Llemosí
Malgrat que el terme català està documentat des del segle XII, durant la Renaixença (segle XIX) s’utilitzà molt el terme llemosí. Aquesta denominació, del tot incorrecta, al·ludia a un suposat origen occità de la llengua, de la regió nord-occitana de Llemotges. 

A final del segle XIII trobam el terme “catalanesc” per designar la llengua. L’empra el trobador Jofré de Foix, a Regles de trobar (1291), per al·ludir al català parlat a Múrcia després de la conquesta del territori per part de Jaume I el 1266 i que després seria repoblat per catalanoparlants. Textualment diu: “Són vers catalans e parlen de bell catalanesc del món”.

El català té el problema que la denominació correspon a una part del territori -el mateix passà, però, amb el castellà, que agafa el nom de Castella.. Valencià, mallorquí, menorquí, eivissenc (balear no sha dit mai) són de finals de l’edat mijana i aleshores, en cap momento, posaven en qüestió la unitat de la llengua. Avui el català, amb prop de deu milions de parlants, ocupa la posició número 88 de les sis mil llengües que hi ha al món. Dins la Unió Europea, és la novena llengua amb més parlants, més que llengües que tenen estat propi com el portuguès, el danès, el suec o el finès.

Als catalans també se’ls anomena, de manera despectiva, com a “polacos”. L’origen d’aquest terme no és molt clar. Aquí, però, en teniu algunes teories.

Sobre la polèmica “llengua balear” us recoman aquest article de l’historiador Antoni Mas Forners.

Aquest article de Francesc Rotger és molt interessant. Es titula “En què m’èstàs parlant?”. Aquesta altre, del mateix autor, parla sobre la història del Diccionari català-valencià-balear.

Aquí teniu una interessant web sobre les gramàtiques de la llengua catalana abans de les reformes ortogràfiques de 1906.

Aquí teniu un reportatge de Marc Pons titulat “Per què li diem Corona d’Aragó quan li podríem dir Corona Catalana?“

Aquest enllaç és molt útil. Parla de d’una web que tracta sobre com han evolucionat les paraules de cada dialecte de la llengua catalana.

En aquest enllaç trobareu informació sobre la història de l’estelada. I en aquest article de la revista Sàpiens trobareula resposta a la pregunta: “Per què els catalans deim “senyera” a la nostra bandera?”

En aquest altre enllaç trobareu la resposta a la pregunta: Corona d’Aragó o Confederació catalano-aragonesa?

Aquest altre article parla sobre l’origen històric de la nació aragonesa.

I aquí teniu un interessant article de Marc Pons sobre l’origen de la catalanofòbia. I aquest altre es titula “Des de quan som catalans?”

Aquí teniu un article que explica l’ambiciós projecte de l’Atles linguïstic del domini català, coordinat del mallorquí Joan Veny.

Éntre les 6.000 llengües que actualment es parlen al món, sabíeu que el català ocupa la posició número 88? Per a més informació, llegiu aquest article.

Aquí teniu un interessant enllaç que parla sobre històries del català a les Balears.

Aquí teniu una entrevista a la filòloga Antònia Sabater, que ha estudiat el català de la noblesa mallorquina.

Aquest dossier parla sobre la història del català.

Articles del web relacionats:
– I, tanmateix, és català!
– L’origen llatí de l’article salat
– Entrevista a Joan Veny
–Països Catalans en el divan
–Qui és en Pep Gonella?
– L’esplendor medieval del català

I aquest són uns reportatges meus a l’Ara Balears:
– Les arrels de l’anticatalanisme illenc
– Quan el català sortí de la clandestinitat
– Quan el català es normalitzà a l’escola

Per resoldre dubtes lingüístics, consultau aquestes pàgines:
– Els deu errors més freqüents en català
– Cinc aberracions lingüístiques nadalenques
–Resum de les darreres modificacions a la gramàtica catalana. Aquest resum també està bé.