La solidaritat de les llengües
Les llengües són solidàries, es presten paraules les unes a les altres. Unes, però, ho fan més que d’altres. En aquest sentit, el finès i l’islandès són les llengües que presenten la proporció més baixa de manlleus, és a dir, de lèxic forà.
Sovint, quan dues comunitats entren en contacte intercanvien béns culturals desconeguts per una de les dues parts. Això també suposa un traspàs de les paraules que serveixen per denominar-los. És el que succeí amb molts aliments, plantes i objectes que els europeus trobaren al continent americà: cacau, tomàquet, hamaca, tobogan o barbacoa. Del Pròxim Orient també tenim paraules com síndria (del Sind, Paquistan), préssec (de Pèrsia), cirera (de Cerasus, l’actual Giresun, Turquia), baldaquí (de Baldac, antic Bagdad, Iraq), baldraga (també de Bagdad), domàs (de Domàs, antic Damasc, Síria), pijama (d’origen hindi), quètxup (que, en xinès, significa “salsa de peix en salmorra”) o tsunami (“onada de port”, en japonès). Actualment entren al català paraules de llengües diverses que donen nom a conceptes o objectes nous: espot (anglès), suixi (japonès), dossier (francès)…
No sempre, però, l’adopció d’un manlleu obeeix a la necessitat real d’acollir la nova paraula. I és que hi ha casos en què ja es compta amb algun nom autòcton, de manera que l’entrada del nou terme té a veure amb la percepció que la llengua d’origen és més prestigiosa, més útil o més atractiva. Això passa actualment amb l’anglès. Així, preferim dir manager en comptes de representant; ok en lloc d’acord o mobbing en lloc d’assetjament. Aquests manlleus han entrat en la nostra llengua mantenint la seva pronunciació i escriptura. Tanmateix, el més habitual són les adaptacions com succeeix en el mot líder, procedent de l’anglès leader.
De vegades, però, el que entra a la llengua és un concepte que calca l’estructura del mot original amb paraules de la llengua d’arribada. En aquest cas parlam de calcs, com ara gratacel (format sobre l’anglès skyscraper), lluna de mel (format sobre l’anglès honeymoon) o tallat (del castellà café cortado).
Paraules viatgeres
Per ser conscients que constantment feim servir paraules d’altres llengües aquí teniu un exercici de l’exposició “Les paraules viatgeres” que es féu el 2005 a la Universitat de Barcelona sota la coordinació de Víctor Acedo i Pedro Gras.
“Imaginem-nos una habitació de casa nostra, per exemple, el saló. Ara mirem quines coses que podem trobar al saló tenen noms que vénen de fora:
La sala (germànic) està situada cap a l’oest (germànic), a la banda del xamfrà (francès); i en un dels racons (àrab) hi ha un bonsai (japonès). Quan entrem, trepitgem una catifa (àrab) de color caqui (urdú); sobre les rajoles (persa) del terra, i a la paret de l’esquerra (basc), per sobre dels sofàs (àrab), observem un tapís (grec bizantí) decorat amb perfils (occità) de gessamins (persa). Als prestatges (grec), al costat del televisor (grec antic i llatí), hi ha diferents objectes: figures de porcellana (italià) blanca (germànic), nacre (kurd) i laca (sànscrit) i joguines antigues amb peces (celta) de llautó (turco-tàrtar) i goma (egipci). Hi ha una tauleta al fons, amb quatre cadires (grec a través del llatí) coberta d’un hule (nàhuatl) amb un pot de te (xinès) i una tulipa (turc) al damunt.
Si traguéssim tots aquests objectes del saló ens quedaríem amb una cambra ben pobra.”
Tanmateix, alguns estudiosos alerten sobre les paraules viatgeres. Cal no oblidar que totes les llengües posseeixen el mateix poder d’expressivitat; per això, l’entrada massiva de mots estrangers pot conduir a la pèrdua de la identitat o, fins i tot, a la desaparició de la llengua. A mi, que tota la vida he dit brou, em costa entendre que l’Institut d’Estudis Catalans hagi donat per bo el castellanisme caldo. Arreveure! Perdonau, sona més xic dir See you later! o ¡Hasta luego!
Aquest capítol del programa “Saca la lengua” (TVE) està dedicat a paraules que adoptam d’altres llengües.
Aquest capítol del programa “Saca la lengua” (TVE) està dedicat a paraules que adoptam d’altres llengües.
Aquí teniu un article de Pere Comellas titulat “Parlem en llatí? Més aviat en poti-poti”
Aquest article de María Rodríguez, de l’Ara Balears, és interessant. Es titula “La vida imprevisible de les paraules”.
I aquest és un capítol del programa Téntol d’IB3 dedicat al mateix tema:
A Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d’IB3 Ràdio (27/09/2016), parl sobre l’origen de les llengües:
Aquest vídeo de “Què m’has dit?” de TV3 fa un repàs de paraules adoptades de llengües orientals.
Articles del web relacionats:
– A la recerca de la llengua mare
– La llengua dels nins salvatges
– Lingua franca, el primer esperanto
– Emparaular el món
– Mediterrani,el bressol del llatí
– La llengua dels nins salvatges
– El grec, el pa nostre de cada dia
– Menys llatí i més esport
– “Traduttore traditore”
– Romàntics, no em vengueu amb romanços!
– Apologia de la paraula
– Al principi existia la paraula
–Mots que es xiuxiuegen
–L’ABC de l’alfabet: un viatge als orígens de les nostres lletres
– El glamur de les lletres
– Paraules alades
– Paraules sense fronteres Aquí teniu un preciós dibuix sobre l’origen de les llengües del món fet per la il·lustradora Minna Sundberg:
No Comments