En la mitologia grega, la dona, representada per Pandora, també és vista com la perdició de la humanitat. Segons Hesíode, Zeus ordenà crear-la per castigar la desobediència dels homes, els quals s’havien deixat dur per Prometeu, el seu benefactor. Havent-se casat amb el germà d’aquest, Epimeteu, aquell “terrible engany” de gran bellesa tampoc no va poder reprimir la seva curiositat en obrir una capsa que contenia totes les desgràcies. Tan sols va estar a temps de retenir l’esperança, la qual pot esdevenir també una desgràcia en cas de frustració; d’aquí vendria la famosa expressió “l’esperança és el darrer que es perd”.

El mite de Pandora no fa més que reflectir la misogínia imperant en la societat grega. La dona era considerada com una eterna menor d’edat de comportaments estranys per culpa del seu l’úter o hystéra (“les darreres parts”) –a partir d’aquest ètim la medicina moderna encunyaria el terme histèria, ja aplicat també, però, a l’home. Al segle I aC Virgili atiaria els prejudicis envers el gènere femení amb una frase de l’Eneida: uarium et mutabile semper femina (“la dona sempre és una cosa inconstant i mudadissa”). La seva versió més actual i cèlebre arribaria al segle XIX de la mà de l’òpera italiana Rigoletto de Giuseppe Verdi: La donna è mobile, qual piuma al vento, muta d’accento e di pensiero (“La dona és voluble, com una ploma al vent, canvia de paraula i pensament”).

Ara la dona continua estigmatitzada pel mateix “mal uterí”. Mentre l’Església li recorda les seves obligacions conjugals, l’Estat, amb la nova llei de l’avortament, li coarta la seva autonomia reproductora. I perquè tengui ben present quin ha de ser el seu rol, només li faltava la LOMQE, una llei que, en un Estat aconfessional com el nostre, recupera la preeminència de la religió a les escoles.

Aquí teniu la famosa escena masclista de la pel·lícula “My fair Lady”:

• En aquest enllaç trobareu informació sobre la misogínia dels grans intel·lectuals de la història, de Plató a Kant.
• Aquí teniu un vídeo sobre la dona al cinema.
• Aquí teniu un dossier sobre 65 dones oblidades per la història.
• Aquí teniu el programa “Mujeres malditas”, de RNE, ben interessant.
• Aquí teniu un article del filòsof Miquel Àngel Ballester titulat “La filosofia contra les dones”. I aquest és la segona part.
• En aquest article del diari Ara titulat “El ritme del masclisme” es parla del masclisme en la música.
• Aquí teniu un reportatge de la revista “Sàpiens” que parla sobre la lluita pel vot de les dones. Aquest altre article també parla del mateix.
• Aquest article es titula “L’arribada del sufragi femení”.
• Aquí teniu “Los 20 principios a no olvidar” (1958), de Sección Femenina de la Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista.
• Aquí teniu un article que parla sobre el masclisme dels grans filòsofs de la història.
•