La paradoxal creació del mite de l’illa de la llibertat i el plaer en una terra oprimida pel franquisme

Eivissa viu presonera del seu mite d’arcàdia feliç. Qui ho sap bé és la historiadora Rosa Rodríguez, autora del llibre La construcció d’un mite. Cultura i franquisme a Eivissa 1936-1975 (Editorial Afers, 2014). Tot començà a la dècada dels anys trenta, quan un grup d’intel·lectuals alemanys recalaren a la Pitiüsa Major fugint del nazisme -els més coneguts foren el filòsof Walter Benjamin i l’artista Raoul Hausmann-. No només els captivà el seu idíl·lic paisatge, sinó també el fet que, gràcies a la Constitució del 1931, aprovada durant la Segona República espanyola, fos un lloc on les llibertats estaven garantides i on la vida podia resultar molt barata. Paral·lelament a aquesta presència estrangera, també hi hagué un grup d’arquitectes catalans, liderats per Josep Lluís Sert, que arribaren a l’ illa blanca -una denominació encunyada el 1912 per Santiago Rusiñol-, fascinats per la seva arquitectura tradicional, de formes austeres i funcionals.

Clica aquí per continuar llegint el reportatge del suplement Ara Diumenge del diari Ara.

Articles del web relacionats amb el tema:
– Eivissa, l’illa de la sal, suplement “Ara diumenge” del diari Ara (09/08/2015)
– “Eivissa 1968: Franco contra els hippies” , revista Sàpiens (Núm. 66, abril de 2008)
– Eivissa, l’illa de l’excepció, revista Sàpiens (Núm. 53, març 2007)

Aquest article del setmanari “El temps” parlar d’Eivissa com a refugi fugaç dels jueus que fugien del nazisme.

A Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d’IB3 Ràdio (04/07/2017), reflexion sobre el llegat dels hippies:

Aquest reportatge de La vanguardia sobre els hippies d’Eivissa també és interessant.

I aquest reportatge parla sobre la Formentera hippy.

Tampoc no us podeu perdre aquest documental d’Eivissa de RTVE, de la sèrie “Baleares, un viaje en el tiempo”.

I aquí teniu un recull de fotos de l’Eivissa hippie.