L’au fènix era una àguila fabulosa, de plomes daurades i roges, originària d’Etiòpia. L’historiador grec Heròdot és el primer que parla d’ella. Encara que tenia una vida llarga –entre cinc-cents i mil anys-, no podia reproduir-se. En sentir la mort a prop, feia un niu d’herbes aromàtiques que després incendiava. Aleshores, un nou fènix naixia de les seves cendres i transportava les restes del pare fins a la ciutat d’Heliòpolis, a l’Egipte septentrional.

Per als egipcis, l’au fènix representava el Sol, que mor cada nit i ressorgeix radiant a l’alba. Els grecs traduïren la paraula bennu com a φοῖνιξ, que en la seva llengua significa “color porpra” en al·lusió al color de les ales de l’esmentat ocell –aquesta paraula donaria nom al poble púnic o fenici.

El mite de l’au fènix fou adoptat pels primers cristians com a símbol de la resurrecció de Crist. En època moderna, partits independentistes com l’irlandès Sinn Féin l’han emprat com a símbol de l’esperit de construcció nacional després de la derrota. Avui es diu que “algú reneix, com a au fènix, de les seves cendres” quan, creient que ha arribat a la fi de la seva carrera, recobra vitalitat. 

Articles del web relacionats:
– Paraules a vista d’ocell
– Quan els noms volen