Extracte del reportatge publicat el setembre de 2011 a la revista Sàpiens (Núm. 107)

Tota civilització necessita un punt de partida, un lloc on emmirallar-se. Europa ha volgut buscar el seu particular big-bang cultural a Grècia. Fou al segle VI aC quan a les costes de l’actual Turquia (antic territori grec) es produí el que els estudiosos han batejat com a “miracle grec”. L’expressió fa referència a l’explosió sobtada del coneixement pel qual el mite fou substituït pel lógos (raó) com a instrument d’explicació de la realitat. Aquest trànsit, però, no hauria estat possible sense la influència d’altres cultures de l’antiguitat com la sumèria o l’egípcia. Els grecs, amb tot, en foren els catalitzadors. La seva nova visió del món no trigà a manifestar-se en altres àmbits diferents a la filosofia com la literatura, l’art i, en especial, la política, on aconseguiren trobar una alternativa a la monarquia i a l’oligarquia (“govern d’uns pocs”), les primeres formes d’organització que conegué la humanitat.

 

Al segle VI aC Atenes, situada a la península de l’Àtica – a la costa nord-oest del mar Egeu-, s’erigia en una de les polis més importants de Grècia gràcies, en part, a la seva força marítima. La seva puixança amagava, però, un greu conflicte social. Les classes baixes cada cop estaven més ressentides amb les maneres tan autoritàries dels nobles (aristoi), que era qui ostentaven el poder. Ja al 621 aC l’arcont Dracó havia intentat calmar els ànims posant per escrit la primera constitució de la polis. Fins aleshores la noblesa interpretava i aplicava les lleis a la seva manera, donat que aquestes eren de tradició oral; un cop, però, escrites i visibles a l’àgora (la plaça central) ja deixaren de ser arbitràries.

Per continuar llegint clicau aquí.