Banner Top

A la recerca del Sant Prepuci

Esper que un dia Steven Spielberg continuï la saga d’Indiana Jones amb una pel·lícula que es podria titular A la recerca del Sant Prepuci. És una història que sempre m’ha fascinat. Fa al·lusió a la circumcisió del fill de Déu, que tingué lloc l’1 de gener.

Com a jueu que era, aquella criatura havia de complir amb el precepte de la circumcisió (< circum, “al voltant”, + caedo, “tallar”), que, d’acord amb el costum hebreu, es practicava vuit dies després del naixement -el Nou Testament, però, no diu en cap moment que el natalici es produís un 25 de desembre. L’únic evangelista que parla de la circumcisció, i breument, és Lluc (2.21). Segons el seu relat, aquell dia, l'1 de gener, el fill de Déu també fou batiat com a  Jesús (< Jeshua, “Déu salva” en arameu).

CristCircumcisió de Crist, pintat per Meister der Heiligen Sippe der Ältere (segle XVI)

El ritual de la circumcisió, que el cristianisme no seguí, consistia en l’extirpació total o parcial del prepuci (< prae-, “davant”, + suposadament l’arrel indoeuropea *peu-, “tallar”) per tal de deixar al descobert el gland (< glans, -ndis, “aglà”) del penis (< pendeo, “penjar”). També es pot parlar d’ablació (< aufero, abstuli, “tallar”) del prepuci. Suposadament es tractava d’un signe de l’aliança que Déu havia fet amb Abraham. Així ho trobam explicat al Gènesi (17:10-14)

“Tots els homes hauran de ser circumcidats. Circumcidareu el vostre prepuci, i aquest serà el signe de l’aliança entre jo i vosaltres. De generació en generació, tots els infants mascles seran circumcidats el vuitè dia d’haver nascut. […] Així la meva aliança quedarà marcada a la vostra carn com una aliança perpètua. Tot home que no hagi estat circumcidat serà exclòs del poble, perquè haurà trencat la meva aliança”.

Una relíquia molt viatjada
La circumcisió, tanmateix, fou una pràctica molt habitual en altres cultures de l’antiguitat. Hi ha qui la interpreta com un ritu de pas a la vida adulta. De fet, en l’actualitat hi ha tribus africanes que circumciden els al·lots quan es fan homes. Aleshores els deixen sols a la selva i només poden tornar a la vida comunal quan la ferida els ha cicatritzat.

En grec prepuci és ποσθἡ, que avui, en medicina, ha donat la paraula postitis (inflamació del prepuci) i balanopostitis (inflamació de la mucosa del gland i del prepuci). La gent que té un prepuci estret pateix de fimosi (< φιμός, “morrió”) i, per això, se’ls sol circumcidar. No sabem si aquest va ser el cas el nin Jesús. Se suposa que aquell tros de pell va ser enterrat i aviat es convertí en una relíquia (< relinquo, “deixar”, “abandonar”).

EgipteRepresentació de circumcisions a l’antic Egipte

Una llegenda diu que, després de la crucifixió de Crist, Sant Joan Baptista (o la Verge Maria) entregà el sanctum præputium a Maria Magdalena. A partir d’aquí la relíquia viatjà d’un lloc a un altre. Durant l’edat mitjana eren nombrosos els monestirs i les esglésies que reivindicaven tenir el Sant Prepuci, entre elles, la catedral de Santiago de Compostela (Galícia).

La commemoració de la Festivitat de la Circumcisió del Senyor se celebrava l’1 de gener. Tractant-se, però, d’un tema incòmode, la seva celebració es tornà impopular. Així, el el 1969 el Concili Vaticà II reformà el seu calendari litúrgic i feu que aquell dia es consagràs a Santa Maria, Mare de Déu -també, però, és l’onomàstica de Sant Manuel o Emmanuel (“Déu és amb nosaltres” en hebreu), que era el nom que donà el profeta Isaïes al Messies.

Curiositats CircumcisioJescucrist Imatge3"La circumcisió", de Luca Signorelli

Per a més informació, podeu llegir aquest enllaç.

Articles del web relacionats:
Fal·lus fascinants
El tabú de la masturbació
Orgies, crònica d'una mentida
Penis, un pinzell penjant
El priapisme del déu titola
Va existir realment Jesús?
25 de desembre, la història d'una estafa
Jesús i el món pagà
Els orígens del cristianisme
Cristians, "guiris" cretins?
Jueus, l'origen d'un estigma
Cristians amb cara de peix
- Realment era verge, la Mare de Déu?
- La llegenda del Sant Graal

Mens sana in corpore sano?

A Roma no hi hagué tant de fervor pel culte al cos com a Grècia. De fet, intel·lectuals romans arribaren a considerar perjudicial per a la joventut l’ambient dels gimnasos. Aquesta, però, no és la visió que se sol tenir de l’esport a l’antiga capital del Laci. Això és per culpa d’una interpretació interessada d’una frase del poeta satíric Juvenal (segle I dC), la famosa Mens sana in corpore sano. Forma part de Sàtira X (versicles 141-147):
 
(...) orandum est ut sit mens sana in corpore sano.
fortem posce animum mortis terrore carentem,
qui spatium vitae extremum inter munera ponat
naturae, qui ferre queat quoscumque labores,
nesciat irasci, cupiat nihil et potiores
Herculis aerumnas credat saevosque labores
et venere et cenis et pluma Sardanapalli.
monstro quod ipse tibi possis dare; semita certe
tranquillae per virtutem patet unica vitae.
 

Aquesta és la traducció que en féu Manuel Balasch per a la Fundació Bernat Metge:
 
“(…) demana de posseir un esperit sa dintre d’un cos sa. Demana un ànim vigorós que no s’aterroritzi de la mort i que posi la llargària de la vida com a l’últim dels dons de la natura; que pugui suportar qualsevol treball, que no sàpiga enfurir-se, que no desitgi res, i que cregui preferibles els treballs i les dures fatigues d’Hèrcules a l’amor, als festins i a les plomes de Sardanàpal. T’indico coses que tu mateix pots proporcionar-te. Ben cert: només un camí se t’obre per a una vida tranquil·la: és el de la virtut”.
 
Amb el seu habitual pessimisme, Juvenal qüestiona el contingut de les pregàries que els homes dirigeixen als déus. Ell insisteix: orandum est ut sit mens sana in corpore sano (“S’ha de pregar als déus que ens concedeixin una ment sana en un cos sa”). Així doncs, més que riqueses o poder (coses banals), el més important en aquesta vida és implorar tenir salut física i mental. Per poder suportar les fatigues de la vida, l’objectiu és aconseguir un esperit equilibrat en un cos equilibrat.

L'equilibri perfecte
L'equilibri perfecte
 
Avui, però, se sol dir Mens sana in corpore sano per recomanar l’exercici físic com a font de salut mental. En qualsevol cas, encara que el sentit de la frase s’hagi distorsionat, tots els especialistes asseguren que practicar esport ajuda a combatre l’estrès i a millorar la concentració. A més, les endorfines que alliberam en fer un esforç físic ens aporten plaer i benestar.

ASICS a l'spa
La famosa frase de Juvenal inspiraria una marca japonesa de calçat esportiu, ASICS. Es tracta d’un acrònim de Anima Sana in Corpore Sano (en aquest cas s’ha substituït la paraula mens per anima). Un altre acrònim relacionat amb la salut és el d’spa, un centre de terapèutic amb aigua. Agafaria el nom de les sigles de l’expressió llatina salutem per aqua (“la salut a través de l’aigua”). Curiosament, a Bèlgica hi ha una ciutat que es diu Spa, famosa en època romana per les seves aigües termals. Alguns diuen que hauria estat aquesta ciutat la que ens hauria donat la paraula spa amb el seu significat actual.

Una marca ben sana
Una marca ben sana
 

Al gimnàs s’hi va “en pel”
A l’antiga Grècia el culte al cos es practicava en pèl. Així ho indica l’etimologia de la paraula gimnàs: γυμνός (“despullat”). El γυμνάσιον era tota una institució pedagògica masculina. Els joves no només hi exercitaven la ment amb assignatures com música o matemàtiques, sinó també el cos, en aquest cas, però, tal com Déu els portà al món. Abans d’entrenar-se, l’atleta s’untava el cos amb oli d'oliva i després se’l cobria amb arena fina. En finalitzar els exercicis, es treia la pols, la suor i l’oli amb uns raspalls de ferro, que s’anomenaven strigilesDesprés, es tornava a ungir el cos amb oli perfumat, un material car i sumptuós. Així, la pell quedava neta i hidratada. Una àmfora amb oli perfumat solia ser precisament un dels trofeus que guanyava un atleta per poder aromatitzar bé el seu cos -el trofeo recorda les grans copes dels actuals tornejos futbolístics.

àmforaÀmfora trofeu de figures negres (c. 333-332 aC), que devia contenir oli perfumat. Trobada a Cirenaica (Líbia), British Museum (Londres)

Els atletes, que s'exercitaven despullats, es posaven una diadema al cap i es lligaven el prepuci amb una cordeta, la kynodesme (κυνοδέσμη), literalment "nus del canet". Així impedien la “nuesa” del gland, que podia resultar impúdica i ofensiva. La mesura, però, també proporcionava certa comoditat durant els exercicis, ja que evitava el balanceig del membre.

La cinodesma

Els atletes amb la kynodesme


Per a la kynodesme se solia fer servir una tira de cuir, que es podia fermar al voltant del ventre o bé subjectar-se amb un llaç a la base del penis. Una altra modalitat era subjectar el penis en corba per avall, fermant la cinodesma al voltant de la cama. Alguns atletes fins i tot arribaven a perforar-se el prepuci (infibulació) per poder fixar millor la púdica tira de cuir. Avui la infibulació (< fibula, “pinça”) és l’operació practicada per preservar la virginitat i impossibilitar el coit fins al matrimoni consistent a fixar una anella als llavis de la vulva o al prepuci (< prae, “davant de” + *putiu (m), “membre viril”).

persona atleta

Atleta es posa la kynodesme abans de competir

En grec prepuci és ποσθἡ, que avui, en medicina, ha donat la paraula postitis (inflamació del prepuci) i balanopostitis (inflamació de la mucosa del gland i del prepuci). La gent que té un prepuci estret pateix de fimosi (< φιμός, “morrió”). El atletes que tenien aquest problema no necessitaven la cinodesma. A diferència d’altres cultures, com la jueva o l’egípcia, els grecs no practicaven la circumcisió (< circum, “al volant de” + caedo, “tallar”).

Una cosa que crida l’atenció és que, en les figures masculines greges, els genitals apareixen representats de petites dimensions. Això és així perquè els membres petits eren associats amb persones que sabien controlar els seus impulsos sexuals. Per contraposició, els sàtirs sempre són representats amb fal·lus de grans proporcions, símbol de la seva lascívia i del seu descontrol sexual.

fallus enorme

Sàtir amb fàl·lus enorme

Avui, a països com Alemanya, Àustria i Suïssa el Gymnasium encara conserva el seu antic significat de centre intel·lectual. És el nom que reben els instituts o escoles d’ensenyament preuniversitari –a Franca equival al Lycée. A la resta d’indrets del món el gimnàs només fa referència a un espai on només es practica esport, ara, però, amb una roba del tot sofisticada.

En aquest enllaç trobareu la història d'altres marques esportives.

En aquest article de Xavier Sierra trobareu més informació sobre la kynodesmela kynodesme. I en aquest altre enllaç Serra parla sobre les àmfores trofeu amb oli perfumat.

Articles del web relacionats:

Subscripció a aquest canal RSS
Banner 468 x 60 px