Tot i que es poden menjar tot l’any, aquests dies de Setmana Santa, a Mallorca és tradicional que moltes famílies es reunesquin per fer panades, crespells i rubiols. No podem tastar cap d’aquests productes gastronòmics tan nostrats sense conèixer la seva etimologia. Anem, idò, per parts.

La panada mallorquina està emparentada amb les panades jueves. Descendeixen d’un antic plat hebreu descrit al Talmud anomenat paixtida. L’ús de saïm i sobrassada de porc s’ha interpretat com una forma de cristianitzar la recepta original jueva, com va succeir amb altres productes, com l’ensaïmada, durant la conversió dels jueus al cristianisme en el segle xv. Probablement va ser un costum iniciat pels mateixos conversos, obligats com estaven a demostrar públicament que renunciaven al judaisme.

Tanmateix, l’origen comú de la panada és segurament tan antic com el del pa -de fet, panada deriva de pa. Amb diferents masses i farciments segons el lloc, la podem trobardes d’Àfrica fins a Sud-amèrica. És molt probable que nasqués de la necessitat de protegir els aliments del clima i prolongar-ne la conservació, ja que cuinant la carn molt condimentada i embolicant-la en una massa es pot mantenir més temps en bones condicions i resulta fins i tot més digestiva.

Crespells i rubiols, la gastronomia dolça
Els crespells podrien ser el resultat de l’evolució d’un antic pastís grec, la denominació del qual, krepis (“sola de sabata”), evocava la seva forma fina i plana. Avui se’ls sol donar forma d’estrelles, cors o dibuixos d’animals. A Inca triomfà més la forma d’estrella de David -a posta es diuen estrelles.

Els orígens dels rubiols, en canvi, podrien ser italians. Alguns es basen en el fet que hi ha un formatge anomenat robiola, de moda a la cort italiana renaixentista, o en la semblança que tenen amb els coneguts ravioli. Bon profit!!!!

En aquest article trobareu la relació de les nostres panades amb les que es fan a l’illa de Sardenya. És un estudi elabora per la investigadora italiana Veronica Matta.

En aquest article trobareu més informació sobre la història de les panades.

Aquí teniu un article de Climent Picornell titulat “Esflorar xítxeros o esclovellsar pèsols”.

Articles del web relacionats:
– L’origen cristià de les ensaïmades i dels croissants
– Mones de Pasqua, una “monada”?
– Etimologies gastronòmiques
– Dijous Sant: la història de l’Últim Sopar
– Divendres Sant: crònica etimològica d’un calvari
– La llengua de la Setmana Santa
– Endavant les atxes
– Però realment va ressuscitar un diumenge?
– El sant sudari: la història d’un muntatge?
– La llegenda del sant Graal
– Jueus, l’origen d’un estigma