Banner Top

Via Guiri, un viatge al fetge turístic de Mallorca

Via Guiri: un viatge al fetge turístic de Mallorca’ és una ruta guiada pels escenaris més paradigmàtics del model turístic de masses, amb primera aturada a Magaluf. Els conductors de la ruta són els periodistes Antoni Janer i Felip Palou, creadors de Via Corrupta: la ruta de la Rampa. En aquesta ocasió compten amb la col·laboració dels historiadors Tomeu Canyelles i Biel Vives, autors del llibre ‘Magaluf, més enllà del mite” (Lleonard Muntaner Editorial, 20020). Janer i Palou ofereixen una mirada crítica sobre el turisme. La denominada ‘principal indústria de les Balears’ ha transformat l’economia de l’arxipèlag, generant molts llocs de feina en poc més de mig segle. En paral·lel a aquest desenvolupament, la pressió i l’augment de places han anat modelant el paisatge de la costa i, en alguns casos, s’ha permès un turisme basat en els excessos.

Aquí teniu el reportatge de la periodista Ashifa Kassam, de la BBC, sobre Magaluf, on es fa ressò de Via Guiri.

Aquesta és la crònica de la ruta feta per Diario de Mallorca. Aquesta, del diari Última Hora.

I aquesta, de Sebastià Alzamora, de l'Ara Balears.

Aquesta és la crònica que ens feu el programa "Els dematins" d'IB3 TV.

Aquí teniu el programa Zoom d'IB3 TV dedicat a Magaluf i que recull l'opinió de Via Guiri.

Articles relacionats:

Guium, el mirall de la corrupció

Article publicat a l'Ara Balears (01/03/2018)

Una societat és madura quan es mira al mirall i afronta els seus propis tabús. Fa dos anys el Palma Arena, la icona de la corrupció de l’era Matas, va acollir una edició de microteatre centrat en la corrupció i l’esport. Coincidí amb Via Corrupta, una espectacle itinerant pels carrers de Ciutat que pretenia oferir una visió més antropològica i còmica de la nostra principal xacra com a societat.  
 
Ara l’espai de reflexió es veu ampliat amb un punyent thriller a la mallorquina. És Guium o la ciutat dormida, una coproducció del Teatre Principal de Palma, La Fornal Espectacles i Tau Teatre. L’obra, del dramaturg i actor manacorí Toni-Lluís Reyes, centra el seu focus en la complicitat amb la cleptocràcia que, durant molts d’anys de borratxera urbanística, han mostrat, per por, alguns funcionaris.

Presentació de Guium
Presentació de Guium

Guium o la ciutat dormida no ha aturat de rodar d’ençà que el 2015 va guanyar el Premi Micalet de Teatre. Dirigida pel director català Víctor Muñoz Calafell, està molt ben interpretada pel propi Reyes, Eva Barceló i Enka Alonso. L’acció se situa en un arxiu municipal d’un poble de Mallorca. Un dia en Pep, un dels seus funcionaris, apareix mort. Presumptament s’ha suïcidat. El seu substitut, en Jordi, és un jove ple d’empenta obsessionat a continuar amb la tasca del seu antecessor: catalogar, analitzar i estudiar tota la documentació que va ser expropiada durant la guerra civil. Na Marta, la seva veterana companya de despatx, se’l mira amb recel.
 
En jubilar-se, na Marta és substituïda per na Fina, una al·lota que, com en Jordi, també té moltes ganes de menjar-se el món. Els dos segueixen, intrigats, la pista d’una nota trobada dins d’un llibre que havia deixat escrita en Pep abans de suïcidar-se. No acaben d’entendre què passa. Sembla que hi ha arxius que han desaparegut. La sorpresa arriba quan finalment descobreixen la investigació que tenia entre mans el difunt arxiver. Havia trobat informació relativa a la ubicació de Guium, una de les famoses ciutats romanes perdudes que citen les fonts clàssiques.

El mal de la corrupció
El mal de la corrupció

Tot, però, s’estronca quan en Jordi i na Fina topen de morros amb la crua realitat: damunt els terrenys de Guium s’hi està construint un macrocomplex hoteler amb camps de golf. Aleshores es proposen denunciar-ho als diaris locals. Na Marta, però, l’antiga companya jubilada, coneixedora de l’escabrós assumpte, els treu la idea del cap. Aviat els dos joves funcionaris perden la innocència. Davant les extorsions que pateixen, comencen a lligar caps: en Pep ja havia volgut fer d’heroi i, en l’intent de denunciar, havia trobat misteriosament la mort.
 
Els protagonistes de Guium o la ciutat dormida s’adonen dels perills que suposa trencar, a casa nostra, l’omertà, la llei del silenci. Les coaccions fan que la valentia acabi mutant en silenci i resignació. Qüestió de supervivència. Som davant d’una obra teatral que qüestiona un model salvatge  de creixement territorial que, a l’empara del turisme de masses, s’ha basat en la corrupció i l'especulació. La festa de la immoralitat.
 
Mai arribaren a saber quantes irregularitats urbanístiques no s’ha atrevit a destapar l’Administració per culpa del xantatge exercit per intocables grups empresarials. En una societat tan familiar on tothom sap qui es qui, encara pesa la xarxa clientelar entre polítics i els seus valedors. La fidelitat per fer-se amb el botí de la roqueta sempre s’ha servit amb la fórmula de la religió romana Do ut des (“Et don perquè tu em donis”). És la nova fe de la corrupció. El 2005 el periodista Andreu Manresa féu la radiografia d’aquesta putrefacció en el seu llibre “Baleares, S.A”. Aleshores encara esperàvem l’actuació implacable dels fiscals.

Documental sobre la corrupció
Documental sobre la corrupció

Enguany el Govern ha posat en marxa la polèmica Oficina Anticorrupció, un complement    -diuen- a la feina de la Fiscalia. Haurem de veure si els seus funcionaris trobaran l’altra urbs romana perduda, Tucis, i si, com passa a Guium o la ciutat dormida, no diran res per por a represàlies i continuaran així dormint sota els efectes de la forçada i insana indiferència.
 
La realitat esvera. Amb tots els detalls tan mafiosos que ens està regalant el cas Cursach, sembla que ja hem deixat de ser la guillemfronteriana  “Sicília sense morts” per esdevenir definitivament la germana petita de Sicília. Ara només cal esperar que algun director s’atrevesqui a fer la pel·lícula o la sèrie del nostre particular “crematori”. La catarsi està garantida.

Aquí teniu un fragment de l'obra:




Aquí teniu un reportatge de Miquel Payeras, del setmanari "El Temps", que parla de la trama Cursach.

Aquest altre reportatge parla sobre la corrupció a Mallorca.

Articles del web relacionats:


Vídeo promocional de Via Corrupta

"Via Corrupta: la ruta de la rampa" és una ruta guiada i dramatitzada pels carrers de Palma relacionats amb la corrupció. La crònica dels fets periodístics és amenitzada amb referències a la corrupció a l'antiga Roma i amb imitacions del nostres corruptes més il·lustres (Jaume Matas, Iñaki Urdangarin, Maria Antònia Munar, etc...). La ruta es planteja com un exercici de salut democràtica. No debades, Balears té el trist honor de ser la comunitat autònoma amb més polítics a la presó. Consideram que aquesta xacra social bé és mereix una bona reflexió antropològica.

Som tres els components de "Via corrupta":

- Felip Palou: codirector del programa de sàtira política "Gabinet de crisi" d'IB3 Ràdio, excorresponsal de La Vanguardia i de Catalunya Ràdio a les Balears.
- Xavi Canyelles: humorista i actor.
- Antoni Janer Torrens Llicenciat en Filologia Clàssica (UB) i en Periodisme (UPF). Professor de Llatí i Grec, col·laborador d’IB3 Ràdio, de l’Ara Balears i de les revistes d’història Sàpiens, Clío i Historia y vida. Ha investigat a fons la corrupció a l’antiga Roma en un reportatge publicat a la Sàpiens (Maig 2014, Núm. 142) amb el títol “Que corruptes que són, aquests romans!”


Aquest és el vídeo promocional de Via Corrupta, la ruta de la rampa, fet per Antoni Madico.



 

Cobertura mediàtica de Via Corrupta


Via Corrupta a Jane's walk 2017
Via Corrupta a Jane's walk 2017



Felip Palou parla de Via Corrupta a Última Hora
Felip Palou parla de Via Corrupta a Última Hora



Article de Pere Antoni Pons a l'Última Hora (26/05/2017)
Article de Pere Antoni Pons a l'Última Hora (26/05/2017)


Articles del web relacionats:

Via Corrupta a IB3


Sobre l'autor

Vaig néixer a Mallorca i vaig estudiar Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona (UB) amb l’objectiu d’entendre el present a partir del passat. Després vaig poder satisfer les meves ànsies comunicatives estudiant Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra (UPF).  

En acabar la carrera, durant quatre anys vaig exercir el periodisme actiu a ‘Última Hora Punto Radio’. La meva gran decepció va ser descobrir que el món mediàtic, massa contaminat per la política, és una farsa. Aleshores em vaig decantar per la docència. Ara faig de periodista del món clàssic a l’IES Inca (Mallorca), seguint la màxima d'Horaci prodesse et delectareque es podria traduir com “ensenyar delectant”. Així, pretenc ensenyar entretenint i animant els alumnes a enfilar-se a les espatlles dels gegants de la nostra cultura, sense vertigen. També, però, som fan d'una altra cita atribuïda a Ciceró: Si vis discere, doce ("Si vols aprendre, ensenya"), o, dit d'una altra manera, Qui docet, discit (“Qui ensenya, aprèn”).

Intent, per tant, divulgar de la manera més amena possible unes matèries, el llatí i el grec, que tenen la mala fama de ser “llengües mortes”. Com a esquer faig servir l’etimologia, que m’ajuda a relacionar el món actual amb l’antiguitat clàssica. De fet, un alumne meu em va ajudar a posar nom a la meva obsessió per l’origen de les paraules: l'etimocefalàlgiaAltres patologies que m’han ajudat a batiar els meus alumnes són soforèxia, fam (ὀρέξις) de saviesa (σοφία), i apanmatiestrès, estrès per no poder-ho saber tot. Aquesta és una paraula híbrida, composta per les arrels gregues ἀ- (alfa privativa), παν (“tot”), μανθάνω (“aprendre”) i el verb llatí stringĕre (“estrènyer').

Col·laboracions periodístiques

Llibres:


Altres col·laboracions

 

Defensa de les llengües clàssiques:

 

Premis

  • Premi "Miquel Duran i Saurina 2019" de comunicació de l'Obra Cultural Balear d'Inca.
  • Premi de periodisme d’investigació de la fundació Fundeso (2001). Aquest premi em va permetre, durant mig any, fer unes pràctiques en un mitjà de comunicació de Xile.

Referents
No puc sentir-me més identificat amb aquests versos del poeta menorquí Ponç Pons: Vici secret, passió mortal,/ estic fet de paraules ("Dillatari", ed. Quadrens Crema, 2005). També però m'identific amb el vers de J.V.Foix: "M'exalta el nou i m'enamora el vell" (Sol, i de dol, 1947)

Igualment compartesc les paraules que va pronunciar el 2015 el gran filòleg Joan Veny i Clar (Campos, 1932) en rebre el 47è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2015):

“Em plau reiterar que sóc un enamorat de les paraules. Xalo amb el dring dels fonemes, em fascina la força potent d’un significat, em meravella la frondositat de geosinònims entorn d’un concepte, em fa respecte un arcaisme cobert per l’òxid dels segles, m’entristeix el desús, la mort d’una paraula, m’anima com a senyal de vida el naixement de noves unitats, especialment quan són productes genuïns, de la creativitat dels nostres parlants, però m’emociona especialment conèixer l’origen d’un mot.”

Joan Veny també té clar com d'emocionant és la ciència de l'etimologia: "Arribar a les arrels d’un mot i resseguir-ne les seves mutacions formals i semàntiques és de les grans emocions que pot experimentar un lingüista empeltat de diacronista".

També em qued amb una cita del dramaturg irlandès Samuel Beckett (1906-1989): “Les paraules són tot el que tenim”.

A l'hora de definir el meu estat d'ànim, prenc unes paraules del filòsof italià Antonio Gramsci (1891-1937): “Sóc pessimista per intel·ligència, però optimista per voluntat”.

Aquí teniu una sèrie d'entrevistes radiofòniques que m'han fet:

I aquí teniu entrevistes que m'han fet a la premsa:

Acabaré aquesta presentació amb un poema de Borges, que parla del plaer de descobrir una etimologia en aquest poema titulat "Los justos":

Un hombre que cultiva su jardín, como quería Voltaire. 
El que agradece que en la tierra haya música. 
El que descubre con placer una etimología. 
Dos empleados que en un café del Sur juegan un silencioso ajedrez. 
El ceramista que premedita un color y una forma. 
El tipógrafo que compone bien esta página, que tal vez no le agrada. 
Una mujer y un hombre que leen los tercetos finales de cierto canto. 
El que acaricia a un animal dormido. 
El que justifica o quiere justificar un mal que le han hecho. 
El que agradece que en la tierra haya Stevenson. 
El que prefiere que los otros tengan razón. 
Esas personas, que se ignoran, están salvando el mundo.


En la meva tasca docent també tenc present aquest poema de Bertolt Brecht titulat “Mestre, aprèn!” (traducció de Feliu Formosa):

No diguis massa sovint que tens raó, mestre!
Deixa que ho reconeguin els deixebles!
No violentis massa la veritat: 
No ho tolera. 
Escolta quan parles! 




Aquí teniu el llistat de conferències que em dedic a impartir:

Aquí teniu la lliçó sobre "Mitologia per a profans" que vaig fer a l'Associació Cultural de Porreres (28/11/2020):

Aquí teniu el vídeo de la xerrada "La meravellosa història de les llengües del món" que vaig fer a la sala de plens del Consell de Mallorca (19/03/2019):

 

 

I aquí teniu la xerrada "Mediterrani, un mar de paraules" (a partir del minut set), que vaig impartir al Museu Marítim de Mallorca (16/04/2021):



Aquí teniu la conferència íntegra que vaig fer a l'OCB de Manacor (19/12/2016) sobre les arrels paganes de les festes de Nadal:



Aquí teniu una altra conferència meva. Va ser a l'Escola Municipal de Mallorquí de Manacor (11/01/2018). Hi vaig parlar sobre "Dimonis, del món clàssic a l'actualitat":

 

En aquesta altra xerrada parl sobre "Amor i sexe al món clàssic" (25/11/2019):

Subscripció a aquest canal RSS
Banner 468 x 60 px