Va ser Josep d’Arimatea, un home ric, qui es va fer càrrec del cos de Jesús al mont Calvari i li cercà una sepultura per allà prop. Aleshores Pons Pilat hi féu col·locar un grup de sentinelles per tal d’evitar que els seus deixebles anassin a robar el cos i fessin creure després que efectivament havia ressuscitat. La profecia, tanmateix, es complí. Al tercer dia, un àngel baixat del cel va remoure la immensa pedra que cobria la tomba i s’hi va asseure al damunt. En veure’l, els sentinelles varen quedar astorats i varen partir corrents a explicar el que havia succeït.

Més tard es varen acostar fins al sepulcre Maria Magdalena i altres dones pietoses. Allà es varen trobar amb l’enorme sorpresa que era buit. Llavors, segons Sant Joan, se li va aparèixer Jesús. D’acord amb la traducció llatina de la Vulgata, en intentar-lo tocar, el “mestre” va dir noli me tangere (“no em toquis”), ja que encara no havia pujat al Cel. Aquesta frase ha inspirat nombroses obres d’art, com el quadre que il·lustra aquesta entrada (Tizià, 1512). Des de l’Edat Mitjana i fins a finals del segle XIX es va donar el nom de nolimetangere a qualsevol tipus d’úlcera cutània considerada com a maligna. Era tan difícil de curar que, senzillament, era millor no tocar-la…… Quines coses!!!!

Entrades del web relacionades:
– Pasqua i toponímia
– Dijous Sant: la història de l’Últim Sopar
– La llengua de la Setmana Santa
– Endavant les atxes
– Però realment va ressuscitar un diumenge?
– La passió del pacient
– El sant sudari: la història d’un muntatge?
– La llegenda del sant Graal
– Jueus, l’origen d’un estigma
– Per què som cristians?
– Mones de Pasqua, una monada?
– Noli me tangere!
– Quo vadis?
– Els orígens de les panades, rubiols i crespells
– Cristians, “guiris” cretins?
– Divendres Sant: crònica etimològica d’un calvari
– El misteri del Sant Sepulcre