A Anglaterra aquesta expressió es féu molt popular amb l’obra de teatre “Juli Cèsar”, de Shakespeare. Hi apareixia un conspirador preguntant a un altre què havia dit Ciceró i aquest li contestava que no l’havia entès gens perquè «pel que fa a mi, allò estava en grec». L’equivalent francès de That’s Greek to me és C’est du grec pour moi. Als alemanys, en canvi, allò rar els sona a espanyol: Das kommt mir Spanisch vor.

 

No seria fins al segle XV quan Occident començà a aprendre la llengua d’Homer gràcies als erudits bizantins expulsats de Constantinoble el 1453 arran de l’ocupació turca. Molts d’ells ensenyaren a la refundada Acadèmia Platònica de la Florència dels Médici.

Hel·lenismes

Tot i que es calcula que un 8% del nostre vocabulari és d’origen grec, la seva presència és bastant més àmplia. I és que molts hel·lenismes ens han arribat indirectament a través del llatí. Uns foren adoptats en la mateixa època de la romanització. Són noms pertanyents a tota mena de camps:

• Elements físics: hora, aire, esfera.
• Món animal: salamandra, perdiu, dofí, pop, cranc, ostra, perdiu, balena, camell, dromedari, cocodril, estruç, hipopòtam, camaleó, lleopard, rinoceront, tortuga.
• Objectes diversos: rellotge, guix, oli, cullera, espasa, ampolla, corda, pedaç, prestatge, sandàlia.
• Plantes: gerani, narcís, plàtan.
• Persona: braç, talent, llàgrima, caràcter.
• Altres: governar, ostra, galera, oliva, bany, orfe meló o delta (la desembocadura d’un riu, com la del Nil, agafa aquest nom  de la quarta lletra de l’alfabet grec, de forma triangular).
• Cultismes, és a dir, mots agafats directament del grec, com història, filosofia, crònica, música, teatre, esquema, zona, poeta.

Vies d’adopció d’hel·lenismes

Un bon nombre de mots grecs provenen també de l’intercanvi que va suposar l’expansió de la Corona d’Aragó per la Mediterrània. Són mots relacionats sobretot amb el vocabulari marítim que ens han arribat a través de l’italià: xusma, proa, calaix, escull, galera, ormeig (<ὁρμίζω, “tirar l’àncora”), prestatge o xarxa. Per mitjà del grec, la cultura egípcia també ens ha transmès termes com papir o piràmide.

El grec continua sent actualment una font per a la creació de paraules noves, els neologismes, normalment elements científics o tècnics. Aquesta pràctica s’inicià al segle XVIII, a França, amb la Il·lustració que considerava el grec, però també el llatí, una llengua d’alta cultura. Després, els anglosaxons agafarien el relleu en l’encunyació de nous termes a partir de les llengües clàssiques.

El grec i les ciències
En la medicina trobem moltes paraules d’origen grec gràcies a Hipòcrates, considerat el pare de la medicina. Nascut al segle V aC a l’illa egea de Cos, va ser el primer a desposseir aquesta disciplina del seu antic caràcter religiós. Considerava que les malalties ja no podien ser interpretades com a càstigs divins ni podien ser curades per mitjà de cap ritual. La seva tasca investigadora el portà a crear paraules com diagnòstic (δια + γιγνώσκω, “el coneixement a través de”), patologia (παθος + λογος, “estudi dels sofriments”), símptoma (συν + πίπτω, “elements que cauen a la vegada”) o pronòstic (προ + γιγνώσκω, “coneixement anticipat”).

Curiosament un dels tecnicismes mèdics més coneguts –quiròfan– és d’encunyació espanyola. Compost per les paraules gregues χείρ (“mà”) y φανός (“visible”), va ser creat al 1892 pel doctor Andrés del Busto, de l’Hospital de San Carlos de Madrid. Amb ell batejà el primer centre d’Espanya que permetia als estudiants presenciar directament les intervencions dels cirurgians. El tecnicisme, però, no s’arribà a normalitzar del tot en altres llengües. En anglès utilitzen en el seu lloc l’expressió operating room; en portuguès, sala de operações, similar al salle d’opérations francès; i en alemany, Operationsraum. Amb la creació de nous termes, la medicina continua el seu curs.  

Els neologismes formats a partir d’elements de diferents llengües reben el nom d’híbrids. Es diuen així perquè des del punt de vista lingüístic són aberracions. No debades, híbrid prové d’ ὕβρις (“supèrbia”, “injúria”). Inicialment, es tractava d’un terme que s’aplicava a aquell animal procreat per pares de distinta espècie, com si fos una injúria o ofensa contra la naturalesa pròpia de les espècies originàries. En l’àmbit lingüístics, híbrids grecollatins serien mots com televisió (τήλοῦ, “lluny” + visio, “visió”) o automòbil (ἀυτος, “un mateix” + movilis, -e, “mòbil”). També tenim híbrids amb llengües modernes, com ara megabyte, amb segon compost de l’anglès.

El grec i la publicitat
El glamur que encara té el grec explica la seva omnímode presència en marques comercials:

• La roba esportiva Nike (la deesa Νίκη, “victòria”, dotada de la capacitat de córrer i de volar a gran velocitat).
• Kappa (agafa el nom de la dècima lletra de l’alfabet grec).
• La màquina d’escriure Olympia (en al·lusió a l’Olimp, la muntanya on habitaven els déus).
• El model de cotxe i revista d’història Clío (musa de la història).
• Els camions Pegàs (que suggereix rapidesa com el cavall alat de Perseu que sorgí de la sang de la Gorgona Medusa).
• El detergent Àiax (l’heroi més fort de la guerra de Troia, després d’Aquil·les).
• Insecticida Orión (gegant mitològic que apareix com un excel·lent caçador a l’Odissea); també va ser el nom d’un model de cotxe de la casa Ford.
• Pintura Titan (que fa referència a la raça dels poderosos déus que governaren durant la llegendària edat d’or).
• La plataforma de venda on-line Amazon (que agafa el nom de les amazones, antigues dones guerreres).

El grec i l’antroponímia
L’antroponímia (ἄνθρωπος, «home» + ὄνομα, “nom”) és la part de l’onomàstica que estudia els noms propis de persona . Molts d’ells són d’origen grec. Provenen de la forta influència de la tradició cristiana –no debades, el Nou Testament està escrit en grec. És el cas d’Andreu, Alexandre, Àngel, Catalina, Esteve, Felip, Irene, Jordi o Sofia. I n’hi ha d’estranys com Pancraci, Eulàlia, Eulogi o Anastàsia.

Llengua morta o fèrtil?
El grec, més que una llengua morta, és una llengua fèrtil. Ho assegura Andrea Marcolongo, una professora italiana de grec, autora del llibre La lengua de los dioses. Nueve razones para amar el griego (Taurus, 2017). Al diari “El País” (10/10/2017) feia la següent reflexió:

Aquí teniu un rap amb les lletres de l’alfabet grec:

• Aquí teniu una presentació interessant de l’afalbet grec.
• Aquí teniu un vídeo que parla sobre l’ús de l’alfabet en el món tecnocientífic.
• Aquí teniu una presentació molt interessant d’ètims grecs a la farmàcia. 

A Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa “Múltiplex” d’IB3 Ràdio (15/06/2018), reflexion sobre el sentit de les humanitats en l’actualitat:

• Aques altre enllaç conté informació sobre la geografia de Grècia. Aquest altre també dona informació sobre la geografia de Grècia.
• Aquí teniu les salutacions en grec modern.
• Aquí teniu un poema del poeta uruguaià Mario Benedetti (1920-2009) titulat “Lenguas muertas”:

• Sobre com els grecs canviaren el món, aquí teniu un interessant vídeo de Discovery Max. Es titula “Cómo los griegos cambiaron el mundo”.
• Aquí teniu un treball de recerca món clàssic i anuncis de televisió. Aquí en teniu més. I aquí més.
• En aquest enllaç trobareu paraules amb arrel grega. En aquest altre enllaç trobareu paraules de l’àmbit científic d’origen grec.
• En aquest web també hi ha molt de material sobre etimologia.
• Aquest altre web és un bon resum d’etimologia grega.
• Aquí teniu un enllaç sobre l’ús científic de l’alfabet grec clàssic.
• Per practicar grec clàssic, aquí teniu un material interessant de “Diálogos”.
• En aquest altre enllaç també trobareu informació sobre la creació del llenguatge científic a partir del grec.
• Aquí teniu una entrevista aAndrea Marcolongo, estudiosa del grec clàssic.
• Aquí teniu un vídeo d’homenatge a Grècia fet per un grup d’alumnes de Múrcia, titulat “Gracias Grecia“:

Aquí teniu el vídeo “We want to teach Greek” en defensa del Grec a l’ensenyament:

Aquí teniu la famosa escena del professor de grec de la pel·lícula “Amarcord“:

Aquí teniu una famosa escena de la pel·lícula “La meva gran boda grega”, on el pare de la família parla sobre l’omnipotència etimològica grega:

• En aquest vídeo del programa Món324 de TV3 trobareu un recorregut etimològic del vocabulari polític que hem heretat de Grècia.
• Aquí teniu la secció “Do de llengües” dedicat al grec.
• Aquí teniu un documental de Pedro Olalla titulat “Por qué Grecia?”

Aquí teniu un capítol del programa “karakia” dedicat a la comunitat grega a Catalunya:

I aquí teniu un homenatge a Grècia, de la mà de Lluís Llach, “Vaixell de Grècia”:

Aquest altre article meu parla sobre la importància del llatí a les nostres vides. Es titula “Menys llatí i més esport”.

Articles del web relacionats:
– Paradoxes hel·lèniques
– De gresca amb els grecs
– Grècia, història de la humanitat i la llibertat
– La independència de Grècia
–Grècia, l’origen egipci del mite clàssic
–Grecs, rossos i amb ulls blaus?
–Atenes, la primera democràcia