Extracte del reportatge publicat el març de 2010 a la revista Sàpiens (Núm. 89) amb l’assessorament de l’historiador Paul Preston.
A Mallorca està enterrada una de les persones més incòmodes del dictador: Ramón Franco. Morí el 1938 en un accident d’avió prop de Pollença. El Caudillo perdé un germà però també es tragué de sobre un maldecap. A pesar que al final s’havia sumat al bàndol nacional, Ramón Franco tenia un passat temible. Havia estat un exaltat opositor del dictador Primo de Rivera i del rei Alfons XIII. El seu republicanisme fins i tot portà Francesc Macià a fitxar-lo per a Esquerra Republicana de Catalunya.
El Caudillo va tenir en els accidents aeris un dels seus millors aliats. El 20 de juliol de 1936 el general Sanjurjo, un dels líders de la insurrecció militar, morí en estavellar-se l’avioneta que l’havia de traslladar de Portugal a Espanya. Gairebé un any després, el 3 de juny de 1937, l’altre dels cervells d’aquella insurrecció, el general Emilio Mola, perdé la vida en un sinistre semblant prop de Burgos. Aquestes dues morts convertiren Francisco Franco en l’únic líder indiscutible del bàndol nacional. Però encara hi havia una altra persona que li podia fer nosa: el seu germà petit, Ramón Franco. Curiosament una altra fatalitat aèria prop de Pollença també l’acabà esborrant del mapa un 28 d’octubre de 1938. El dictador pogué respirar més tranquil. Tenia memòria. Ramón, a pesar que a darrera hora li havia fet costat, havia estat un dels instigadors de la II República.
El Plus Ultra
Abans de fer el salt a la política, Ramón havia tingut altres curolles al cap. El 10 de febrer de 1926 es féu mundialment famós per estar al front del Plus Ultra, el primer avió de la història a travessar l’Atlàntic. El germà petit dels Franco, un oficial de 30 anys de l’aeronàutica militar espanyola, havia partit 20 dies abans de Palos de Moguer (Huelva) direcció a l’Argentina. L’objectiu era realitzar per aire el que segles abans havia fet Cristòfor Colom per via marítima. La gesta fou lloada tant a una banda com a l’altra de l’oceà. El mític Carlos Gardel fins i tot dedicà al capità d’aquella travessia un tango, “Franco y galán”. Amb tantes celebracions, a Espanya havia passat quasi desaparcebuda una altra notícia: Francisco Franco, de 33 anys, s’havia convertit en el general més jove d’Europa. Aleshores, però, el seu germà petit tenia més anomenada.
El 1929 Ramón va voler repetir la proesa, aquest cop provant un altre trajecte: volar d’Espanya a Washington. L’intent quasi acabà en tragèdia. L’avió va perdre el rumb prop de les Açores. Durant tota una setmana les armades britànica, italiana i espanyola es mobilitzaren en la recerca. Quan el trobaren es pogué veure un plorós Francisco Franco abraçat públicament pel dictador Primo de Rivera, igual d’emocionat. L’alegria durà poc.
Aviat començà a circular el rumor que per a aquell vol Ramón no havia utilitzat un avió espanyol, sinó un d’alemany, a canvi d’una suculenta suma de diners. Això suposà un cop dur per a l’honor de les forces aèries espanyoles. Com a represàlia, Ramón fou expulsat del cos. De la nit al dia l’heroi del Plus Ultra s’havia convertit en rebel. La venjança fou dura: es féu simpatitzant de l’esquerra, ingressà en la massoneria i intervení en conspiracions anarcosindicalistes amb l’objectiu de derrocar la dictadura de Miguel Primo de Rivera i la monarquia d’Alfons XIII.
Aquest reportatge de la revista “Memoria civil” també parla de Ramón Franco.
No Comments