Banner Top

Orgies, crònica d'una mentida

La joventut de Bacus, Bouguereau (1884) La joventut de Bacus, Bouguereau (1884)

La paraula grega orgia (“agitació”), que comparteix ètim (οργάω, “ser fèrtil”, “estar excitat”) amb orgasme, inicialment no tenia cap connotació sexual. En els seus orígens al·ludia a l’estat de frenesí (< φρήν, “entranyes”, “cor”, “ànim”) de certs cultes religiosos. Les orgies més famoses foren les que presidia el déu Dionís, que a Roma foren conegudes com a bacanals atès que Bacus, d’origen grec (Βάκχος), fou el nom que adoptaren els llatins per referir-se al déu grec del vi i la disbauxa. 

L’objectiu del culte dionisíac, considerat una festa del deliri, era reviure el tràgic destí que havia marcat la vida del déu. Segons la mitologia, tot començà quan Zeus intentà seduir Sèmele, princesa de Tebes. Això irrità molt Hera, muller del patriarca olímpic, la qual no es volgué estar amb els braços creuats. Disfressada d’una serventa de Sèmele, persuadí la princesa tebana perquè aconseguís que Zeus se li presentés en tot el seu esplendor, és a dir, envoltat de llampecs.

La mort de Sèmele (Rubens, 1640)
La mort de Sèmele (Rubens, 1640)

Davant la insistència de la seva amant, el pare dels déus no s’hi pogué negar, intuint, però, que les conseqüències serien fatals. I així va ser. Sèmele, en veure els llampecs que envoltaven el seu amant, va caure fulminada. Aleshores ja estava embarassada de Dionís i, per evitar la mort del fetus, Zeus s’afanyà a extreure-li’l del ventre per després cosir-se’l a la cuixa. D’aquesta manera, quan arribà l’hora del part, es desfé el cosit i va treure viva una criatura perfectament formada.

Naixement de Dionís
Naixement de Dionís


Després del seu naixement, Zeus confià Dionís a Hermes, el qual el lliurà a Ino, germana de Sèmele. Quan Dionís es féu adult, Hera s’assabentà de la seva existència i, com a represàlia, el féu embogir. Amb aquest estat d’alienació mental, el jove heroi vagarejà per tot Egipte i el Pròxim Orient. A Frígia la deessa Cíbele el purificà. Restituït, doncs, Dionís es proposà escampar el seu culte.

Júpiter i Sèmele (Sebastiano Ricci, 1695)
Júpiter i Sèmele (Sebastiano Ricci, 1695)

El culte dionisíac tenia lloc als boscos i era protagonitzat per unes dones conegudes com a mènades (< μανία, “bogeria”) o bacants que s’entregaven, embriagades i al so de la música, a danses desenfrenades. També hi havia criatures procaces com els sàtirs. Tot aquest seguici rebia el nom de θίασος (“confraria”). El culte solia incloure l’esquarterament d’animals salvatges (σπαραγμός) que eren devorats per l’enfollit seguici en el que es coneixia com a ὠμοφαγία (“ingestió de carn crua”).

Les Bacants d’Eurípides
L’obra que millor retrata el culte dionisíac és la tragèdia Les Bacants d’Eurípides (segle V aC). Dionís, després d’haver imposat el seu culte a tot Orient, es dirigeix a la ciutat natal de la seva mare, Tebes. Aleshores hi regnava Penteu, nét de Cadme i, per tant, cosí seu. El déu s’hi presenta sota l’aparença d’un vagabund que assegura ser portador del nou culte dionisíac. Penteu, però, li veta l’entrada i, com a càstig, Dionís fa que mori esquarterat a les mans de la seva mare Agave, germana de Sèmele, ja imbuïda per la μανία del déu.

Sàtir jugant amb una bacant (Henri Gervex)
Sàtir jugant amb una bacant (Henri Gervex)


Havent conseguit estendre el seu culte per tota l’Hèl·lade, Dionís va pujar a l’Olimp per ajuntar-se amb la resta de déus. Aleshores es va buscar parella. L’elegida fou Ariadna. La trobà a l’illa de Naxos, on la jove havia estat abandonada per l’heroi Teseu, a qui havia ajudat a matar el Minotaure del famós laberint de Creta.

Dionís (Caravaggio)
Dionís (Caravaggio)

L’art representat Dionís de dues maneres: o bé com un al·lot jove i imberbe, una mica grassonet i amb un cert grau d’efeminament, o bé com un vell barbut, més aviat obès i, de vegades, embriac. En ambdós casos sol portar el tirs (bastó ple de grops ) i una copa a les mans.

Dionís (Guido Reni)
Dionís (Guido Reni)

 

Dionís (Rubens)
Dionís (Rubens)


Ovacions per a Bacus
Durant les festes dionisíaques les bacants solien emetre un crit d’alegria, εὑοί, que en llatí passaria a euhoe, d’on podria venir la paraula ovació. A l’antiga Roma l’ovatio era el nom que rebia la cerimònia de gratitud a un general que havia aconseguit una petita victòria –els que, en canvi, havien aconseguit matar 5.000 enemics en el camp de batalla eren objecte d’una cerimònia més pomposa coneguda com a triumphus. Avui l’ovació fa referència a una manifestació clamorosa d’aprovació per part d’una multitud de persones.

THE WOMEN OF AMPHISSA 1887, Sir Lawrence Alma-Tadema. The Clark Museum (Williamstown, Massachusetts)
THE WOMEN OF AMPHISSA 1887, Sir Lawrence Alma-Tadema. The Clark Museum (Williamstown, Massachusetts)


Atesos els seus orígens tan foscos, per als romans la paraula orgia només significà “culte misteriós” –antigament, els misteris eren assemblees tancades (μύω) i no de cara al públic; tanta opacitat seria l’origen de l’actual significat de misteri.

Bacanal, Rubens (segle XVII)
Bacanal, Rubens (segle XVII)


Bacanals prohibides
A Roma les bacanals, en contra del que pensa molta gent avui, tampoc no tingueren un contingut sexual. Aquest significat li seria atorgat posteriorment per autors cristians. Si algú a l’antiguitat celebrava un simposi o banquet per beure i tenir sexe, això no era cap orgia ni cap bacanal; senzillament era una festa privada desenfrenada.

En tot cas, hi va haver un moment donat en què les bacanals no comptaren amb el vistiplau de l’Estat romà. Als seus ulls, eren unes celebracions que es desviaven de la religió oficial i que, a més, essent un focus de gent de tota condició social, podia donar lloc a conspiracions. L’historiador Tit Livi relata que el 186 aC el Senat les prohibí. Aleshores més de set mil homes i dones, alguns de família noble, foren arrestats per participar en unes bacanals. 140 anys després, Juli Cèsar convertiria les bacanals en celebracions regulars, sempre, però, dins l’àmbit privat.

Aquí teniu un interessant article sobre l'orgasme.

Deixa un comentari

Especifica tota la informació requerida (*) on s'indiqui. El codi HTML no és permès.

Banner 468 x 60 px