Banner Top

La dona, objecte de desig

Al segle XIX, després del boom pictogràfic de la femme fatale, l’esteticisme anglès apostà per recuperar la figura de la dona com a objecte de desig. Abunden les representacions de les dones dormines. No debades, en el seu imaginari, el que els homes volen és una dona que dormi mentre ells no hi són i que, en tornar, desperti amb una besada seva.

La Dànae de Klimt recreada per la fotògrafa Inge Prader
La Dànae de Klimt recreada per la fotògrafa Inge Prader

Sol ardent de juny (Frederic Leighton, 1895)
Juno flamejant o Sol ardent de juny (Frederic Leighton, 1895)

Les dones del Pròxim Orient també varen ser representades amb una forta càrrega eròtica. Les preferides eren les odalisques, les concubines dels harems turcs.

La Gran Odalisca (Dominique Ingres, 1814)
La Gran Odalisca (Dominique Ingres, 1814)


L'odalisca (Marià Fortuny, 1861)
L'odalisca (Marià Fortuny, 1861)


El bany turc (1862, Jean Auguste Dominique Ingres)
El bany turc (1862, Jean Auguste Dominique Ingres)

Dona, 1915 (Egon Schiele, contemporani de Klimt)
Dona, 1915 (Egon Schiele, contemporani de Klimt)

Dones entrellaçades (Egon Schiele)
Dones entrellaçades (Egon Schiele)


Aquí teniu un vídeo de "This is art" sobre la dona i el desig":
En aquest enllaç trobareu imatges de com han canviat els cànons de bellesa femenina durant aquest últim segle.

Aquí teniu un reportatge initeressant titulat "La rebel·lió de la dona aparador".

Aquí trobareu informació sobre el tòpic literari "Descriptio puellae", que consisteix en la idealització de la dona. Està relacionat amb aquest altre: religio amoris.

Articles del web relacionats:
Belleses amb gràcia
-
 Tragèdies femenines
Subscripció a aquest canal RSS
Banner 468 x 60 px