Avui la superficialitatflueix per tot arreu. Per això no deu ser casual que ambdues paraules derivin del llatí fluo (“fluir”). Un cosa superficial, per tant, “flueix en excés”. De fluo també tenim fluvial, afluent, influir o influenciar, efluvi, confluència, fluctuar (sinònim d’oscil·lar, agitar), flux (moviment incessant d’allò que es mou en una direcció determinada), fluix (que no tiba) o fluor (element químic).
En llatí fluo donà flumen (“riu”). L’aeroport de Roma rep el nom de Fiumicino (“riuet” en italià) per trobar-se en el municipi d’idèntic nom -també és conegut, però, com l’Aeroport Internacional Leonardo da Vinci. A Brasil, els nascuts a l’estat de Río de Janeiro són coneguts com a fluminenses en al·lusió al riu de la ciutat.
En llatí flumen conviuria amb river, que l’acabaria desplaçant en la llengua catalana amb el mot riu. Curiosament, river donaria el terme rival, atès que antigament un rivalis era aquella persona que estava a l’altra banda del riu. I derivar en un principi significava “desviar un curs d’aigua”. A l’Argentina sempre es riuen dels seus rivals. Si no, que ho demanin al club de futbol River Plate (“el riu de la Plata”), l’etern rival del Boca.
Mafalda i la cultura
Amb tantes fluctuacions etimològiques podem parafrasejar el filòsof grec Heràclit (segle VI aC) i dir πάντα ρεῖ (“tot flueix”). No debades, la realitat, tal com passa amb els significats de les paraules, no és gens estàtica; sempre està fluint. D’aquest ῥέω també tenim ritme, reuma (inflamació dolorosa en les parts musculars i fibroses del cos; en la medicina hipocrática els fluxos o humors eren l’explicació d’aquestes dolències), catarro(inflamació aguda o crònica d’una mucosa), diarrea o hemorroide (+ αἶμα, “sang”), que és la dilatació d’una vena de l’anus, o gonorrea (+ γόνος, “esperma”), que és el vessament de líquid seminal, també conegut com a blennorràgia (+ βλέννος, “mucositat”).
Avui la superficialitat també és una paraula que ha fluït molt. De ser una cosa que “flueix en excés” ha passat a al·ludir a una cosa que sobra, que és innecessària –sovint va lligada a la mediocritat. Cal elogiar, però, la superficialitat. Així ho manifesta el pedagog Gregorio Luri en el llibre Veritat o mentida del periodista Adolf Beltran: “Reivindico el meu dret a la trivialitat, no vull ser les vint-i-quatre hores del dia una persona excelsa. Vull també –hi tinc tot el dret- les revistes del cor, la xafarderia, l’esport, totes aquestes coses. A la meva vida vull que hi entri de tot, amb unes prioritats, esclar”. Doncs, que quedi clar: que fluexi la superficialitat, però en la seva justa mesura!!!
A Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d’IB3 Ràdio (18/01/2019) reflexion sobre la teleescombraria:
Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos.
Configurar y más información
No Comments