Banner Top

Spintriae, les misterioses monedes sexuals de l’antiga Roma

Un dels grans misteris de l’arqueologia romana són unes monedes de contingut sexual conegudes com a spintriae (sprintia, en singular). Moltes avui són exposades en museus com el British Museum o el Hunterian Museum (Glasgow). Una teoria diu que es feien servir per pagar prostitutes. El problema, però, és que no només s’han trobat en lupanars (bordells).

Col·lecció de spintriae
Col·lecció de spintriae
 
Les spintriae fan uns 20  mm de diàmetre i contenen representacions de diferents actes sexuals, ja sigui una fel·lació, una penetració anal o qualsevol altra postura. Per això han estat considerades com el kamasutra numismàtic dels romans.  En qualsevol cas, es tractava de monedes no oficials ni encunyades per l’Estat. El numerari més alt al qual arribaven era el XVI, és a dir, 16 ases, que equivalien a un antic denari de plata.
 
Alguns historiadors opinen que les spintriae només circularen en època de l’emperador Tiberi (14-37 dC), atesa la seva coneguda voracitat sexual. Tampoc, però, es descarta que s’emprassin en altres èpoques. Amb elles s’hauria evitat l’ús de monedes corrents on aparegués l’efígie de l’emperador per tal de no embrutar així la seva imatge. En aquest sentit, l’historiador Suetoni (70-126 dC) relata la història de com un noble romà fou condemnat a mort per haver pagat els serveis d’un bordell amb una moneda on apareixia el rostre de l’emperador.

Spintria
Spintria
 
A part de ser un negoci potent, a l’antiga Roma la prostitució s’erigí en tota institució social que ningú no qüestionava. La seva clientela era ben variada, des d’esclaus fins a patricis. No debades, l’esposa no havia de conèixer les alegries del sexe; a ella només li estava encomanada la tasca de la reproducció. Tenint en compte la procedència diversa de les prostitutes, les spintriae podrien haver estat usades també per rompre les barreres idiomàtiques.

Spintria
Spintria
 
En el món de la prostitució, la fel·lació era un dels serveis més cars ja que era vista com una pràctica del tot indigna -per ventura, per la falta d’higiene d’alguns clients. A més, era interpretat com una profanació de la boca, el canal de comunicació social per excel·lència. El pitjor, però, era que un home pogués realitzar un cunnilingus a una dona, considerada un ésser inferior que no mereixia ser objecte de plaer.

Spintria amb fel·lació
Spintria amb fel·lació

Articles del web relacionats:
L'etern mal uterí
La guerra de sexes
- Alerta a venerar Venus
-
 Lisístrata o el poder sexual de les dones
- La controvertida etimologia de puta
Messalines promíscues
- La felicitat de les fel·lacions
L'origen de la moneda
Fal·lus fascinants

Friné, la bellesa feta dona

Curiosament, en el món grec, hi ha pocs vasos d’escenes sexuals dins el matrimoni. No per això, però, s’ha de suposar que els grecs, malgrat la seva misogínia, no tenien sexe amb les seves dones per pur plaer. Aristòfanes, en la cèlebre comèdia Lisístrata, presenta un grup de dones ateneses que al segle V aC es neguen a copular amb els seus homes mentre aquests no hagin signat la pau en la Guerra del Peloponès. En la mitologia també podem trobar Hera intentant seduir Zeus, o un romàntic Orfeu lamentant-se per la pèrdua de la seva estimada Eurídice. Homer, per la seva part, a la Ilíada, s’entreté a relatar el comiat, ple de tendresa, entre Hèctor i Andròmaca. I, a l’Odissea, és famós el retrobament passional entre Odisseu i Penèlope, exemple de dona fidel.

Hera sedueix a Zeus a la muntanya Ida (James Barry, 1741-1806))
Hera sedueix a Zeus a la muntanya Ida (James Barry, 1741-1806))
 
Escena de sexe explícit al món grec
Escena de sexe explícit al món grec

Tanmateix, exceptuant aquests testimonis que ens ofereix la literatura i la mitologia, l’únic sexe heterosexual que es documenta en les peces de ceràmica és el que es practicava amb les πόραναι, les prostitutes més vulgars (equivalent a les meuques), d’on deriva la nostra paraula “pornografia” –es tracta d’un neologisme creat a la segona meitat del segle XIX pels francesos. També, però, hi ha representacions de coits amb ἑταίραι (“companya”) –d’on tenim heterosexual o heterogeni-, prostitutes de refinada cultura que solien acompanyar l’aristocràcia masculina als simposis.

Escena sexual d'un vas grec on apareix una bossa amb monedes penjada a la paret
Escena sexual d'un vas grec on apareix una bossa amb monedes penjada a la paret
 
Un text grec atribuït al gran orador atenès Demòstenes (384 a.C.-322 aC) diu: “Les hetairai serveixen per proporcionar-nos plaer, les concubines per a les nostres necessitats quotidianes i les esposes per donar-nos fills legítims i cuidar la casa”. Tal afirmació constata l’alta consideració que tenien aquestes prostitutes a l’antiga Grècia.

Hetaira en un simposi
Hetaira en un simposi
 
Algunes hetairai han passat a la història per la influència que exerciren sobre destacades personalitats del món grec: Aspàsia, amb qui es casà Pèricles després d’abandonar la seva dona; Diotima, freqüentada per Sòcrates i immortalitzada per Plató en el Banquet; o Friné la musa de Praxíteles. L’extraordinària bellesa d’aquesta última serví al famós artista grec per esculpir al segle IV aC el primer nu femení integral de la història de l’escultura: Afrodita Cnídia.
 
Afrodita Cnídia (Praxíteles)
Afrodita Cnídia (Praxíteles)

L’escultura de Praxíteles fou una petició de la ciutat de Cos. Quan, però, les seves autoritats veieren el cos nu de la deessa, exceptuant la zona púbica que es tapava amb la mà dreta, declinaren l’obra i en sol·licitaren una altra més pudorosa. Tanmateix, l’obra original seria comprada per la ciutat de Cnida (a l’actual Turquia), que aviat la convertí en un dels seus principals reclams. Segons Plini el Vell, era tal la bellesa de l’escultura que un jove fins i tot s’enamorà d’ella i la va intentar robar.
 
Un judici polèmic
Friné es deia en realitat Mnésareté. Suposadament va rebre aquest sobrenom (“granota” en grec) pel to verdós de la seva pell. Li tocà ser el centre d’atenció en un controvertit judici. Un amant ressentit l’acusà d’impietat per haver fet una paròdia dels misteris de la deessa Demèter. L’advocat que la defensava, també antic amant seu, fou incapaç de convèncer el jurat de la seva innocència. En última instància va recórrer a ensenyar el cos nu de la dona, al·legant que el seu cos era un monument viu d’Afrodita –tal era la bellesa de Friné. La jove fou absolta. D’aquesta manera triomfà la famosa dita Tira més un pèl de dona que cent mules” (en castellà, “tiran más dos tetas que dos carretas”).

Frine davant l'areòpag (1861), obra de Jean-Léon Gérôme
Frine davant l'areòpag (1861), obra de Jean-Léon Gérôme
 
La bellesa i la intel·ligència no foren les úniques característiques de Friné. També destacà per la seva set de riqueses. De fet, es diu que la seva fortuna fou tan gran que, quan Alexandre el Gran va destruir Tebas, ella s’oferí per reconstruir-la amb els seus doblers amb la condició que l’entrada de la ciutat portàs gravat el seu nom.

Friné
Friné


En aquest enllaç trobareu més informació sobre les hetaires a l'antiga Grècia. Aquest altre també és interessant.

Aquí teniu un reportatge del diari La Vanguardia sobre les geishas japoneses, que guarden moltes similituds amb les hetairai gregues

Aquest enllaç parla sobre els diferents tipus de prostitutes a l'antiga Grècia.
Articles relacionats:
La controvertida etimologia de puta
-
 Sobre nimfòmanes i sàtirs
Puritanisme a Roma?
La guerra de sexes
-
Orgies, crònica d'una mentida
-
Qui gaudeix més del sexe?
Messalines promíscues
Subscripció a aquest canal RSS
Banner 468 x 60 px