Si miram al diccionari, trobam que gonella, procedent del gàl·lic gunna (‘túnica’), és una antiga peça de vestit que duien tant homes com dones; amb el temps, però, esdevingué un insult aplicat a un home o nin efeminat, mancat d’energia. I, convertit en malnom, tenim en Pep Gonella, protagonista de la popular cançó del folklore mallorquí: “En Pep Gonella té un ca de bou, el baratà amb un ou de xoriguer…”. Aquest fou precisament el curiós pseudònim que adoptà fa quaranta-dos anys el fundador del moviment anticatalanista a les Illes, el gonellisme, avui amb més força que mai i amb un aixopluc institucional insòlit.

El 30 de juny de 1972, a les acaballes del franquisme, la secció Letras del Diario de Mallorca publicava el primer escrit d’en Pep Gonella. El signant reivindicava el llegat lingüístic de Mossèn Alcover, impulsor de l’aplec de les Rondaies mallorquines i del Diccionari Català-Valencià-Balear. No qüestionava la unitat de la llengua catalana, però es queixava de l’estil massa “abarcelonat” que empraven entitats com l’Obra Cultural Balear –fundada el 1962- i certs gramàtics i escriptors insulars. Aleshores, per al·lusions, el filòleg Francesc de B. Moll, deixeble d’Alcover, es veié obligat a contestar-li. Altres persones, però, també intervingueren en el debat, manifestant-se a favor d’una postura o d’una altra.

Arribà un moment en què l’allau de col·laboracions espontànies fou tan desbordant que la direcció del diari decidí publicar només els escrits dels dos “protagonistes” inicials. El més sorprenent d’aquesta polèmica fou la seva gran duració (gairebé dos mesos i mig) i l’apassionament amb què el públic la va seguir. Moll mai no va saber el nom de la persona o persones que s’amagaven rere el pseudònim Pep Gonella. “Va molt bé –li replicaria- adoptar un pseudònim per dedicar-se a desorientar parlant de matèries científiques a les quals ni sap per on hi van. Procedint així com ho ha fet En Gonella, jo, que no sé més matemàtiques que les del batxillerat antic, podria dedicar-me a dir que Einstein era un ase, i sempre hi hauria qualque despistat que s’ho creuria”.

En aquest enllaç trobareu una entrevista extensa de Xavi Canyelles parlant del seu llibre.

I aquí teniu una entrevista d’Andreu Manresa a Pep Zaforteza, l’alter ego de Pep Gonella.

Articles del web relacionats:
– I, tanmateix, és català!
– L’origen llatí de l’article salat
– Entrevista a Joan Veny
– Països Catalans en el divan
– L’origen del terme català