Extracte del reportatge publicat el maig 2007 a la revista Sàpiens (Núm. 55), amb l’assessorament del catedràtic de Lingüística General de l’UB, Jesús Tuson.
Actualment es calcula que es parlen al món unes sis mil llengües, en dos-cents cinquanta estats diferents. El perquè de tanta diversitat lingüística es un misteri que s’intentà desxifrar a partir del segle XVIII. Fou aleshores quan sorgiren els primers estudiosos que s’atreviren a qüestionar la teoria bíblica de la Torre de Babel. Havia arribat el moment de seguir el rastre, amb mètodes científics, d’una hipotètica llengua mare, de la qual derivessin totes les altres.
El misteri arranca amb la Bíblia. Després d’haver conferit l’univers, Déu va encarregar a l’home la tasca d’anomenar cadascun dels animals que hi havia sobre la terra. I quina va ser aleshores la llengua que emprà Adam? Quan, en temps remots, sorgí aquesta pregunta els pares de l’Església ho van tenir clar: era l’hebreu ja que aquesta era la llengua en què estava escrit l’Antic Testament. L’hebreu, doncs, havia de ser la llengua que tothom parlava molt abans de l’episodi de la Torre de Babel, quan “en tota la terra es parlava una sola llengua i es feien servir les mateixes paraules”. La supèrbia, amb tot, acabaria amb aquest monolingüisme.
Segons el relat bíblic, després del diluvi universal, els descendents de Noè reberen ordres divines de repoblar la terra. Cansats, però, de donar tombs, no trigaren a establir-se en un sol lloc on poder aixecar una torre que arribés fins al cel. El Senyor, molt enfadat, va prendre una determinació dràstica per castigar tanta d’insolència: dispersà els homes pertot, fent-los portar a cadascun d’ells una llengua diferent. Des d’aleshores la confusió de les llengües seria el destí propi de la humanitat. No debades, segons l’Antic Testament, Babel en hebreu vol dir “confusió”. Aquesta etimologia, però, no és correcte. En l’actualitat no hi ha dubtes sobre la identificació de la Babel bíblica amb la Babilònia mesopotàmica (actual Iraq). La torre guardaria paral·lelismes amb els zigurats, monuments religiosos d’estructura escalonada característics d’aquesta ciutat. Babel vendria del nom original de la ciutat, Babilu, que significa “La porta divina”.
Cal no oblidar una frase del filòsof George Steiner: “Cada vegada que mor una llengua, desapareix un món”.
Famílies lingüístiques del món
Aquí teniu un altre mapa interessant sobre les llengües del món en funció del seu nombre de parlants:
Aquesta és la classificació de les llengües amb més parlants:
Xinès mandarí: 845 milions de parlants
Espanyol: 332 milions de parlants
Anglès: 322 milions de parlants
Àrab: 206 milions de parlants
Bengalí (Àsia meridional): 189 milions de parlants
Hindi (Índia): 182 milions de parlants
Portuguès: 170 milions de parlants
Rus: 170 milions de parlants
Japonès: 125 milions de parlants
Alemany: 98 milions de parlants
Aquests són els principals grups derivats de l’indoeuropeu, una de les 18 famílies lingüístiques i la llengua mare de la majoria de llengües d’Europa:
Indoirànic: el sànscrit, l’hindú, les llengües de la Índia, la llengua de l’ètnia gitana, l’avèstic i el persa.
Tocari i anatòlic (hitita), ja extingits
Armeni
Albanès
Grec: el grec modern o neohel·lènic és la llengua indoeuropea més antiga parlada avui dia.
Itàlic o romànic: castellà, català, francès, gallec, italià, occidtà portuguès, romanès, retoromànic, sard.
Eslau: el rus, l’ucraïnès, el polonès, el txec, l’eslovac, l’eslovè, el búlgar, el serbi i el croata.
Bàltic: el lituà i el letó.
Germànic: l’islandès, el noruec, el suec, el danès, l’anglès, el neerlandès i l’alemany.
Cèltic: l’irlandès, el gaèlic o escocès, el gal·lès i el bretó.
Sabíeu que durant la Segona Guerra Mundial l’euskera va ser emprat com a llenguatge secret per a les trobes nord-americanes? Aquí en teniu la història.
Aquí teniu la història de Luca Lampariello, que parla onze idiomes. I aquest al·lot, arran d’un accident, un dia es va despertar parlant nomès xinèx mandarí. És la síndrome de l’idioma estranger. Increïble!
No hem d’oblidar que la llengua de signes també és una llengua. Aquí teniu un còmic en forma de vídeo de Margalida Jofre, una jove d’Andratx sorda que, a principis del segle XX, va ser la primera persona a Espanya que va visibilitzar el seu col·lectiu:
No us podeu perdre aquesta cançó: “Llengües”:
En aquesta entrevista a Catalunya Ràdio Jesús Tuson posa seny al pretès conflicte lingüístic entre el català i el castellà:
Aquí teniu una entrevista a Noam Chomsky, un dels grans teòrics del llenguatge. Aquest altra entrevista també és interessant. És a Davyth Hicks, defensor de la igualtat de totes les llengües d’Europa.
Aquí teniu una intervenció de la lingüista Carme Junyent:
Aquí teniu el vídeo de la xerrada “La meravellosa història de les llengües del món” que vaig fer a la sala de plens del Consell de Mallorca (19/03/2019):
A Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d’IB3 Ràdio (27/09/2016), parl sobre l’origen de les llengües:
Aquí teniu una entrevista al filòleg Juan Carlos Moreno Cabrera, que parla sobre l’imperialisme lingüístic espanyol:
Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos.
Configurar y más información
No Comments