Hollywood podem veure el símbol del peix en les catacumbes. Aquesta imatge, però, no s’ajusta a la veritat històrica. Els primers cristians no s’amagaven a les catacumbes (< κατά + κύμβη, “cavitat”). Aquests eren llocs de pregària dels difunts, dels primers màrtirs.
 
Crismó
El 313, amb l’Edicte de Milà, el peix seria substituït pel crismó, paraula que ve de χρίειν (“ungir”). El símbol és la superposició de Χ i Ρ, les dues primeres lletres de Χριστὸς. Segons l’escriptor cristià Lactanci, l’emperador Constantí l’adoptà a partir d’una anècdota segurament inventada ad hoc. El 27 d’octubre del 312, la nit abans d’enfrontar-se amb el seu rival Magenci al pont Milvi del riu Tíber, se li aparegué al cel el crismó, al costat del lema ἐν τούτῳ νίκα”, més conegut en llatí com a in hoc signo vinces (“amb aquest signe guanyaràs”).

El símbol de la victòria
El símbol de la victòria
 
Al matí següent, Constantí ordenà que el vell emblema de l’àguila imperial que presidia els làbars o estendards de les seves tropes fos substituït per aquell símbol caigut del cel. En l’exèrcit enemic onejava la bandera amb el Sol, símbol del nou déu pagà imposat per Aurelià. Era la primera vegada que en un camp de batalla s’enfrontaven el paganisme i el cristianisme.
 

In hoc signo vinces
In hoc signo vinces
La victòria a la batalla del al pont Milvi fou per a Constantí, el qual sempre va estar agraït a la suposada ajuda de la nova fe, tal com demostrà amb l’Edicte de Milà. El Crismó es representa sovint acompanyat per les lletres “Α” i “Ω”, penjades a la “X” o del pal horitzontal. Una a cada costat, recorden la frase de l’Apocalipsi: “Jo soc l’Alfa i l’Omega, el primer i el darrer, el principi i la fi” (Ap 22,13).

Crismó
Crismó
 
Creu
Al segle V, quan l’imperi romà d’Occident va caure en mans dels bàrbars, el crismó només continuà utilitzant-se a la part oriental (Bizanci). Al segle VI, però, l’art cristià ja deixà de representar-lo. A partir d’aleshores el cristianisme va preferir adoptar com a símbol la creu, l’instrument de martiri de Crist.
 
La creu, amb tot, és un emblema de moltes cultures, amb múltiples variants com l’esvàstica, que a l’hinduisme simbolitza el sol. Des de la seva aparició a l’antiguitat, la creu habitualment ha representat els quatre punts cardinals o la unió dels conceptes de divinitat i del món.

Jesús crucificat
Jesús crucificat

Aquí teniu un article del dermatòleg Xavier Sierra que parla sobre les maneres de resar que tenien els antics cristians.

Articles del web relacionats:
– Cristians, “guiris” cretins
– Per què som cristians?
– Jueus, l’origen d’un estigma
– Esvàstiques al món clàssic

No Comments

Leave a Reply

Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos. Configurar y más información
Privacidad