Extracte del reportatge publicat el febrer de 2010 a la revista Sàpiens (Núm. 88)
Dotze segles abans de Cleòpatra, hi hagué a Egipte una altra dona amb molta més influència política. El seu nom és Nefertari i protagonitzà una de les històries d’amor més colpidores de l’antiguitat al costat del cèlebre faraó Ramsès II. Dona amb un profund sentit d’Estat, Nefertari propicià la pau amb l’imperi hitita i es convertí en la primera egípcia a ser divinitzada. La seva tomba és la més bella del món egipci.
El regnat del Ramsès II (1279-1213 aC) és l’època en què la mil·lenària civilització de l’Antic Egipte arribà al seu zenit. Va ser l’època de la millor bonança econòmica, de la major expansió territorial i de la construcció de colossals temples, estàtues i obeliscs. Ramsès II “El Gran”, el faraó que més anys regnà les terres del Nil –més de seixanta anys-, exercí la seva megalomania amb mà de ferro (vegeu Sàpiens nº 52). Estranya, però, que un tipus tan dèspota i sanguinari com ell és deixés dur per una dona, Nefertari, que es negà a ser la simple acompanyant del monarca a qui alguns escriptors atribueixen l’Èxode bíblic.
Prou eloqüent és la dedicatòria que el sobirà féu esculpir a la tomba de la seva estimada, a la Vall de les Reines: “El meu amor és únic, no pot tenir rival; ella és la dona més bella que ha viscut. Quan passa, roba el meu cor i se l’emporta”. A pesar del paper tan rellevant que tingué la dona en la societat egípcia (vegeu desglossat), la relació que tan delicades paraules expressen va més enllà del que seria la passió inicial d’un enamorament, sobretot tenint en compte que Nefertari morí al cap de vint anys de matrimoni. Per a Ramsès II, home de moltes dones, Nefertari hagué de ser molt més que una amant d’extraordinària bellesa. El seu fou el romanç més corprenedor dels 3.000 anys d’història egípcia.
Una dona carismàtica
Sobre l’origen de Nefertari tot són especulacions, ja que es desconeix qui foren els seus pares. Només sabem que la família de Ramsès era originària de Delta. Per reforçar el seu paper en el principal lloc de culte d’Amon, hauria estat lògica una unió amb una família tebana de casa bona. És per això que es sol pensar que Nefertari podia ser una noble dama d’origen tebà. Amb tot, això planteja la pregunta de per què Ramsès mai no esmentà oficialment els progenitors de la seva estimada, la qual cosa hauria estat una magnífica eina propagandística.
El que sí se sap amb certesa, però, és que Nefertari formava part de l’harem que el faraó Sethi I va deixar en herència al seu fill Ramsès, de tan sols quinze anys. Nefertari, que també era una adolescent, de seguida va saber seduir el jove que s’hauria de convertir en el tercer faraó egipci de la Dinastia XIX. A les pintures, Nefertari apareix representada com una dona molt esvelta, fent honor així a l’etimologia del seu nom (“la més bella”). Els textos també ens diuen que tenia una veu molt dolça. Però aquestes no degueren ser les seves úniques armes de seducció. El seu carisma també degué ser una basa important. Si no, no s’entén que Ramsès, que aleshores ja estava casat amb Isetnofret i que tenia moltes concubines, la convertís ràpidament en la seva segona esposa oficial.
No Comments