Als EUA la influència de Roma queda ben palesa en els seus símbols, fixats als bitllets de dòlar. En una part, hi ha l’àguila imperial amb un lema, atribuït a August, E pluribus unum(“De molts, un”). És la famosa idea de la unió fa la força. En una de les seves urpes sosté un branca d’olivera, símbol de la pau –les seves tretze fulles al·ludeixen a les tretze colònies originals dels EUA; i a l’altra, tretze fletxes –número igualment simbòlic-, que representen la disposició a defensar el país. Sobre el pit de l’àguila hi ha un escut, també amb tretze franges.
L’altra emblema important és una gran piràmide inacabada, la qual cosa fa referència al fet que la nació americana sempre està en construcció. Curiosament, també té tretze esglaons -una altra vegada els tretze estats inicials-, coronada amb un ull, símbol de Déu, que tot ho veu. A dalt té la inscripcióAnnuit coeptis(“La providència ha afavorit les nostres empreses“). És una adaptació del vers 625 del llibre IX de l’Eneida de Virgili que Ascani, fill d’Eneas, fa servir de súplica: Iuppiter omnipotens, audacibus annue coeptis (“Que Júpiter afavoreixi les meves audaces empreses“). La versió adaptada suma tretze lletres i conserva així el seu significat esotèric.
A baix d’Annuit coeptis hi ha escrit, en nombres romans, 1776 i el següent llatinisme Novus ordo seclorum (“Un nou ordre de segles”). Es tracta d’una frase agafada també de Virgili, en aquest cas de les Bucòliques (IV, 5). Al·ludeix al 4 de juliol de 1776, el dia de la Declaració d’Independència Nord-americana. De tota manera, la frase llatina té una petita modificació respecte a l’original, on trobam seclorum, en lloc de saeclorum. Així, la inscripció suma un total de desset lletres, un altre número intencionat pels maçons.
Símbols maçons
La piràmide i l’ull que tot ho veu són també símbols maçons –paraula que prové del francès maçon, “picapedrer”. La piràmide conté setanta-dos totxos. Es tracta del número més esotèric de tots, ja que manté una connexió íntima entre l’home i el cosmos. Per exemple, un cor sa normal batega setanta-dues vegades per minut.
L’adopció de tots aquests emblemes per a la nació nord-americana no és casual. El primer president d’EUA, George Washington, va ser maçó, com ho foren també molts dels signants de la Constitució. Els valors republicans nord-americans encaixen amb els de la maçoneria: el sentit del deure cívic i gran estima pel coneixement i el progrés. Qui manà imprimir tots aquests símbols maçons al bitllet del dòlar va ser el trigèsim segon president dels EUA, Franklin Delano Roosevelt (1933-1945), un dels maçons amb més poder que ha trepitjat la Casa Blanca.
Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos.
Configurar y más información
No Comments