Durant aquestes festes de Nadal el consumisme fa que sovint ens oblidem del sentit i de la veracitat d’unes dates tan assenyalades. Tal dia com avui tothom evoca l’arribada al món del Messies fa més de dos mil anys. Hi ha historiadors de l’època que asseguren que Jesús (de l’arameu Jeshua, “Déu salva”) va existir com a figura històrica; una altra cosa, però, és que hagués nascut un 25 de desembre. Els evangelistes no en diuen res. En tot cas, sant Lluc apunta que el natalici (< nativitas, d’on ve Nadal) hauria tengut lloc per primavera; no debades, molts dels pastors que van a visitar el nounat apareixen dormint a l’aire lliure, enmig del camp.
Fou al Concili de Nicea (325 dC) on es fixà el 25 de desembre com la data del naixement tan esperat. L’elecció no fou casual. Aquest dia, a l’antiga Roma, se celebrava la festivitat de Mitra, un déu solar provinent del Pròxim Orient, nascut també en una gruta. La festa coincidia amb el solstici d’hivern a l’hemisferi nord–seria més tard quan aquest fenomen astronòmic es desplaçaria al 21 de desembre.
Fent coincidir el natalici amb el dia de culte a Mitra, el cristianisme s’assegurava arribar a més gent. Es tractava, però, d’una data amb un simbolisme especial, tal com indicava el seu nom: Dies Natalis Solis Invicti(“dia del naixement del Sol”). El solstici d’hivern és quan el dia es comença a estirar, de manera que representa la victòria de la Llum sobre les Tenebres –així s’entén també que altres divinitats solars de diferents cultures nasquessin aquest dia: Adonis, Horus, Dionís, Atis o Krisna. En aquesta època de l’any era també quan se celebraven a Roma les Saturnals, festes en honor a Saturn, el déu del camp.
Un altre error que ha perdurat fins als nostres dies és que Jesús va néixer sota el govern d’Herodes el Gran, quan aquest en realitat va morir quatre anys abans de l’arribada del Messies. Així ho interpretà al segle VI dC Dionís l’Exigu quan va rebre l’encàrrec papal de calcular amb precisió la data de Pasqua. Després de molts càlculs, el monjo va arribar a la conclusió que Jesús va néixer l’any 754 de la fundació de Roma. Aquest any serviria de punt de referència per a l’era cristiana.
En aquest còmput cap enrere es va passar directament de l’any 1 dC a l’1 aC, obviant el que hauria d’haver estat l’any zero. Així, els segles comencen l’any 1 i finalitzen el 100 (i no del 0 al 99 com hauria d’haver estat). Però no és casual que l’era cristiana no comenci amb l’any zero. A l’època en què visqué Dionís, Europa encara no coneixia aquest número. El zero és un invent dels matemàtics de l’Índia i varen ser els àrabs qui al segle IX el varen introduir a Occident. Aleshores, però, ningú no es va prendre la molèstia de retocar un calendari plenament ja assimilat per tots els països europeus.
D’altra banda, el Nou Testament ens diu que Cèsar Octavi August va manar fer un cens de la població, i que Josep i Maria varen viatjar a Betlem per a enregistrar-s’hi justament quan va néixer Jesús. Aquest cens es va realitzar entre els anys 6 i 8 abans de Crist. Ja em perdonareu, doncs, si us he aixafat les festes. Molts d’anys!
A Islàndia és tradició regalar llibres la nit de Nadal i llegir-los mentre beuen xocolata calenta. Aquest costum es diu “Jólabókaflóð” i vol dir alguna cosa així com “inundació de llibres”.
Per favor, no digueu “M’agrada el Nadal”. La forma correcta és “M’agrada Nadal”. Aquí sabreu el perquè de tot plegat. Aquí trobareu més aberracions lingüístiques que es cometen per Nadal. I aquesta és l’opinió de Gabriel Bibiloni.
I aquí teniu més informació sobre el vocabulari de Nadal.
I en aquesta entrada del filòleg Gabriel Bibiloni trobareu més informació sobre el dia de Nadal.
Aquest article parla sobre la relació de Santa Llúcia i Nadal.
En aquest altre article s’explica per què l’endemà de Nadal celebram Sant Esteve. Aquest vídeo també en parla.
En aquest enllaç teniu més informació sobre els orígens pagans de Nadal.
Aquí teniu una intervenció d’Oriol Junqueras a Catalunya Ràdio explicant els mites universals de la Bíblia.
Si voleu conèixer més sobre els orígens de la festa de Nadal no us podeu perdre el programa especial d‘IB3 “Mira per on” (23/12/2013, Capítol: EP-01)
I ja sabeu: “Per Nadal cada ovella al seu corral i per sant Esteve, cadascú a ca seva”. Per què Sant Esteve, el primer màrtir del cristianisme, és una festivitat tan arrelada a les terres de parla catalana? La resposta en aquesta intervenció meva al programa “La Gran Vida”, d’IB3 Ràdio (26/12/2020).
Aquí teniu la conferència íntegra sobre les arrels paganes de les festes de Nadal que vaig fer a l’OCB de Manacor (19/12/2016):
Articles relacionats:
– Nadal com a catarsi
– La mort de Déu
– Els orígens del cristianisme
– Pare Noel o el triomf del màrqueting
– El cant de la sibil·la
– 28 de desembre, quina innocentada de dia!
– Per què començam l’any al gener?
– Estrenes divines
– Desitjos siderals
– Els orígens del cristianisme
– Els misteriosos Reis d’Orient
– La mort de Déu
– Realment era verge, la Mare de Déu?
– Pare Noel o el triomf del màrqueting
–L’origen de la iconografia nadalenca
– Jesús i el món pagà
– Va existir realment Jesús?
No Comments