Banner Top

Exhibicionistes que alimenten el voyeurisme

A vegades el voyeurisme (del francès voir, “veure”) és alimentat per l’exhibicionisme (< ex, “fora” + habeo, “tenir”). El gran historiador grec Heròdot (segle V aC) ens ho confirma en un dels seus fantàstics relats. El seu protagonista és Candaules, rei de Lídia al segle VIII aC, qui incità el seu oficial preferit Giges a mirar nua la reina quan aquesta feia l’amor amb ell. No es podia estar de bravejar de la seva bellesa. Ella se’n temé de seguida, però no va dir res. L’endemà, l’ofesa reina plantejà a Giges dues opcions: “O mates el rei –i et quedes amb mi- o et suïcides”. Com era d’esperar, el voyeur es decantà per la primera opció, de manera que es quedà amb la reina i amb el seu reialme.

El Rei Candaules mostrant la seva esposa a Giges (Jacob Jordaens)
El Rei Candaules mostrant la seva esposa a Giges (Jacob Jordaens)
 
A partir d’aquesta història, a finals del segle XIX el sexòleg alemany Krafft-Ebbing encunyà el terme candaulisme per referir-se a l’impuls psicològic d’un individu a exposar la seva parella sexual o imatges d’ella davant altres persones amb l’objectiu d’obtenir una gratificació eròtica. A vegades aquest comportament pot acabar en la unió entre les tres persones, el que és conegut en francès com a ménage à trois (literalment, “llar de tres”).

Candaules i Giges, de Jean Leon Gerome (1824-1904)
Candaules i Giges, de Jean Leon Gerome (1824-1904)

Una altra parafília (< παρα, “al costat de” + φιλία, “afecte”, “amor”) relacionada amb el candaulisme és el troilisme o triolisme. Segons la versió etimològica més acceptada, aquesta paraula prové de l’obra dramàtica de William Shakespeare, Troilos i Crèsida. En un acte, Ulisses anima un incrèdul Troilos, troià fill de Príam i Hècuba, a descobrir la infidelitat de la seva amant amb un altre home, Diomedes. Això el porta a rebutjar Crèsida, acusant-la de prostituta. En l’obra shakespearià, per tant, Troilos fa de voyeur en contra de la seva voluntat. En tot cas, ara el troilisme al·ludeix a l’excitació eròtica que sent un individu quan veu la seva parella mantenint sexe amb una altra persona. És diferent del candaulisme, on l’implicat gaudeix essent observat.

Acteó, el gran voyeur de la mitologia grega
En la mitología trobam un gran voyeur, Acteó, un expert caçador educat pel famós centaure Quiró. Un dia, anant de cacera, trobà una font on es banyaven Àrtemis (Diana), la deessa de la caça, i les seves nimfes. Aleshores, en comptes de fer mitja volta, va quedar-se bocabadat mirant la deessa despullada. Les deesses eren molt geloses de la seva intimitat i no podien ser vistes en la seva nuesa per cap mortal sota pena de patir un càstig terrible. Àrtemis, enfadada, ruixà amb aigua Acteó, que es va convertir en un cérvol.

Acteó i Diana (Tizià)
Acteó i Diana (Tizià)


Amb aquesta nova figura, Acteó va sortir corrents. Els seus cans el varen perseguir i s’hi varen tirar a sobre per menjar-se’l. Ell conservava la seva consciència humana, i cridava: “Sóc el vostre amo, no em coneixeu?”. Però no hi havia res a fer, Acteó va morir menjat pels seus propis cans. Després aquests varen cercar desesperadament el seu amo per tot el bosc fins arribar a una cova on habitava el centaure Quiró. Ell, per consolar-los, va modelar una estàtua de bronze a imatge d’Acteó i els hi ensenyà.

Peeping Tom
En l’argot anglès el voyeur francès es diu peeping Tom. El nom està relacionat amb lady Godiva (< gift of God, “regal de Déu”), una dona del segle XI. Era l’esposa del comte de Coventry, un poble situat a 153 km al nord-est de Londres. Segons la llegenda, ella vivia angoixada de veure l’asfíxia econòmica que patien els seus vassalls. Aleshores demanà al seu marit que rebaixàs els impostos. Aquest hi va accedir posant, però, una condició: la seva senyora havia de cavalcà despullada pels carrers del poble.

Lady Godiva, John Collier (1897)
Lady Godiva, John Collier (1897)

Per poder dur a terme tal gesta, lady Godiva pregà als seus veïns que es tancassin a casa seva. Hi va haver, però, un sastre anomenat Tom, que no es volgué perdre aquell exuberant espectacle, de manera que es posà a mirar-la (peep) pel forat d’una persiana. I va ser així com sorgí l’expressió peeping Tom, és a dir, “el voyeru Tom”.

Estàtua de Lady Godiva a Coventry
Estàtua de Lady Godiva a Coventry

Davant aquella proesa el compte de Coverntry no tingué més remei que complir la seva paraula i rebaixà els impostos. Curiosament el grup Queen menciona lady Godiva en la seva fantàstica cançó "Don't Stop Me Now". En un moment diu. "I'm a racing car passing by, like lady Godiva".


El complex de Cresos

En aquesta època de corrupció que estam vivint hi ha moltes persones que pateixen el complex de Cresos. És la recerca patològica de superioritat a través del malbaratament de doblers i propines. En el món dels dibuixos animats un clar exemple d’aquest complex són el senyor Burns dels Simpson o el “tio Gilito” de Mickey Mouse.

El senyor Burns dels Simpson
El senyor Burns dels Simpson

"Tio Gilito"

El complex de Cresos agafa el nom d’un rei homònim de Lídia (la part occidental de l’actual Turquia) del segle VI. Segons Heròdot, aquesta terra va veure al segle VII aC l’encunyació de la primera moneda de la història a Occident. No és d’estranyar, doncs, que Cresos fos considerat l’home més ric del seu temps. La seva opulència, però, no trigaria a ser qüestionada.
 
Un dia va arribar a Sardes, la capital de Lídia, l'estadista i poeta atenès Soló. Convençut que el seu hoste havia quedat sorprès en veure tanta riquesa, Cresos li preguntà qui creia que era l’home més feliç del món. Soló, però, no va dir el seu nom, sinó que va enumerar uns quants herois atenesos caiguts al camp de batalla. El poeta li insistí que només un cop arribada la mort es pot valorar la felicitat d’una persona. Li ho va dir d’aquesta manera: “Nosaltres els grecs, majestat, hem obtingut de déu una saviesa massa casolana i limitada per poder preveure què passarà demà i proclamar feliç un home que encara està compromès en la seva batalla”.
 
En efecte, quan Soló va haver marxat, un càstig diví va tocar Cresos de ple. Cresos tenia dos fills: Atis, un al·lot molt atractiu, i un altre de sordmut. Ja en somnis, a Cresos se li havia presentat la mort d’Atis. I així va ser. Va ser un altre hoste seu, Adrast, qui el va matar sense voler durant una cacera.

Soló davant Cresos (Gerrit van Honthorst)
Soló davant Cresos (Gerrit van Honthorst)

Després d’haver superat el dol pel seu fill, Cresos es llançà a combatre l’amenaça del creixent poder de l’imperi persa de Ciros II el Gran. L’oracle de Delfos li havia dit: “si marxes contra els perses, destruiràs un gran imperi”. Però l’imperi que va destruir no va ser el persa sinó el seu propi. Fet presoner pels perses, el seu destí fou la pira. Quan estava a punt de ser cremat per les flames, es va recordar de Soló que, amb tanta diplomàcia, l’havia exhortat a la prudència, i va invocar els seu nom tres vegades.
 
Ciros va voler saber qui era aquell Soló. I un cop en va sentir la història, en va quedar tan impressionat que va ordenar que deslliguessin el presoner. Però ja era massa tard, el foc era incontrolable. Aleshores Cresos va invocar Apol·lo amb llàgrimes als ulls. Els seus desitjos foren escoltats i de sobte va esclatar una tempesta que apagà la pira. Ciros, en veure que Cresos comptava amb la protecció del déus, l’incorporà en el seu seguici com a assessor.
 
Amb la incorporació de Lídia (l’actual Turquia), Ciros es llançà a la conquesta de la tribu dels massàgetes, que habitaven a les grans planes estepàries de l’Àsia Central. És en aquesta batalla on morí Ciros. Cresos continuà fent d’assessor de Cambises, el fill de Ciros i successor seu.

Articles del web relacionats:
L'origen de la moneda
El capitalisme que ens decapita
Nèmesi, venjança divina contra la supèrbia

I per continuar reflexionant sobre el pes dels diners a les nostres vides, aquí teniu l'interessant programa "Amb filosofia" de TV3:


Subscripció a aquest canal RSS
Banner 468 x 60 px