L’avarícia és un dels set pecats capitals. El terme té dos significats: desig excessiu i desordenat d’adquirir riqueses per guardar-les; o continència excessiva en les despeses. En la seva etimologia trobam el verb llatí aueo (“desitjar”). En relació al primer significat, en castellà es diu “La avarícia rompe el saco” –el seu equivalent castellà és “Qui tot ho vol tot ho perd”. Això mateix passà, en la mitologia grega, a Midas, un rei molt ric de Frígia (Turquia), una de les terres més copioses en minerals de l’antiguitat. Estava tan obsessionat amb l’or que, des del seu luxós palau, es passava els dies comptant les seves monedes.

 

Segons una versió del mite, un dia el sàtir Silè, membre del seguici de Dionís, es perdé per aquelles contrades turques. Midas, en reconèixer-lo, el va lliurar al seu preceptor. El déu del vi i la disbauxa, per tornar-li el favor, li digué que faria realitat qualsevol dels seus desitjos. Midas demanà que tot el que tocàs es convertís en or. La felicitat per aquell do durà poc. En portar-se un tros de pa a la boca es trobà amb un tros d’or i el mateix li passà amb el vi. Tanmateix, el que el va colpir més va ser quan va acariciar la seva filla i aquesta es va transformar en estàtua d’or.

 

Entotsolat, mort de fam i de set, ric i miserable alhora, Midas es va adonar del seu error i va suplicar a Dionís que l’alliberàs d’aquell suplici. Per aconseguir-ho, el déu li ordenà rentar-se les mans a les aigües d’un riu proper. El bany va eliminar el poder de Midas i des de llavors l’arena d’aquell riu es va convertir en or.

 

Midas va intentar amagar-se aquelles peludes i deformes orelles sota una gorra. El seu barber, però, va descobrir el secret en tallar-li els cabells. Incapaç de callar, l’home acabà cavant un clot en l’arena on va cridar: “el rei Midas té les orelles d’un ase”. A continuació, va tapar el clot tot d’una. Amb el temps, allà varen créixer unes canyes que varen obrir el clot. En bufar-hi el vent, es va crear una música que va escampar el secret repetint la frase fatídica que es va difondre arreu del món. Va ser així com Midas, aquell antic rei àvid de riqueses, va veure deshonrat el seu nom.

 

Avui, tanmateix, el nom de Midas és ben present en el nostre vocabulari. L’empram per referir-nos a aquelles persones influents que tenen la capacitat de generar molts de doblers en cadascuna de les seves creacions. És el cas del director de cinema nord-americà Steven Spielberg. Gairebé totes les seves pel·lícules tenen l’èxit assegurat. 

L’èxit, però, associat als doblers pot cremar, almanco fonèticament si feim cas de la paraula crematística, que fa referència a tot allò relacionat amb la “riquesa” (χρήματα) -originàriament era un terme aristotèlic per a designar l’activitat comercial, emprat com a sinònim d’economia política. Tanmateix, si volem tocar or amb les nostres pròpies mans sense ser rics basta que anem al bosc a la recerca d’una crisàlide, insecte dit així perquè presenta taques de color d’ “or” (χρυσός).