Banner Top

Els valents del "nivell 33"

Article publicat a l'Ara Balears (16/07/2015)

Ha arribat l’hora dels valents dels “nivell 33”. Que facin una passa endavant els qui realment entenen la política com un acte de servei públic i no com una excusa per engreixar les seves butxaques. Algú d’ells ha de ser el primer a donar exemple renunciant a aquesta paga extra del tot indecorosa.
 
Cada cop que hi ha un canvi de govern se’n parla. El “nivell 33” és un mecanisme que a casa nostra, d’acord amb la Llei de Funció Pública que imita l’estatal, serveix per compensar econòmicament aquells funcionaris que perden l’oportunitat de promocionar per haver-se dedicat a la política. Basta que hagin ocupat dos anys seguits un alt càrrec per gaudir d’aquest increment salarial en reincorporar-se a la seva anterior plaça. Com apuntava l’ARA Balears dilluns, en alguns casos es pot arribar a percebre fins a la jubilació un complement extra de 1.150 euros mensuals en 14 pagues. Tal injustícia, que pot suposar per al Govern una despesa addicional de més de 370.000 euros l’any, també té greus danys morals. Que ho demanin, si no, a aquells funcionaris que veuen que, per fer la mateixa feina, cobren menys que aquests membres de la “casta”.
 
El nou Govern d’esquerres s’ha compromès a eliminar aquest tabú que fins ara era el  “nivell 33”. Ja ha avisat, però, que difícilment la mesura podrà tenir efectes retroactius. Així, aquells qui el cobren el continuaran rebent. És el cas de l’inefable exvicepresident del Govern Antonio Gómez, que ara més que mai, després d’haver criticat la despesa pública, se sentirà més còmode amb el seu antic uniforme de guàrdia forestal a Escorca.
 
Aquí, però, els pocavergonyes no són només els polítics del PP. Hi ha funcionaris membres de l’antic Pacte de Progrés que també cobren aquesta suculenta retribució. El seu silenci els fa còmplices d’una mesura que, a pesar de ser legal, no és ètica ja que és una forma encoberta de robar de les arques públiques. ¿Hem de dir noms o basta que ens quedem amb els de la gent del nostre entorn que viu feliçment sense patir cap mena d’escarni públic?

Els funcionaris i el
Els funcionaris i el "nivell 33"
 
Ja basta de dilapidar els nostres impostos! Ja tenim suficient pagant el sou als nostres expresidents que es retiren en aquesta institució tan inútil que és el Senat. Un polític ha de rebre un sou digne d’acord amb la responsabilitat que exigeix el seu càrrec. Després ha de tornar al seu lloc de feina sense cap prerrogativa. Si no, queda clar que el servei públic en mans d’aquests “paràsits” es perverteix.
 
Esperem que ara el nou Govern complesqui amb la seva paraula. I si finalment l’eliminació del “nivell 33” no té efectes retroactius, algú dels que es fa dir “progres” haurà de donar la primera passa perquè la resta actuï per imitació. Per decència convé que ho facin aviat. Amb aquest acte de valentia podran demostrar que ells realment representen el vertader canvi.

Orígens dels títols i les insígnies papals

Reproducció parcial d’un article de Lluís Busquets publicat al Diari de Girona.

El títol original del papa és el de bisbe (επίσκοπος =’vigilant’) de Roma, testimoniat des del segle II. La paraula papa prové del terme grec πάππας que significa “pare”, mot usat per designar els bisbes de l’Àsia Menor primer i, després, a tots els bisbes, en especial els metropolitans i els de diòcesis de gran importància. La primera vegada que s’empra aquesta expressió per al bisbe de Roma  és en una carta de Cirici de finals  del segle IV i només a partir del segle VI es va anar restringint al bisbe de Roma. Caldrà esperar al segle XI, exactament al 1076, quan Gregori VII el va exigir per a l’ús exclusiu del bisbe romà i dels seus successors, afegint-hi el qualificatiu de Sant (Papa Sant o Sant Pare). Avui hi ha una elucubració afegida: PAPA seria l’acrònim llatí de Petri Apostoli Potestatem Accipiens (“El qui accepta la potestat de Pere Apòstol”). Com diuen els italians: Se non é vero, è ben trovato (“encara que no és veritat, ben trobat és!”).

Pontífex i vicari
Quan l’emperador Constantí canvià la seu del govern de Roma a Constantinoble l’any 330, el bisbe de Roma  omplí, en realitat, el buit de poder a Occident i va començar d’assumir aleshores el títol pagà imperial de Pontífex Màxim de l’Església. En l’antiguitat romana, el “pontífex” (‘fer el pont’) era el funcionari que tenia cura del pont amb barcasses sobre el riu Tíber; després arribà a ser un càrrec sacerdotal de l’Imperi (“fer el pont” s’entenia entre els déu i la humanitat), el qual va ser assumit pels emperadors a partir d’August. Quan l’emperador Gracià el Jove (359-383) hi renunciï, el bisbe de Roma n’assumirà el títol en exclusiva. No deixa de ser paradoxal que el títol passés del paganisme al catolicisme. Al segle XIII el papa Innocenci III (1198-1216) s’afegiria un nou títol: Vicari de Crist. Aquesta paraula, que significa “suplent”, deriva del llatí vicis (“intercanvi”), mot que trobam en paraules com “vicepresident” o “vicissitud”.

Altres títols papals
D’altres títols, a banda de Sobirà de l’Estat de la Ciutat del Vaticà (cosa que li permet ser rebut com a Cap d’Estat arreu)  han estat Successor del Príncep dels Apòstols, Príncep dels Bisbes, Pastor del ramat de Crist o Patriarca d’Occident (títol al qual Benet XVI renuncià el 2006). Més fortuna ha fet el  títol de  Servus Servorum Dei (“Servent dels servents de Déu”), el qual provindria de Gregori el Gran, que s’atribuí a si mateix un títol humil no pas per ganes sinó per contrastar-lo  amb el de Bisbe universal que s’atorgava el Patriarca de Constantinoble.

Insígnies papals
El barret papal, conegut com a tiara papal, barret petit (solideu), l’anell del Pescadorcadira o soli papal, mantell o pal·li papal, creu papal (bastó coronat amb un crucifix), escut papal.

Esquema de la indumentària papal

Aquí teniu un article dels Palpati, servidors que tocaven els testicles als papes per assegurar-se que eren homes.

També podeu consultar l'entrada d'aquest web titula L'origen vaticà de la nostàlgia.

Amb motiu de la proclamació del papa Francesc, aquí teniu la meva intervenció al programa "Balears fa ciència" d'IB3 Ràdio (16/03/2013) per parlar sobre etimologies vaticanes.

Subscripció a aquest canal RSS
Banner 468 x 60 px