Quantes vegades ens han martiritzat amb la famosa frase: “t’ho havia dit i no m’has escoltat”! Doncs, això mateix deia Cassandra en la mitologia grega. En psicologia, però es parla del complex de Cassandra per al·ludir a aquelles dones que han estat violades o creuen haver-ho estat i pateixen la indiferència de la gent.
Cassandra (“qui enreda els homes” en grec) era filla d’Hècuba i Príam, reis de Troia. La seva bellesa no va passar desapercebuda a Apol·lo, el déu de l’endevinació, que li féu una proposta deshonesta. Li va dir que li ensenyaria el seu art si, a canvi, ella es convertia en la seva amant. Cassandra hi va accedir, però, un cop après el do de la profecia, es va negà a complir amb la seva part del tracte. Aleshores Apol·lo, tot indignat, l’escopí a la boca, condemnant-la així a què la gent no se la cregués.
Ja abans de la guerra de Troia, Cassandra anuncià que un jove portaria la ruïna a la ciutat. Aquest jove no era altre que el seu propi germà, el príncep Paris, que acabava de raptar Helena. Quan els grecs deixaren davant les portes de Troia un immens cavall de fusta, Cassandra també avisà que es tractava d’un regal enverinat. Aquesta vegada la princesa troiana comptà amb el suport del sacerdot Laocoont, que tampoc veié amb bons ulls el regal. És més, en llançar una llança contra el cavall de fusta, dues monstruoses serps sortiren de la mar i l’estrangularen juntament amb els seus fills. Els troians interpretaren aquest fet com a senyal que el sacerdot havia comès un sacrilegi en rebutjar un regal dels déus.
El final de Cassandra fou tràgic. Durant la massacre de Troia, es refugià en el temple d’Atena, on l’heroi grec Àiax el Menor (res a veure amb l’altre Àiax) l’intentà violar. Després, el rei Agamèmnon la convertí en la seva esclava i concubina i se l’emportà amb ell a Micenes. Allà ambdós serien assassinats per Clitemnestra, muller del monarca. Hem de pensar, doncs, que Cassandra tampoc no es va creure a si mateixa. Si no, podria haver evitat aquest fatal desenllaç.
Woody Allen té una pel·lícula fantàstica titulada Cassandra’s Dream (2007). Aquí teniu el tràiler:
Ismael Serrano té una cançó titulada “Casandra”. Aquí teniu el videoclip i la lletra:
Casandra vio en sueños el futuro en la sombra de una pesadilla Casandra leyó los versos de ese poema que aún no han escrito los dioses que riendo la hirieron con su maldición.
Supo del hambre y de las guerras de siempre de bufones celebrando el odio bailando entre hogueras, de despedidas y de monstruos minerales bebiendo insaciables la savia dulce del planeta.
Casandra vio a hombres y mujeres dormitando en sus burbujas tras las máscaras del miedo, más también vio la luz del alba asomar por la cancela que nadie jamás abrió.
Supo que aún quedaban esperanzas, que otros sueños la esperaban. Casandra habló a todos de sus sueños más nadie la oyó.
Nadie creyó en Casandra y sus visiones y la gente sólo vio en su augurio delirio y locura la condenaron a vagar perdida y sola. Herejía es mostrar la verdad descarnada y desnuda.
Abandonada, tras los años la encontró un muchacho que andaba buscando esperanza y respuestas Casandra habló con pasión de sus presagios y de la luz del amanecer brillando tras la puerta.
Creo en ti Casandra, no estás loca. Se besaron y en su boca florecieron madreselvas. Dulce Casandra ponte de pie yo te he conocido antes quizá te soñé.
Hay quien duda ya y cree en la leyenda juntos buscarán la puerta, dulde mañana, yo no sé tu creo en Casandra.
Hay quien duda ya y cree en la leyenda Juntos buscarán la puerta, dulce mañana, yo no sé tu, creo en Casandra.
Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos.
Configurar y más información
One Comment
Eva Monzón Muñoz
Fantàstic article sobre aquest personatge tan desgraciat!