Banner Top

El tabú de la masturbació

El gran masturbador, Dalí, 1925 (Madrid, MNCA Reina Sofía) El gran masturbador, Dalí, 1925 (Madrid, MNCA Reina Sofía)
En la mitologia grega, Príap, el déu de la titola, és considerat l’inventor de la masturbació. No debades, tenia seriosos problemes per practicar el coit a causa de les grans dimensions del seu membre virial. La Bíblia, però, apunta a un altre nom, Onan. D’aquest personatge tenim precisament la paraula onanisme per referir-nos a la necessitat impulsiva de donar-se plaer sexual un mateix.
 
A Onan se li morí el germà. Aleshores fou obligat a casar-se amb la seva cunyada vídua i a tenir-hi fills. Per evitar-ho, interrompia sempre els coits, de manera que se suposa que utilitzava la mà per acabar d’ejacular a fora. Així doncs, etimològicament parlant, en un principi onanisme era sinònim de coitus interruptus.

Onan
Onan
 

Una immoralitat segons els romans
La masturbació podria venir del llatí manus (“mà”) i de turbare (“agitar”). A Roma fou una pràctica mal vista. Es considerava que deixar perdre fluid seminal anava contra el sentit mateix de la naturalesa. Era una manera de tudar el germen que només podia sortir del cos amb finalitats reproductives -el llatí, semen significa “llavor”, idèntic significat del terme grec σπέρμα, d’on tenim el nostre esperma. Així ho podem apreciar en aquest text de Marcial, del segle I dC (Epigrames, 9,41):
 
“Perquè mai folles, Pòntic, sinó que fas servir la mà esquerra com a amant, i la teva mà serveix, amiga, a Venus, creus que en això no hi ha res de mal? És un crim, creu-me, però gros, com tu gairebé no pots concebre en el teu ànim. Ben segur Horaci va follar una vegada per engendrar-ne tres, Mart una sola vegada perquè la casta Ília li donés bessons. Tot això haurien perdut, si un i altre, masturbant-se, haguessin confiat a les seves mans plaers repugnants. Creu que la pròpia naturalesa diu d’això: “això que deixes escapar amb els dits, Pòntic, és un home”.
 
Tanmateix, el metge grec Galè establert a Roma assegurava que, quan un home no alliberava el semen del seu organisme, esdevenia un “ésser perillós” per a la seva salut i per a la dels demés. Sempre posava l’exemple de Diògenes, filòsof cínic molt culte al seu parer perquè portava una visa sexual activa i recorria a la masturbació per estar en forma.

Escena antiga de masturbació
Escena antiga de masturbació
 
Els perills del “vici solitari”
El cristianisme condemnà tot individu que recorria al “vici solitari”. Fins i tot Sant Agustí d’Hipona dictaminà que la masturbació i les relacions sexuals que no tenien una finalitat reproductiva eren pecats més greus que les violacions o l’adulteri.
 
El 1774 el prestigiós metge suís Samuel Tissot va publicar un llibre inquietant titulat “L’onanisme”.  Hi advertia que “el mal de la masturbació” podria ocasionar malalties físiques i fins i tot la mort. A partir de les tesis d’aquest metge, s’incrementà la llista d’efectes secundaris de l’onanisme: aparició de pèls a les mans, cara verda, acnè, alopècia, ceguesa o càncer.

Llibre de Simon-André Tissot sobre l'onanisme
Llibre de Simon-André Tissot sobre l'onanisme
 
Amb aquesta psicosi, s’idearen molts de mètodes per descobrir nins i nines que es masturbaven. Arribaren a recórrer a la circumcisió sense anestèsia, aplicar descàrregues elèctriques, tractar els genitals amb ortigues o fins i tot extirpar-los quirúrgicament. En altres ocasions se’ls fermava les mans al llit o se’ls recomanava una dieta vegetariana amb poca sal.
 
Totes aquestes paranoies s’acabaren a finals del segle XIX amb Sigmund Freud. El pare de la psicoanàlisi assegurà que la masturbació, lluny de ser perjudicial, era molt beneficiosa per alleugerir l’estrès i evitar les malalties de transmissió sexual. Així doncs, Freud rescatà de l’oblit una antiga màxima llatina Semen retentum venenum est (“el semen retingut és dolent”).

Aquest article parla del bimoni intel·lectualitat i masturbació.

Aquí teniu una article que parla sobre un manual de 1830 que adverteix de les nefastes conseqüències de la masturbació.

Aquest article parla de la masturbació com a meditació.

Aquí teniu un vídeo de Roser Amils sobre el plaer de la lectura que s'ajusta molt a aquest tema:




I aquest és el curtmetratge "Yes, God, yes", on la masturbació és vista com una benedicció.




Articles del web relacionats:

Penis, un pinzell penjant
Orgies, crònica d'una mentida
Fal·lus fascinants
El priapisme del déu titola

Deixa un comentari

Especifica tota la informació requerida (*) on s'indiqui. El codi HTML no és permès.

Banner 468 x 60 px