La Comunitat Autònoma de les Balears concedeix cada any la distinció Cornelius Atticus a tots aquells illencs que han dedicat la seva vida a la pràctica i a la promoció de l’esport. Cornelius Atticus va ser un famós pancracista del segle III, considerat el primer esportista conegut a Mallorca. A l’antiga Grècia el pancraci –avui esdevingut nom propi de persona- era una prova olímpica. Tal com indica la seva etimologia (παν, “tot” + κρατός, “força”), es tractava d’una modalitat de lluita que admetia “tot tipus de força”, puntades de peu a l’estómac i fins i tot als genitals, travetes, cops de puny a la cara i estrangulacions. Tan sols quedava prohibit mossegar i ficar el dit a l’ull.

Una altra prova de lluita similar al pancraci era el pugilat, paraula que ens ha arribat a través del llatí pugno (“lluitar”). En aquesta, en canvi, es lluitava amb guants pegant cops a les cames i a les mans, i no es permetia agafar l’adversari –per sorpresa nostra, els antics consideraven que el pugilat –d’on tenim púgil com a sinònim de boxejador– era més perillós que el pancraci En ambdós casos, els combats acabaven quan un dels dos contrincants aixecava el dit com a senyal de derrota o jeia inconscient al terra. L’esperit tan agressiu d’aquestes proves era una herència dels jocs rituals funeraris, en els quals es donava el duel a mort com a símbol d’oferiment de la vida a l’estimat difunt.

Avui la boxa no és no és tan agressiva com el pancraci o el pugilat. Igualment, el seu objectiu és deixar el contrincant “fora de combat”, és a dir, knock out. Les inicials d’aquest verb anglès ha donat l’acrònim de derrota K.O. D’altra banda, el terme boxa deriva de l’anglès box (“capsa”), en al·lusió al quadrilàter on els boxejadors es peguen.

Saltar a la palestra
En els Jocs Olímpics de l’antiguitat, la lluita formava part d’una de les proves del pentatló, que incloïa també carreres, llançament de disc, de javelina i el salt de longitud. Dins d’aquesta categoria, però, la lluita era coneguda com a παλή i no tenia res a veure amb el caràcter violent de les seves altres dues germanes: pancraci i pugilat –en les tres, però, els atletes solien untar-se el cos amb oli perquè el rival tingués més difícil on agafar-se.

En la παλή, que equivaldria a l’actual lluita grecoromana olímpica, la victòria s’aconseguia quan es tomava al terra tres vegades l’adversari, quedant prohibits els cops i l’estrangulació. El lloc on es duia a terme aquesta competició rebia el nom de παλαίστρα. D’aquí tenim l’expressió “sortir o saltar a la palestra” en el sentit de donar-se a conèixer.

Cornelius Atticus
El pancrecista Cornelius Atticus no fou un romà de Mallorca. Pel seu cognom, cal pensar que era grec. La seva làpida, descoberta el 1933, és de les més belles trobades avui a Mallorca, a Pollentia (Alcúdia). L’epitafi que conté dóna bona mostra de la impressió que causà la seva mort en combat entre els seus seguidors. Es tracta de l’únic exemple de poesia epigràfica a les Balears. Avui es pot contemplar al Museu de Mallorca. Diu el següent:

“Als déus Manes de Cornelius Atticus, per sobrenom com el pancracista. Enganyat pel fat innocu, aquí descansa el malaguanyat. Va acostumar endurir els seus membres en constants palestres i, amb freqüència, amb el seu art va complaure el poble. Tu que vares néixer de la terra fèrtil per després ser cremat a foc i fum, res ja no ets, sinó tan sols el que el foc no consumí. Ossos i cendra reposen sota aquesta pedra.”

Avui el guardó Cornelius Atticus consisteix en un diploma acreditatiu i una reproducció de la làpida del famós pancrecista trobada a Pollentia.

Curiosament en època moderna, Mallorca reviuria, en certa manera, l’esperit pancracista de Cornelus Atticus amb Sebastià Llull Melis, també conegut com el Samsó mallorquí (1930-2007). Nascut a Manacor, Llull estava dotat d’una fabulosa força física, que va saber aprofitar per sobreviure a l’afamegada Mallorca de la postguerra. Així, es va dedicar a fer demostracions per mig món. Va recórrer la península, Amèrica del Sud i Europa. Tenia diversos números: suportava el pes de tres o més persones damunt del seu estómac, arrossegava un camió ple de gent amb les dents o aixecava 125 quilos amb una sola mà.

I aquí teniu un vídeo interessant sobre la vida del Samsó mallorquí:

En aquest enllaç teniu sobre l’esportista més ben pagat al món clàssic.

Aquí teniu un reportatge meu a l’Ara Balears sobre el “Samsó mallorquí”.

Articles del web relacionats:
– Coubertin, l’humanista olímpic
– Les arrels clàssiques dels Jocs Olímpics
– Mens sana in corpore sano?