Banner Top

Iconografia romana a la “Falange española”

El feixisme espanyol es vertebrà al voltant de la Falange Española, partit fundat el 1933 per José Antonio Primo de Rivera, emmirallant-se en el feixisme italià –amb tot, el nom, Falange, al·ludia a la formació militar més emblemàtica de l’antiga Grècia, la φάλαγξ, que barrava el pas com un “corró” (aquest era el significat originari de la paraula grega). Un any més tard, la Falange Española es fusionà amb las Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista, més conegudes amb l’acrònim de JONS. Franco, un cop convertit en dictador, va trobar en aquestes organitzacions el suport ideològic que necessitava per al seu règim.

Escut dels Reis Catòlics
Escut dels Reis Catòlics, presidit per l'àguila, símbol de poder
 
La iconografia de la Falange-JONS tingué un clar rerefons clàssic. El seu símbol principal fou el jou i les fletxes, ja presents en la heràldica dels Reis Catòlics, els grans patriarques espanyols. L’intel·lectual falangista Rafael Sánchez Mazas, emmirallant-se en el mite de la Roma imperial, atribuïa l’origen d’ambdós elements a dues obres del poeta romà Virgili (segle I aC). El jou, extret de les Geòrgiques, personificava les tasques del camp, i les cinc fletxes, extretes de l’Eneida, la guerra. El conjunt d’aquests símbols al·ludia a una forma de vida i a una forma de governar, prudent i a la vegada emprenedora.
Escut d'Espanya durant el franquisme
Escut d'Espanya durant el franquisme

Placa amb símbol falangista
Placa amb símbol falangista

 

El franquisme, igual que el feixisme italià, també trobarà en el món clàssic una justificació de la seva ideologia. Així, es tengueren en compte llatinismes com el d’Horaci Dulce et decorum pro patria mori (“Dolç i decorós és morir en defensa de la pàtria”) o el de Tit Livi Et facere et pati fortia Romanum est (“Actuar i patir bravament és l'atribut d'un romà”). 

Totes aquestes cites al·ludeixen a un concepte molt important entre els romans: la virtus. Era el resultat de reunir les millors qualitats humanes: intel·ligència, coratge militar, treball, esforç, constància, prudència.... Per als romans, però, no existien els mèrits individuals, sinó que tot s’havia de fer per al conjunt de la comunitat, la res publica. Aquest conjunt de valors unia els romans i els feia sentir superiors moralment a la resta de pobles.

Roca Tarpeia
A l’antiga Roma els traïdors a la pàtria eren llançats des del Tarpeium saxum (“roca Tarpeia”). Es tractava d’un precipici molt escarpat, de més de vint-i-cinc metres d’altura, situat prop del Capitoli. Agafava el nom de Tarpeia, una verge vestal, filla d’Espuri Tarpei, comandant de la ciutadella romana.

Durant el setge dels sabins a Roma, Tarpeia es va enamorar bojament de Tit Taci, un jove ben plantat del bàndol contrari. No dubtà a reunir-se amb ell fora de la ciutat per oferir-li la seva col·laboració. A canvi d’aquella traïció, demanà a Taci el seu cor i “allò que duia al braç esquerre”, referint-se als anells i als braçalets d’or.

Roca Tarpeya 7

Execució d'Espuri Casi des de la Roca Tarpeia

El sabí fingí acceptar l’acord. Així, quan les tropes enemigues estaven pujant per l’escarpada pendent del Capitoli, decidí complir amb la seva paraula. En donar l’ordre, els seus soldats llançaren no les seves joies, sinó els seus escuts sobre la deslleial vestal, que morí esclafada precisament per aquelles coses que els sabins duien en el braç esquerre.

El 1941 el règim franquista recolliria tot aquest ideari d'arrels clàssiques a la pel·lícula Raza.

Aquí teniu un reportatge de Miquel Payeras sobre la història de la Falange.

Articles del web relacionats:
El feixisme i l'antiga Roma
Esparta el mirall del nazisme
- Roma com a justificació del colonialisme modern
A la recerca de la terra promesa
-
Roma, història de la humanitat i la llibertat
-
Dictadors contradictoris
- El polèmic origen romà de la salutació romana
-
 És realment fascinant
Triomfs a la romana

L'etern mal uterí

Article publicat a l'Ara Balears (06/01/2014)
 
Últimament les dones han patit dos cops baixos molt durs. Primer ha estat el llibre italià Casa’t i sigues submisa editat a Espanya per l’arquebisbat de Granada. El polèmic títol, agafat d’unes paraules de sant Pau, és prou eloqüent de seu contingut: “Luigi [el suposat marit de l’amiga de l’autora] és el camí que Déu ha elegit per a estimar-te, i és el teu camí cap al cel. Quan et diu alguna cosa, per tant, l’has d’escoltar com si fos Déu qui et parla [...] perquè sovint hi veu més clar que tu”.
 
Reflexions com aquestes semblen calcades del llibret Economia domèstica per a batxillerat i magisteri editat el 1958 per la Secció Femenina de la Falange Española. En ell s’hi podia llegir: "Pel que fa a la possibilitat de relacions íntimes amb el teu marit, és important recordar les teves obligacions conjugals. Si el teu marit suggereix la unió, accedeix-hi humilment, tenint sempre en compte que la seva satisfacció és més important que la d'una dona. Quan assolesqui el moment culminant, un petit gemec per part teva és suficient per indicar qualsevol goig que hagis pogut experimentar. Si el teu marit et demanàs pràctiques sexuals inusuals, sigues obedient i no et queixis. És probable que el teu marit caigui aleshores en un son profund".
 
L’avantprojecte de llei de l’avortament del ministre Gallardón suposa un altre revés important per a la dona que ens remet de bell nou al temps del nacionalcatolicisme. Ara només es podrà avortar en cas de violació o quan hi hagi risc per a la salut física o psicològica de la mare. En cas, però, de malformació del fetus, la gestació haurà de seguir. Amb aquesta normativa –la més restrictiva d’ençà de la democràcia- el Govern del PP no només es proposa reduir el nombre d’embarassos no desitjats –cosa que està per veure-, sinó també defensar el dret de les persones discapacitades, tot un acte d’hipocresia donades les retallades en la llei de dependència.
 
Un altre pic, doncs, només les dones amb poder adquisitiu podran avortar marxant a l’estranger, mentre que moltes altres hauran de recórrer a pràctiques clandestines perilloses per a la seva salut. Així, el gènere femení haurà de reviure el calvari que el persegueix des dels inicis de la humanitat. Ja el Gènesi supedita el naixement d’Eva a Adam: “De la costella que havia pres a l'home, el Senyor va fer-ne la dona, i la presentà a l'home”. Un cop vinguda al món, Eva, temptada pel dimoni en forma de serp, s’atreví a menjar el fruit prohibit de l’arbre edènic del coneixement que no dubtà a compatir amb el seu company. Aleshores, Iahvè no escatimà injúries contra ella: “Et faré patir les grans fatigues de l'embaràs i donaràs a llum enmig de dolors. Desitjaràs el teu home, i ell et voldrà dominar”. Per haver-li fet cas, Adam també va rebre: “Et guanyaràs el pa amb la suor del teu front [...]”. Fou així com diguérem adéu a les bondats del paradís.
 
En la mitologia grega, la dona, representada per Pandora, també és vista com la perdició de la humanitat. Segons Hesíode, Zeus ordenà crear-la per castigar la desobediència dels homes, els quals s’havien deixat dur per Prometeu, el seu benefactor. Havent-se casat amb el germà d’aquest, Epimeteu, aquell “terrible engany” de gran bellesa tampoc no va poder reprimir la seva curiositat en obrir una capsa que contenia totes les desgràcies. Tan sols va estar a temps de retenir l’esperança, la qual pot esdevenir també una desgràcia en cas de frustració; d’aquí vendria la famosa expressió “l’esperança és el darrer que es perd”.

Pandora, Dante Gabriel Rossetti (1869)
Pandora, Dante Gabriel Rossetti (1869)
 
El mite de Pandora no fa més que reflectir la misogínia imperant en la societat grega. La dona era considerada com una eterna menor d’edat de comportaments estranys per culpa del seu l’úter o hystéra (“les darreres parts”) –a partir d’aquest ètim la medicina moderna encunyaria el terme histèria, ja aplicat també, però, a l’home. Al segle I aC Virgili atiaria els prejudicis envers el gènere femení amb una frase de l’Eneida: uarium et mutabile semper femina (“la dona sempre és una cosa inconstant i mudadissa”). La seva versió més actual i cèlebre arribaria al segle XIX de la mà de l’òpera italiana Rigoletto de Giuseppe Verdi: La donna è mobile, qual piuma al vento, muta d'accento e di pensiero (“La dona és voluble, com una ploma al vent, canvia de paraula i pensament”).

 

Ara la dona continua estigmatitzada pel mateix “mal uterí”. Mentre l’Església li recorda les seves obligacions conjugals, l’Estat, amb la nova llei de l’avortament, li coarta la seva autonomia reproductora. I perquè tengui ben present quin ha de ser el seu rol, només li faltava la LOMQE, una llei que, en un Estat aconfessional com el nostre, recupera la preeminència de la religió a les escoles.

Dones votant
Dones votant

Aquí teniu la famosa escena masclista de la pel·lícula "My fair Lady":




En aquest enllaç trobareu informació sobre la misogínia dels grans intel·lectuals de la història, de Plató a Kant.

Aquí teniu un vídeo sobre la dona al cinema.

En aquest article del diari Ara titulat "El ritme del masclisme" es parla del masclisme en la música.

Aquí teniu un reportatge de la revista "Sàpiens" que parla sobre la lluita pel vot de les dones.

Aquí teniu un article que parla sobre el masclisme dels grans filòsofs de la història.

quadre feminista

"Guía de la buena esposa de Pilar Primo de Rivera" (1953)


Amb motiu del Dia Internacional contra la violència de gènere (25 de novembre), a Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d'IB3 Ràdio (06/12/2016), reflexion sobre la història de la misogínia:



Aquest vídeo reflecteix molt bé el paper de la dona al món grec:



Aquí teniu unes interessants reflexions sobre la regla, vista com un estigma antropològic. Aquest vídeo també parla sobre el mateix tema:



Icíar Bollaín és l'autora d'aquest curiós curtmetratge "Por tu bien" (2004):



I aquí teniu la meva intervenció al programa "Gabinet de crisi" d'IB3 Ràdio (19/08/2014) sobre etimologies misògines i avortives:



Articles del web relacionats:
-
 L'ofuscació del feminisme
Femme fatale, l'origen del mite
Feministes "femme fatale"
Helena, l'adúltera més famosa
-Tragèdies femenines
Realment la dona va néixer d'una costella?
Les noves amazones
-
El seductor cant de les sirenes

Subscripció a aquest canal RSS
Banner 468 x 60 px