Un cop a Roma aquell seguici var convèncer el papa Ciríac (d’existència desconeguda) perquè els acompanyàs en el camí de tornada. I així va ser. En fer una aturada a Colònia (Alemanya), varen ser assetjades pels huns. Aquests, en veure que aquelles onze mil verges no volien satisfer els seus desitjos sexuals, les varen executar, majoritàriament per decapitació. La llegenda magnifica el seu nombre potser per remarcar la crueltat de la massacre. Una altra teoria, en canvi, diu que una quantitat tan exagerada prové d’una mala lectura d’un manuscrit. Al copista se li acabava la plana i, per abreujar, va escriure XI M virgines. La M era de màrtirs, però, s’hauria interpretat com a onze mil.
D’altra banda, algunes versions asseguren que el rei d’aquells bàrbars, Juli, va quedar colpit per la bellesa d’Úrsula i li va demanar que fos la seva esposa. En ser rebutjat, li va clavar una fletxa al cor. Independentment de la veracitat de la llegenda, el culte a santa Úrsula es va estendre molt ràpidament per Europa. Això propicià que s’aixecassin moltes esglésies en honor seu. Des d’aquella època, santa Úrsula es convertí en la patrona de les verges. I la cultura popular aprofità el seu dia per retre un sentit homenatge a les al·lotes en edat de merèixer.
Actualment, a Mallorca, la Revetla de les verges és una de les festes més antigues de l’illa. Se celebra la nit del 20 d’octubre, vigília de Santa Úrsula. Els fadrins solen anar a cantar, en grup, serenates a la porta de les seves enamorades. A més de cantar cançons populars (com el famós “Clavelitos”), també entonen, amb un clavell a la mà, temes d’un cert component eròtic i picaresc. Aleshores, les al·lotes afalagades, com a mostra d’agraïment, conviden els seus pretendents a entrar dins ca seva per menjar bunyols i beure moscatell.
Els bunyols, que també es mengen molt per Quaresma, són un plat molt característic de la gastronomia mediterrània: al Marroc són anomenats “sfeudj”, a Algèria i Túrquia se’ls denomina “lokma”, a Grècia són coneguts com “lukumades” i a Egipte se’ls coneix com a “lokume”.
Aquí teniu un article ben interessant de Sebastià Alzamora titulat “Les Verges, la festa més casposa”.
Articles del web relacionats:
– Realment era verge la Verge Maria?
One Comment
Antoni Mayol
D’acord amb la primera part de l’article. Però podria explicar una mica la tradició de Mallorca sense relacionar-ho amb clavells(?) I cançons de tuna. A l’edat mitjana ja hi havia albades i serenates realitzades a la ciutat i a les viles pels joglars i grups de joglars. Els mateixos joglars participaven a diverses festes gremials i de massips (fadrins o aprenents d’oficis). D’aquí la seva evolució i relació amb el món de la poesia trovadoresca i la derivació a l’actual festa i revetlla de les verges. Les cançons i músiques han anat variant amb el pas del temps segons la música a cada època. Poc tenen a veure els joglars que feien albades a l’edat mitjana, amb les cançons a ritme de jota dels segles XVIII-XIX (com la que encara es canta aquest dia a Alcúdia), o les que realitzaven membres de bandes de música a inicis del segle XX, o les posteriors influències del cinema i la televisió a partir de la segona meitat del segle XX.