El Diumenge de Pasqua és el dia que l’Església Catòlica commemora la resurrecció de l’esperat fill de Déu. Aquesta efemèride, però, tal com ja passa amb el naixement de Crist, presenta problemes de cronologia històrica. Les Escriptures ens diuen que Jesús va ser crucificat un dia abans del Sàbat, el setè i últim dia de la setmana jueva dedicat al descans. Amb tot, la tesi més estesa és que aquest dia correspon al 3 d’abril de l’any 33 dC. Estudis científics afirmen que va ser en aquesta data quan es va produir l’eclipsi parcial de lluna que narren els Evangelis. Altres dates possibles serien el 7 d’abril de l’any 30 dC i el 30 de març de l’any 36.  

“Les tres Maries a la tomba” (William-Adolphe Bouguereau)

Tanmateix, si realment Jesús va morir un divendres i les Escriptures diuen que ressuscità el tercer dia, no pogué ser un diumenge, sinó un dilluns. En aquesta cas, ens hem d’encomanar a la fe.

Aquí teniu la meva intervenció al programa d’IB3 Ràdio, “Balears fa ciència” (30/03/2013) parlant de les etimologies de la Setmana Santa.

Entrades del web relacionades:
– Pasqua i toponímia
– La llengua de la Setmana Santa
– Divendres Sant: la crònica etimològica d’un calvari
– Endavant les atxes
– La passió del pacient
– El sant sudari: la història d’un muntatge?
– La llegenda del sant Graal
– Jueus, l’origen d’un estigma
– Per què som cristians?
– Mones de Pasqua, una monada?
– Noli me tangere!
– Quo vadis?
– Els orígens de les panades, rubiols i crespells
–Cristians, “guiris” cretins?
– Dijous Sant: la història de l’últim Sopar