Ara que tothom parla meravelles del nou papa Francesc és bo recordar que hi va haver un temps en què no tenia les simpaties de tothom.  D’aquest temps vindria suposadament la famosa expressió castellana “hablando del rey de Roma” que es fa servir quan en una conversa apareix de sobte la persona de la qual es parla. En realitat, l’expressió es una distorsió del terme “ruin de Roma”. Aquest “ruin” es referia al mateix papa de Roma. Al segle XIV el papat de Roma va córrer el risc de desaparèixer amb el llarg període de crisi que va suposar el trasllat de la Santa Seu a Avinyó (1309-1377), al sud de França. Aleshores el summe pontífex gaudia de molt mala fama, i la gent s’hi referia amb el terme “ruin” per considerar-lo el mateix diable.

 

Amb el temps, l’expressió es completà amb la rima següent “Hablando del rey de Roma, por la puerta asoma”. En altres idiomes podem trobar el terme originari “ruin” com a diable o llop. De fet en català, l’expressió equivalent és “Qui del llop parla, el llop li surt”. Aquí tenim exemples d’altres llengües:

 

Anglès: Speak of the devil and he doth appear (“Parlar del diable i guaita”)

 

Francès: Quand on parle du loup, on en voit la queue (“Quan parlam del llop, se li veu la coa”)

 

Portuguès: Falando do diabo, apareceu o rabo (“Parlant del diable, apareix la coa”)

 

Euskera:  Otsoa non aipa, han gerta (“On s’anomena el llop, allà apareix”)