Aquí teniu una definició de democràcia segons Rovira i Virgili (1882-1949), escriptor, historiador i polític català, president del Parlament a l’exili. La trobam en el llibre Defensa de la democràcia, publicat el 1930:

“La democràcia és un instrument, no pas de perfecció, sinó de perfeccionament. No posa al descobert i en acció la bondat general, perquè aquesta no existeix. Però ajuda les forces nobles de l’ànima humana en les lluites contra les forces baixes que la burxen i l’empenyen. Aquestes forces nobles no aconsegueixen una victòria completa i definitiva. Però quan afluixen llur esforç continu, o quan són submergides per l’assalt de les passions orbes, es produeixen els naufragis individuals -crim i vilesa- i els naufragis col·lectius -barbàrie i tirania”.

Aquí teniu un fragment que Antoni Bassas, periodista del diari Ara (01/12/2019) ha fet a Jason Stanley, autor del llibre “Fatxa”. Parla sobre democràcia i feixisme:

El problema és que la democràcia està tan plena de matisos que pot acabar sent disfuncional.
Això ja ho deia Plató a La República, que la gent no vol democràcia sinó un líder fort que prengui les decisions per ells. Plató deia que la democràcia et dona llibertat d’expressió per dir qualsevol cosa. Com que pots dir qualsevol cosa, pots incitar ressentiment, por i pànic i, a continuació, presentar-te com la persona que pot protegir el poble, que prendrà el poder i acabarà amb la democràcia. Per això diu que la democràcia porta a la tirania. Per això la democràcia només pot ser estable amb una ètica d’igualtat i respecte mutu.

Llavors l’èxit del feixisme en democràcia està basat en l’abús de la democràcia.
Exacte, el feixisme triomfa en democràcia perquè abusa de la democràcia, que està exposada a l’abús per la seva pròpia naturalesa, la llibertat. Rousseau deia que la solució és que no hi hagi grans diferències de riquesa entre la gent. La desigualtat és el context perfecte per a l’augment del feixisme. Hi torno: si vols que un home de negocis porti el país, estàs cedint-li el teu paper dins la democràcia.

Llavors el món estaria anant cap al feixisme, perquè s’estan incrementant les desigualtats.
Sí i, per tant, preguntem-nos: quines són les forces que hi ha darrere els moviments feixistes? Qui finança Bolsonaro, Trump o el Brexit? Són els que es beneficien de la desigualtat. Volen que la gent miri cap a una altra banda i que no vegin les multinacionals, les petrolieres, els multimilionaris i les companyies tecnològiques. De què té por la gent? Del canvi climàtic, de la possibilitat que els seus fills no trobin feina perquè l’automatització i els ordinadors els substituiran… La gent té por d’això, però Trump i companyia els diuen: “No ens paris atenció a nosaltres, para atenció als immigrants, que són uns ganduls, però que han vingut a robar-te la feina”. Que és el que deien dels jueus a Alemanya.

Al segle V aC l’orador Isòcrates, desencantat amb la democràcia, va dir: “No hi ha democràcia més segura i més justa que aquella que confia els càrrecs als més capaços i atorga als ciutadans el control sobre ells”.

Sobre el funcionament de la democràcia, convé tenir en compte aquesta frase de Ciceró:

Nihil est incertius vulgo, nihil obscurius voluntate hominum, nihil fallacius ratione tota comitiorum
(“Res és més inconstant que el poble, res més impenetrable que la voluntat dels homes, res més fal·laç que la resposta dels comicis”).

Winston Churchill també va dir. “Cada poble té el govern que es mereix”.

Això és el que opinava Oscar Wilde de la democràcia:

“Alguna vegada es dipositaren grans esperances en la democràcia, però la democràcia significa senzillament l’opressió de la gent per gent i per a la gent”

I aquí teniu un concepte interessant: l’epistocràcia, el poder dels qui saben. L’ha encunyat el filòsof americà Jason Brennan, que investiga el comportament del votant. L’explica en aquesta entrevista de La Vanguardia.

I aquí teniu una reflexió de l’escriptor portuguès José Saramago: “La democracia es el punto de partida, no el punto de llegada”.

I el filòsof Joan Garcia del Muro assegura: “Democràcia no vol dir, uniformitat de pensament, sinó celebració de la diferència”.

I aquí teniu un reporatge sobre el jugador de futbol brasiler Sòcrates, qui, durant la dictadura, va fer apologia de la democràcia i va ser el fundador de Democràcia Corinthiana.

Aquest article es titula “Cómo volver a salvar la democracia”.

Aquí teniu un reportatge de la revista Sàpiens sobre “El manual del candidat a l’antiga Roma”.

Si voleu conèixer més sobre la història de la democràcia a l’Antiga Grècia també podeu consultar el reportatge Atenes, la primera democràcia. que em varen publicar a la revista Sàpiens (Setembre 2011, Núm. 107)

I aquí teniu un fantàstic dossier sobre la democràcia publicat al diari Ara (06/04/2015):
– De Sòcrates al cas Snowden: 2.500 anys de democràcia
– Com la lluita contra l’oligarquia a Atenes va canviar el nostre món
– Democràcia, ciutadania, sobirania: 10 conceptes polítics a la Grècia clàssica i al segle XXI
– Democràcia, el somni del poble
– Democràcia fa 2.500 anys: democràcia real?

Tampoc no us podeu perdre aquest fantàstic article sobre la relació entre la democràcia actual i la Ilíada. Es titula No és bo que una multitud governi?, del filòsof Xavier Antich (Diari Ara, 24/01/2016)

També és interessant aquest article “Platón contra la democracia”, de Jacques Rancière. Igual d’interessant és aquest article de Josep Ramoneda, “El mite de l’estabilitat”.

Aquí teniu un article de Jordi Llovet titulat “Què queda de la democràcia?”

Aquí teniu un article del filòsof Gregorio Luri titulat “Reivindicació de la politeia”.