Banner Top

Sobre el priapisme i l’onanisme

Fresc de Príap (Pompeia) Fresc de Príap (Pompeia)

El priapisme és l’erecció contínua i dolorosa del membre viril. Es tracta d’un trastorn vascular que fa que el penis no aconseguesqui evacuar la sang que l’umpl, fins i tot després que hagi desaparegut el desig sexual. Aquest mal, conegut també com a satiriasi, és patit pel protagonista de l’excel·lent novel·la de Quim Monzó La magnitud de la tragèdia.

Segons alguns mitògrafs, Príap fou el primer fill que tingué Afrodita després de sortir de l’escuma de la mar cretenca on anaren a parar els genitals que tallà Cronos (Saturn) al seu pare Urà. En presentar-se davant dels déus, Zeus quedà enamorada d’aquella imponent deessa i s’uní amb ella, deixant-la embarassada.


Quan Afrodita estava a punt de parir, Hera, la dona de Zeus, tement que aquella criatura agafàs la bellesa de la mare i el poder del pare, la maleí tocant-li el ventre. Com a resultat, el nadó sortí deforme, amb un penis descomunal. En veure’l, la deessa de l’amor, no volent ser la befa dels déus, l’abandonà enmig de les muntanyes.

Déu titola o cigala
El nin Príap fou descobert per uns pastors, els quals el criaren i el convertiren en el déu rústic de la fertilitat que protegeix els camps –nosaltres el coneixem més com el déu titola, terme d’origen expressiu. També, però, el podríem anomenar el déu cigala. No debades, la cigala també s’empra vulgarment per referir-se al penis.

La cigala és un insecte que emet un so estrident. Segons una teoria etimològica, per la seva forma cilíndrica i obscura, hauria originat la paraula cigar. Altres variants d’aquest  petit rotlle de fulles de tabac són cigarreta o cigarro (pronunciat “xigarro” a Mallorca).

Cigala
Cigala

Fal·lus apotropaics
Fal·lus (φαλλός en grec) deriva de l’arrel indoeuropea *bhel-2, que significa “inflar”, “créixer”. És molt habitual trobar en les diferents cultures de l’antiguitat escultures itifàl·liques, és a dir, amb fal·lus en erecció (ἰθυς). Tenien una funció apotropaica, és a dir, protegien dels mals esperits (απο, “lluny” + τροπος, “direcció”). A part de Príap, els grecs i els romans comptaven amb nombroses divinitats itifàl·liques com Hermes, Pan o els mateixos sàtirs.

Com a déu de la fertilitat que era, Príap era molt venerat entre la gent del camp. També, però, era considerat el patró de les persones necessitades de bona sort, especialment en les relacions sexuals. Sovint apareix en el seguici del déu Dionís.

Mercuri itifàl·lic
Mercuri itifàl·lic


A part del mosaic de Príap a la Casa dels Vetti, una altra de les icones més famoses de Pompeia és un enorme fal·lus amb dos testicles, presentats amb la següent inscripció llatina: Hic habitat felicitas (“Aquí habita la felicitat”). Es va trobar en la paret d’un forn i ara es guarda en el Gabinetto Segreto del Museu Arqueològic Nacional de Nàpols. La felicitas llatina –relacionada etimològicament amb femella i fel·lació, començà essent la “bona sort”. Així doncs, aquesta imatge és una nova prova del caràcter apotropaic dels fal·lus.

 

Hic habitat felicitas
Hic habitat felicitas

 

Fal·lus a una paret d'Empúries
Fal·lus a una paret d'Empúries


Aquests són altres amulets itifàl·lics:

amulet itifàl·lic
amulet itifàl·lic

 

Mercuri itifàl·lic
Mercuri itifàl·lic

Fal·lus amulet
Fal·lus amulet

 

Copa amb forma de fal·lus
Copa amb forma de fal·lus


Onanisme

Segons la mitologia, Príap fou qui inventà la masturbació, donat que, en tenir un òrgan sexual de proporcions tan desmesurades, no podia copular. La necessitat impulsiva de masturbar-se rep el nom d’onanisme. L’origen d’aquesta paraula, però, no és clàssic, sinó bíblic. A més, és fruit d’una mala interpretació. Onan era un personatge que, en morir el seu germà, fou obligat a casar-se amb la seva cunyada vídua i a tenir-hi fills. Per evitar-ho, interrompia sempre els coits.

Onan
Onan


Així doncs, etimològicament parlant, onanisme en un principi era sinònim de coitus interruptus. No sé què pensaria ara el cast Onan en veure el significat actual de la paraula que porta el seu nom.

El gran masturbador, Dalí, 1925 (Madrid, MNCA Reina Sofía)
El gran masturbador, Dalí, 1925 (Madrid, MNCA Reina Sofía)

 

Masturbació a Roma
A Roma la masturbació, que podria venir del llatí manus (“mà”) i de turbare (“agitar”), era una pràctica mal vista. Es considerava que deixar perdre fluid seminal anava contra el sentit mateix de la naturalesa. Així ho podem apreciar en aquest text de Marcial, del segle I dC (Epigrames, 9,41):

“Perquè mai folles, Pòntic, sinó que fas servir la mà esquerra com a amant, i la teva mà serveix, amiga, a Venus, creus que en això no hi ha res de mal? És un crim, creu-me, però gros, com tu gairebé no pots concebre en el teu ànim. Ben segur Horaci va follar una vegada per engendrar-ne tres, Mart una sola vegada perquè la casta Ília li donés bessons. Tot això haurien perdut, si un i altre, masturbant-se, haguessin confiat a les seves mans plaers repugnants. Creu que la pròpia naturalesa diu d’això: “això que deixes escapar amb els dits, Pòntic, és un home”.

Curiosament, aquesta concepció moral de la masturbació es contradiu amb una famosa màxima llatina: semen retentum venenum est (“el semen retingut és dolent”).

Aquí teniu un recull d'articles sobre la masturbació.

Aquí teniu un article interessant titulat "Hic habitat felicitas: memoria del falo"

Articles del web relacionats:
Penis, un pinzell penjant

Deixa un comentari

Especifica tota la informació requerida (*) on s'indiqui. El codi HTML no és permès.

Banner 468 x 60 px