L’anècdota va ocórrer el 1974. A les corts franquistes es debatia un projecte per ampliar les hores lectives dedicades a l’esport en detriment d’altres matèries molt menys “saludables”, com el llatí. Aleshores, el ministre Secretari General del Movimiento, José Solís Ruíz, natural de Cabra (Còrdova) exclamà dient: “Menos latín y más deporte. Porque, ¿para qué sirve el latín?” La frase recordava la que va pronunciar el 1936 el general franquista Millán Astray al paranimf de la Universitat de Salamanca en presència de Miguel de Unamuno, catedràtic de grec: “¡Abajo la inteligencia, viva la muerte!”.

En aquella ocasió, les paraules de Solís van ser rebatudes de la següent manera pel parlamentari vallisoletà Alfonso Muñoz Molina, catedràtic de la Universitat Complutense: “Por de pronto, señor ministro, sirve para que a los de Cabra les llamen egabrenses y no otra cosa”. No debades, que aquest poble de la província de Còrdova era conegut pels romans com a Egabre, d’aquí el seu gentilici.

Gimnàstica intel·lectual
L’estudi del llatí i del grec és una gimnàstica intel·lectual que ens permet contextualitzar-nos com a individus. No debades, el present no es pot entendre sense el passat. En aquest sentit, si Grècia és considerada la mare cultural d’Occident, Roma en seria el seu pare. Molta de gent, però, rebutja tot aquest bagatge cultural i humanístic per culpa del mal record que té de quan estudiava les mal anomenades “llengües mortes”. Certament, abans hi podia haver “professors morts” que convertien el llatí i el grec en llengües ben mortes. Ho reduïen tot a les declinacions (repetint com a lloros la famosa rosa, rosae) i a la sintaxi, oblidant que una llengua és també una eina per entendre una cultura, la grecoromana, que s’ha convertit en el far d’Occident.

Avui, per sort, molts professors de clàssiques, amb l’ajuda de les noves tecnologies, estan canviant aquesta tendència. També tenen una mentalitat més transversal i integral sobre les seves matèries, atès que el llatí i el grec s’han d’estudiar de la mà de les matemàtiques, de les ciències socials i naturals.

Llengua de la ciència

Lemes universitaris
Una altra mostra clara del manteniment d’aquest lligam del llatí amb l’alta cultura són els lemes que porten actualment moltes universitats del món:

• Universitat de Barcelona: Libertas perfundet omnia luce (“La llibertat ho omple tot de llum”).
• Jaume I de Castelló: Sapientia sola libertas est (“Només la saviesa és la llibertat”).
• Politècnica de València: Ex technica progressio (“El progrés a través de la tècnica”).
• UNED: Omnibus mobilibus mobilior sapientia (“La saviesa es mou més que totes les coses que es mouen”).
• Universidad Autónoma de Madrid: Quid Ultra Faciam? (“Què més he de fer?”).
• Universitat d’Oxford: Dominus illuminatio mea (“El Senyor és la meva llum”).
• EADA: Qui habet aures audiendi audiat (“El que tengui orelles, que escolti”).

Allà on es continua recorrent per tradició al llatí és el dels escuts que identifiquen estats, municipis o organismes internacionals. L’escut oficial d’Andorra, per exemple, porta la inscripció Virtus unita fortior (‘la unió fa la força’) i el d’Espanya Plus Ultra.

Curiosament, molts de llatinismes, la llista dels quals es podria allargar ad infinitum, ens han arribat a través d’una llengua no romànica: l’anglès. L’idioma de Shakespeare s’alimentà de nombroses paraules llatines durant els gairebé quatre segles en què Anglaterra va estar sota dominació normanda-francesa (segle XI-XV). A través de l’anglès hem rebut llatinismes com màster (de magister, “professor”), esnob (de sine nobilitate, “sense noblesa”) o currículum vitae (“carrera de la vida”).

El sedàs del Vaticà
Per a més inri, disposam de llatinismes adquirits per influència de l’Església catòlica, que va fer dir missa en llatí fins al concili Vaticà II (1962-1965). D’aquí tenim expressions com “anar fet un eccehomo”, un funeral corpore insepulto (de cos present), la benedicció urbi et orbi (a la ciutat de Roma i al món) del Papa. 

L’expressió motu proprio també va néixer en el si del vaticà per al·ludir als documents emanats del Papa per la seva pròpia iniciativa i amb la seva pròpia autoritat. El primer motu proprio de la història va ser promulgat per Innocenci VIII el 1484.Se sol tractar de documents breus, que afecten qüestions concretes -els documents doctrinals, en canvi, s’anomenen encícliques.

Col·loquialment avui es recorre a l’expressió motu proprio per indicar alguna cosa que es fa espontàniament, sense respondre a petició prèvia. És freqüent, però, que s’utilitzi de forma incorrecta com a motu propio (amb una erra) o precedit d’una preposició: de motu proprio o per motu proprio.

La paraula propaganda també és d’encunyació vaticana. Va aparèixer per primera vegada el 1622 en un document del papa Gregori XV que establia la creació de la Sacra Congregatio de Propaganda Fide (“Sacra Congregació per a la Propagació de la Fe”). Es tractava d’una oficina papal de la Contrareforma que havia de servir per combatre l’avanç del luteranisme. Aquest neologisme es creava a partir de la preposició llatina pro- (“cap endavant”) i de pagus (“llogaret”).

El 17 d’octubre del 2014 el diari La Vanguadia publicava un article, titulat El latín sigue vivo, que contenia una mostra molt interessant sobre la presència de llatinismes en la nostra vida quotidiana. Aquí el teniu:

“Segur que, a priori, molt poca gent aixecaria la mà motu proprio davant la pregunta de si algú sap llatí. Però, de facto, tot quisqui utilitza el llatí a diari, sense adonar-se’n. No és cap rara avis ni cap esnob qui en les seves converses habituals menciona paraules i locucions llatines com spa, referèndum, ultimàtum, àlbum, campus, júnior, currículum vitae, dúplex, sui generis, tiquismiquis o, fins i tot, etcètera.

La llista podria seguir ad infinitum i es podria allargar in secula seculorum. Però segur que, a no ser que es quedi in albis, no necessita ajuda ni del seu alter ego ni del sursum corda per entendre totes i cadascuna de les paraules que acaba de llegir en aquestes línies. Encara que sigui, en realitat, un totum revolutum de llatí i català, i vostè no hagi estudiat molt més llatí que aquell ja llunyà, rosa, rosae.

El llatí dona estatus

En el gremi del disseny gràfic, els textos pendents d’escriure es completen amb el que es coneix com a Lorem Ipsum. És un garbuix de paraules en llatí que procedeix d’un text del 45 aC escrit per Ciceró amb el títol De finibus bonorum et malorum (En el límit del bé i del mal). Ara, pero, havent-li eliminat síl·labes i caràcters, és del tot incomprensible. El Lorem Ipsum es començà a popularitzar als anys seixanta, encara que el seu ús es remunta al segle XVI.

Reflexions acadèmiques

“L’estudi del llatí i del grec aporten, en primer lloc, la intriga de la novetat: allò que és desconegut i fins i tot esotèric, que no es pot aprendre pràcticament en cap altre lloc. En segon lloc, i una vegada iniciat el seu estudi, una formalització gramatical que en molts casos no s’assoleix mitjançant l’estudi de cap llengua, ni de l’anglès, ni de les pròpies. Així, adquireixen el nivell d’abstracció i de reflexió metalingüística necessari que els fa comprendre millor conceptes a primera vista tan simples com «subjecte», «complement directe» o «circumstancial». Aquest estudi tan formal pot decebre una mica.

A mesura que l’alumne avança, es veu abocat a pensar i reflexionar sobre el sentit de les paraules, de les llatines i de les pròpies, amb la pràctica d’un exercici que a penes es dóna a les aules, com és l’exercici de la traducció, la qual cosa produeix el desenvolupament gradual d’operacions fines de la ment, mitjançant l’analogia i la diferenciació, per copsar-ne el sentit i les matisacions. És així com comença a posar-se en pràctica el pensament, sobre un objecte concret, amb un valor afegit que no tenen les llengües modernes, almenys les més properes, que permet també traslladar-se molts anys enrere i penetrar en la mentalitat antiga que alhora ens resulta familiar i propera. Així aprèn l’estudiant, amb la pràctica, a «construir el seu pensament». A mesura que avança en el seu coneixement i, a través seu, en el coneixement de la seua cultura, el llatí i el grec van esdevenint l’eina i la clau per accedir a un coneixement més profund, no sols de la història i de les literatures antigues, sinó de la història, les literatures i la cultura del món a què pertanyem”.

Per acabar, aquí teniu unes reflexions sobre la utilitat del llatí i del grec (30/09/2012). El seu autor es Esteban Bérchez Castaño, president de la “Sociedad Española de Estudios Clásicos de Castellón y Valencia”:

“La esencia de la educación debe ser una formación integral y una cultura general que permitan al alumno desarrollarse mejor como persona y, en un futuro, desenvolverse en la vida […] ¿Acaso todo lo que aprendemos lo aplicamos específicamente en nuestro día a día? Personalmente debo reconocer que no recuerdo ya para qué sirve una raíz cuadrada ni la tabla periódica; sin embargo, no reniego en absoluto de los conocimientos de matemáticas o de física y química que adquirí durante más de diez años, y ni mucho menos se me ocurre proclamar a los cuatro vientos que esas asignaturas no valen para nada porque no hayan tenido posteriormente presencia alguna en el ejercicio de mi trayectoria profesional. ¿Por qué, en cambio, los profesores de Griego y Latín tenemos que estar oyendo continuamente, incluso de boca de colegas, que nuestras materias no valen para nada? […]

Muchos conocimientos sirven para estructurar el pensamiento y ennoblecer el carácter. ¿Cómo no iban a ser útiles el griego y el latín, si en esas lenguas se compusieron las primeras obras de la literatura occidental, las que son la base de toda la posterior literatura occidental; si en esas lenguas se habló por primera vez de democracia, se discutió de libertad e igualdad, se establecieron las bases del derecho que ahora poseemos, se pusieron nombres a las distintas especies animales y vegetales y se dieron respuesta a muchas de las cosas que han preocupado a la humanidad? “

A Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa “Múltiplex” d’IB3 Ràdio (15/06/2018), reflexion sobre el sentit de les humanitats en l’actualitat:

• Aquí teniu un enllaç sobre 20 tatuatges que no entendreu si no sabeu ni llatí ni grec.
• Aquí teniu lèxic llatí per a classe.
• Aquí teniu un llistat de llatinismes.
• En aquest enllaç trobareu informació sobre l’evolució territorial de Roma.
• Aquest enllaç parla de l’herència llatina en el món de la política.
• Aquí teniu un altre enllaç sobre lemes llatins de diferents institucions del món.
• Aquí teniu un article que parla de la mala imatge dels professors de llatí en el cinema.
• Aquest article parla sobre per què el llatí va deixar de ser la llengua de la ciència.
• Aquest article també és interessant. Es titula “Del latín a Harry Potter“.
• Sabíeu que hi ha una proposta de convertir el llatí en la llengua oficial de la UE? Aquest enllaç en parla.
• Aquí trobareu informació sobre Vivarium Novum, una acadèmia de llatí a Roma.
• Aquí teniu un llistat de cites llatines cèlebres. 
• Aquest altre llistat és de llatinismes que feim servir en català.
• Aquest enllaç parla sobre com insultar en llatí amb elegància.
• Aquí teniu un enllaç que parla sobre 10 idees equivocades sobre l’antiga Roma.
• Aquest article parla sobre com s’ha de pronunciar el llatí.
• Molt recomanable és aquest article de Xavi Ayén a “La Vanguardia”: Latín, la más inútil de todas las lenguas.
• Aquí teniu una entrevista a Mary Beard. El titular és prou eloqüent: “Los romanos crearon el mundo globalizado”.
• Sobre la pervivència del llatí a les nostres vides, podeu consultar aquest programa del programa “Saca la lengua” de TVE.

També teniu aquest vídeo del program “Quèquicom” de TV3 titulat “Som romans”

Per reflexionar més sobre el sentit que té estudiar llatí i grec avui en dia, aquí teniu un interessant vídeo d’Euronews:

Aquest vídeo, en anglès, també és ben curiós. És de l’any 1951!

• Aquí teniu una tertúlia interessant del programa “No es un día cualquiera” (RNE) sobre l’ús de llatinismes. En aquest mateix programa, a la secció Verba volant, d’Emilio del Río, un dia també es va parlar de la relació de futbol i llatí, del llatí en època electoral i del llatí en els mitjans de comunicació.
• Sobre expressions llatines a l’actualitat, teniu aquest interessant web.

• Aquí teniu un article de Manuel de Prada titulat “El latín y los muertos”.

• I en aquest article sabreu perquè a Finlàndia veneren el llatí.

• I per si encara teniu dubtes sobre les aportacions romanes a la nostra cultura, aquí teniu la famosa escena de la còmica pel·lícula “La vida de Brian” (1979): “Què han fet els romans per a nosaltres?”

  Tampoc no us podeu perdre aquest fragment de “La vida de Brian” que ironitza sobre les “maleïdes” declinacions:

• Sobre com els romans varen canviar el món, aquí teniu un interessant vídeo de Discovery Max. Es  titula “Cómo los romanos cambiaron el mundo”.

• I aquest és un altre titulat “La ciudad invisible de Roma”.
• Aquí teniu un llistat de llibres ambientats en l’Imperi romà.
• Aquest vídeo de cinc minuts ofereix un altre recorregut històric sobre l’imperi romà.
• Si us pica la curiositat, una de romans parlant en llatí autèntic!
•  
•  
• Aquí teniu un tango en llatí: Vademecum tango
•  
• Aquí teniu la meva intervenció al programa “Balears fa ciència” d’IB3 Ràdio (08/12/2012) per parlar sobre el fantàstic món de les etimologies amb l’ajuda del meu exalumne Miquel Àngel Adrover:
• I per acabar, com diu el filòsof Emilio Lladó, “Som memòria i vivim d’aquesta memòria”:
•  
• Articles del web relacionats:
  – Sapere aude?
  – Esclaus de l’horror vacui
  – “El grec, el pa nostre de cada dia”.
  – La hipocresia de les humanitats
  – La fi de la cultura
  – El maleït mite de la cultura
  – La utilitat de la inutilitat
  – Etimocefalàlgia
  – Mots que es xiuxiuegen
  – Al principi existia la paraula
• I el millor homenatge a Roma és aquesta cançó d’Els Manel titulada precisament “Roma”: