Sempre m’havia pensat que era un barbarisme, però no! L’expressió “endavant les atxes” és ben catalana i està relacionada amb l’època de les processons de Setmana Santa. Una atxa és un ciri gran i gruixut. Deriva del llatí facula, que és un diminutiu de fax, -cis (“torxa”). Encara que siguin paraules homònimes, la “hacha” castellana, que equival a la nostra destral, deriva d’una paraula francesa. La nostra destral, en canvi, fa referència al fet que aquest instrument era més manejable i, a diferència d’altres que requerien l’ús d’ambdues mans, només en necessitava una, en concret la dreta (dextra, en llatí).

Antigament les atxes es portaven a l’inici de les comitives funeràries. A la veu d’ “endavant les atxes” s’engegava o reprenia la marxa dels participants en aquestes comitives en direcció al cementeri. Avui l’expressió s’utilitza col·loquialment per indicar la voluntat de prosseguir en una acció malgrat les dificultats.  Així doncs, haurem d’estar pendents d’escoltar-la a la processó d’avui Divendres Sant. I, si no, igualment, “endavant les atxes”. Quantes coses s’aprenen per Setmana Santa! Qui ho hauria de dir!

Per acabar, us recoman aquest article d’El Temps, de Miquel Payeras, titulat “Processons a la sevillana”.

I aquí teniu una cançó titulada “Endavant les atxes”:

Entrades del web relacionades:
– Pasqua i toponímia
– Dijous Sant: la història de l’Últim Sopar
– La llengua de la Setmana Santa
– Però realment va ressuscitar un diumenge?
– La passió del pacient
– El sant sudari: la història d’un muntatge?
– La llegenda del sant Graal
– Jueus, l’origen d’un estigma
– Per què som cristians?
– Mones de Pasqua, una monada?
– Noli me tangere!
– Quo vadis?
– Els orígens de les panades, rubiols i crespells
– Cristians, “guiris” cretins?
– Divendres Sant: crònica etimològica d’un calvari