Des d’un punt de vista etimològic, primavera vol dir “principi de primavera”. Prové de l’adverbi llatí primum (“en primer lloc”) i del substantiu ver, que ja significava “primavera” i que alguns estudiosos fan derivar de vis (“força”) en al·lusió al creixement implícit en aquesta estació. El final de la primavera fou conegut com a veranum tempus, que en castellà donaria “verano”.
La nostra paraula estiu vendria de l’aestiva. Aquest era el nom que rebia l’època de més calor del veranum tempus, expressió que, en castellà, quedaria reduïda en “verano”. L’aestiva és una paraula relacionada amb una arrel indoeuropea que conté la idea d’encendre. En francès donà “été”, en italià “estate”, i en castellà “estío” i l’expressió “época estival”.
Primavera (Arcimboldo, 1563) Estiu (Arcimboldo, 1572)
Hivern i tardor
Després del primum ver i del veranum tempus, hi havia l’hibernum tempus, que donaria el nostre hivern, el castellà “invierno”, el francès “hiver” o l’italià “inverno”. L’adjectiu hibernus derivava del mot llatí, hiems (“hivern”), el qual compartia arrel indoeuropea amb el grec ἡ χιών, όνος (“neu”).
Posteriorment, en català, sorgiria l’estació de la tardor, derivada de l’adjectiu tardus (“tardà”). No debades, és en aquesta època quan es recullen les darreres collites de fruita. Curiosament, en el llenguatge popular, a la tardor se l’anomena també “primavera d’hivern”.
El castellà “otoño”, l’anglès “autumn” i el francès “automne” deriven del llatí autumnus. Aquest mot per ventura estaria emparentat amb el verb augeo (“incrementar”), de manera que podria remetre a la idea que, amb la tardor, la vegetació arriba a la seva plenitud.
Tardor (Arcimboldo, 1572) Hivern (Arcimboldo, 1572)
Cinc estacions?
Així doncs, a l’antiguitat hi havia només tres estacions. Abans, però, que es convertissin definitivament en quatre n’hi hagué cinc. Al capítol 53 de la segona part d’ El Quijote (segle XVII) trobam la següent enumeració:
“La primavera sigue al verano, el verano al estío, el estío al otoño, y el otoño al invierno, y el invierno a la primavera, y así torna a andarse el tiempo con esta rueda continua; sola la vida humana corre a su fin ligera más que el tiempo, sin esperar renovarse si no es en la otra, que no tiene términos que la limiten’’.
Primavera d’estiu i d’hivern
Antigament a Mallorca no tenien molt clar això de la primavera. L’anomenaven “primavera d’estiu”, ja que suposava una transició entre l’hivern i l’estiu. I per a la tardor hi havia la “primavera d’hivern”. Ja ho deien els llatins: Unus flos non facit ver (“Una flor no fa primavera”). Avui, però, nosaltres deim “que una flor no fa estiu”.
Equinoccis i solsticis
A l’hemisferi nord, els dies que arriba la primavera o la tardor reben el nom d’equinocci. La paraula està composta del llatí aequus (“igual”) i de nox, noctis (“nit”) i indica que es tracta d’un fenomen en què el dia i la nit tenen la mateixa durada en tots els punts de la Terra. L’equinocci de primavera es produeix quan el Sol passa pel primer punt d’Àries, cap al dia 20 o 21 de març. I l’equinocci de tardor, quan el Sol passa pel primer punt de Balança, cap al dia 22 o 23 de setembre.
D’equinocci tenim l’expressió “passar quenòcia” o “passar quenòcies” sinònim de “passar calamitats”. A vegades el mot grafia com a canòssia o canòcia. El trobam en frases com “Quina quenòcia que hem passat aquesta nit!” o “Abans la gent passava moltes quenòcies”. Segons el filòleg Gabriel Bibiloni, l’elocució prové del món mariner, on equinocci també fa referència a un fort temporal que de vegades es produeix durant els equinoccis de primavera o de tardar.
Els dies que arriba l’estiu o l’hivern reben el nom de solstici. La paraula conté ètims els llatins sol i status -participi de stare (“estar dret, aguantar-se”)- i significa literalment “quan el sol està estàtic” -de stare també tenim estable, estàtic, estança i estada. Es tracta, tanmateix, d’una aparent detenció, ja que el Sol no s’atura en la seva trajectòria al voltant del Sol. El solstici d’estiu es produeix quan el Sol passa pel primer punt de Càncer, cap al 21 o 22 de juny, que és el dia més llarg de l’any. I el solstici d’hivern té lloc quan el Sol passa pel primer punt de Capricorn, cap al 21 o 22 de desembre, que és el dia més curt de l’any. En alemany, al solstici li diuen Sonnenwende (“gir del sol”).
El Dia de la Marmota i la festa de la Candelera
Als Estats Units i al Canadà l’inici de la primavera ve marcada per un mamífer, la marmota. És com una espècie d’esquirol, una mica més gran. Se celebra dia 2 de febrer. És una tradició de més d’un segle d’antiguitat. La més popular és la que es realitza a Punxsutawney, un poblat al nord-est de l’estat de Pensilvània. Es diu Groundhog Day. Allà, a trenc d’alba, una marmota anomenada Phil és treta del seu cau en un tronc d’arbre. Segons la tradició, si Phil veu la seva ombra, hi haurà sis setmanes més d’hivern als EUA. Si no (perquè està ennigulat, per exemple), la primavera arribarà aviat.
dia de la Marmota equival a la festa de la Candelera. És la festa de la Purificació de la Mare de Déu o de la seva Presentació al Temple. Era un ritus al qual les dones jueves que havien donat a llum s’havien de sotmetre quaranta dies després del part. Per commemorar aquest fet, moltes esglésies solien fer una processó amb candeles, és a dir, espelmes. En acabar, les deixaven als peus de la imatge que representava la Verge Maria. La festa de la Candelera es presta per a fer previsions meteorològiques de caràcter popular: Si la Candelera plora (és a dir, si plou), l’hivern és a fora o Si la Candelera riu (fa sol), lluny és l’estiu.
En aquest article de la revista Sàpiens teniu més informació sobre els orígens del Dia de la Marmota.
No us podeu perdre aquest article de Rafel Argullol titulat “Les estacions de la vida” (Diari Ara, 08/01/2017)
I per acabar, les Quatre Estacions de Vivaldi:
Aquí teniu un interessant article sobre les estacions titulat “El suïcidi de l’estiu”, de Quim Curbet.
Articles del web relacionats:
– Per què començam l’any al gener?
– L’origen mitològic de l’hivern
– Per què canviam l’hora?
– A l’estiu, tothom a la muntanya!
No Comments