Bona part de la història de l’antiguitat es va escriure a Delfos. No és casual que aquest indret, a 180 km al nord-oest d’Atenes, fos considerat el centre religiós més important de l’antiga Grècia. Es tracta d’un dels emplaçaments més impressionants del país, escortat al nord pels nevats cims del mont Parnàs –on els grecs imaginaren l’estatge de les muses-, i al sud, per un majestuós bosc d’oliveres banyat al fons per les aigües del golf de Corint. Conta la mitologia que, després del seu naixement en la inhòspita illa de Delos, Apol·lo, déu de l’endevinació, buscà un lloc on fixar el seu santuari. Zeus de seguida recomanà al seu fill que s’establís a Delfos. No debades, aquest era un indret amb una simbologia especial arran d’una història ben curiosa.

 

Un dia el pare dels déus havia decidit buscar el centre de la Terra. Per trobar-lo havia llançat una àguila, la seva au consagrada, des d’Orient i una altra des d’Occident. Els dos ocells s’havien topat a Delfos i des de llavors aquest punt s’havia convertit en el kilòmetre zero del món antic. Una pedra amb forma d’ou, anomenada ómphalos (“melic” en grec), així ho recordava. Segons la tradició, aquesta era la pedra que Rea havia donat a Cronos per evitar que devorés el seu últim fill, Zeus. Havia sortit de la boca del crònida després que el pare dels déus aconseguís fer-li-la vomitar juntament amb la resta dels seus germans.

Per continuar llegint clicau aquí.