La història de la divisa més important del món comença al segle XVI quan en una ciutat de Bohèmia (República Txeca), anomenada Joachimsthal, es descobrí plata. Amb aquest material s’inicià aleshores l’encunyació de moneda, concretament de florins. En alemany aquests florins s’anomenaren Joachimsthaler Gulden (“florins de Joachimsthal”). Després, per abreujar, passaren a ser coneguts com a Joachimsthaler. Com que la gent continuava abreujant, la paraula quedà finalment en Thaler.

Però no acabà aquí la cosa. En els dialectes alemanys del Nord la seva pronunciació era daler i amb aquesta forma passà a l’anglès. A les colònies angleses de Nord-Amèrica el terme dòlar s’usava per referir-se a les monedes espanyoles que hi circulaven. A finals del segle XVIII, després de la independència dels EUA, es decidí adoptar dòlar com a nom oficial de la nova divisa americana.

Hèracles i el dòlar
El famós símbol del dòlar ($) està molt relacionat amb un episodi que visqué Hèracles (Hèrcules llatí) a la península ibèrica. Segons la mitologia clàssica, el gran heroi grec havia erigit a l’estret de Gibraltar dues columnes que, amb el temps portaren la inscripció llatina non plus ultra (“més enllà, res”). Amb ella s’indicava que aquell lloc era la fi del món conegut a Occident.

Al segle XVI, Carles I incorporà a l’escut d’armes d’Espanya les columnes d’Hèracles amb una cinta que portava la inscripció heracliana modificada: plus ultra. No debades, amb la descoberta del Nou Món, el nom ja no tenia sentit. El 1926 es va donar aquest nom al primer hidroavió que va sobrevolar l’Atlàntic, per etapes, de Huelva a Buenos Aires. El seu pilot era Ramón Franco, el germà rebel del dictador.

Més endavant, es cercà un símbol per a la potent moneda d’aquell regne. Fou el format per dues retxes verticals (que representaven les columnes d’Hèracles) i una corba sinuosa (que representava la cinta amb el plus ultra). I fou aquest mateix símbol el que adoptaren els nord-americans per a la seva pròpia moneda després de la Guerra de la Independència (1775–1783). Amb el temps, s’eliminà una de les dues retxes verticals inicials del dòlar, de manera que quedà en la seva forma actual ($).

                                                           
                     Columnes d’Hèrcules al mirador de l’estret de Gibraltar

Des del 2007 el port de Ceuta té una escultura titulada  ‘Los Hércules y La Unión del Mundo’. L’obra és de l’artista Ginés Serrán. Aquí teniu un vídeo sobre la seva creació.

Articles del web relacionats:
– Hèracles, entre la vici i la virtut– El capitalisme que ens decapita
– Els doblers no fan olor
– Spintriae, les misterioses monedes sexuals de l’antiga Roma
– El complex de Cresos
– Monedes admonitòries
– Dòlars clàssics
– L’origen espanyol del dòlar