Banner Top
Antoni Janer Torrens

Antoni Janer Torrens

L'alegria de viure

A final del segle XIX, molts pintors treballaren la idea dels paradisos perduts. Fugiren de la realitat, inventant un món d’ordre i pau, una Arcàdia idíl·lica, que remetia a una idea d’edat d’or de l’home a la terra. Evocaven un lloc d’innocència perduda, un temps on tot era luxe, calma i voluptuositat, on l’home sentia la joie de vivre (“l’alegria de viure”).

En aquestes pintures també trobam la imatge de la sensualitat, l’erotisme i la carnalitat. Són, a més, una afirmació dels sentits i del gaudi: els plaers del cos (les delícies del bany), els plaers de l’amor (la festa de la seducció, les besades robades) o els plaers del menjar (els fruits del jardí de les delícies)

En El dinar campestre (1863), Édouard Manet (1832-1883), un dels iniciadors de l’impressionisme, ja recrea una escena bucòlica on on regna la felicitat.

Almuerzo Manet


Aquest quadre recorda molt Concert campestre (1510), de Tizià:

Concert Giorgone


El mateix tema trobam en El gronxador (1767), Jean-Honoré Fragonard. Carregada de sensualitat, és una de les obres més icòniques del períodes de rococó a França.

El columpio Jean Honore Fragonard



El francès Henri Matisse (1869-1954) fou la icona per excel·lència del fauvisme, un moviment de colors saturats i expressius. S’inspirà en la poesia de Baudelaire per a quadres com Luxe, calma i voluptuositat (1904) o L’alegria de viure (1906).

Luxe matisseLuxe, calma i voluptuositat 


Un altre pintor francès, Pierre-Auguste Renoir (1841-1919) té el quadre Les banyistes (1918-1919):

Les banyistes Pierre Auguste Renoir 125



La mateixa temàtica tocà Paul Cézanne (1839-1906) a Les grans banyistes (1900-1905)

Les grans banyistes cezanne



Paul Gauguin (1848-1903) tingué l’oportunitat de pintar l’Àrcàdia ideal sense imaginar-se-la. La trobà a Tahití, a la Polinèsia francesa, on passà deu anys. L’estampà en quadres com Arearea (1892):

Arearea

 

I per acabar, una cançó que representa l'alegria de viure: Je Veux.

Articles relacionats de la web:

La saviesa de les parèmies

La paremiologia és la ciència que estudia la cultura popular tancada en parèmies (< παρα-, “al costat de”, + οἴμη, “poema”), màximes morals i didàctiques. Sinònims d’aquestes sentències són proverbis (< pro-, davant de”, + verbum, “paraula), refranys (< refringo, “trencar”, en al·lusió a la repetició regular que trenca la cançó), adagis (< adagium, “sentència”), apotegmes (< απο, “lluny de”, + φθόγγος, “so”) o aforismes (< ἀφορίζειν, “delimitar”, ”definir”) –Hipòcrates, el pare de la medicina (segle V aC), és considerat també el pare dels aforismes.

Aquests preceptes vitals o morals constitueixen la “filosofia de la frase breu”. No debades, de manera concisa, condensen molta saviesa popular amb recursos força expressius com la ironia o les metàfores. Les parèmies, però, solen parlar d’uns referents, els del camp, avui pràcticament bandejats en l’era del progrés. Vet aquí una selecció:

  • Qui no vulgui pols, que no vagi a l'era
  • Cel rogent, pluja o vent
  • No diguis blat fins que no el tinguis al sac i ben lligat
  • Pel maig, cada dia un raig
  • A la taula i al llit, al primer crit
  • Per Nadal cada ovella al seu corral
  • Qui dia passa, any empeny
  • Hostes vingueren que de casa ens tragueren
  • Els testos s'assemblen a les olles
  • Qui diu les veritats, perd les amistats
  • Qui tot ho vol, tot ho perd
  • Qui no s'arrisca, no pisca
  • Tal faràs, tal trobaràs
  • Gat escaldat, d'aigua freda tem
  • Qui barata el cap es grata

Aquí teniu interessant article de Climent Picornell sobre les parèmies.

I aquí podeu consultar Paremiologia catalana comparada digital, de Víctor Pàmies.

Articles del web relacionats:
A la recerca de la llengua mare 
El fascinant viatge del llatí en les llengües romàniques
La llengua dels nins salvatges
Lingua franca, el primer esperanto
La solidaritat de les llengües
Emparaular el món
-Sapere aude?
Mediterrani, un mar de llengües
La llengua dels nins salvatges
El grec, el pa nostre de cada dia
Menys llatí i més esport
"Traduttore traditore"
Romàntics, no em vengueu amb romanços!
Apologia de la paraula
Al principi existia la paraula
-
Mots que es xiuxiuegen
-
L'ABC de l'alfabet: un viatge als orígens de les nostres lletres
El glamur de les lletres
Paraules voladores
Subscripció a aquest canal RSS
Banner 468 x 60 px