Que corruptes que són, aquests romans!
Extracte del reportatge publicat el maig de 2014 a la revista Sàpiens (Núm. 142)
La corrupció no és un fenomen contemporani, sinó una xacra de tots els temps. A Roma, la institucionalització d’aquesta pràctica assolí límits del tot vergonyosos. Els seus ecos encara ressonen a la nostra societat.
Per a alguns historiadors, la història de la civilització romana és la crònica d’una degradació moral plena de cobdícia, suborns i tràfic d’influències. Durant l’edat mitjana, R.O.M.A. es convertí en l’acrònim de Radix Omnium Malorum Avaritia (“l’avarícia és l’arrel de tots els mals”). Es tractava d’una versió lliure de la famosa cita de Sant Pau que il·lustra a la perfecció l’afany de lucre que caracteritzà, des dels seus inicis, la caput mundi (“capital del món”). Es difícil dir, però, si Roma fou realment més corrupta que moltes altres societats del món antic. Per als cristians antics, era evident que si. Més enllà de valoracions morals, però, és interessant analitzar algunes de les pràctiques polítiques i socials romanes, que avui en dia no dubtaríem en qualificar de poc ètiques, i veure’n la seva pervivència en el nostre temps.
Al segle VI aC la instauració de la República havia de servir per frenar els abusos de poder comesos fins aleshores per la monarquia. Amb tot, el seu sistema de càrrecs públics, coneguts com a magistratures, no seria garantia d’una major transparència. A partir del segle III aC autors com Plaute o Ciceró ja utilitzen el terme corruptor per al·ludir al polític de pràctiques fraudulentes –la paraula deriva de rumpo (“rompre, transgredir”).
Al segle II aC Iugurta, un líder de la regió nord-africana de Numídia –Estat satèl·lit de Roma-, no dubtà a jugar amb el punt dèbil dels seus protectors. Per mantenir-los lluny de la seva àrea d’influència, els afalagà infinitat de vegades amb suculentes quantitats d’or. Segons relata l’historiador Sal·lusti, tensà tant la corda que en una ocasió, en ser expulsat de Roma, pronuncià una frase lapidària: ¡Vrbem uenalem et mature perituram, si emptorem inuenerit! (“Ciutat venal i cridada a finar a l’instant, si arriba a trobar un comprador!”) […].
Aquí teniu un reportatge de la revista Sàpiens que parla sobre l’origen de la màfia siciliana.
Articles del web relacionats:
– Corruptes amb el cor romput
– Llatí per a corruptes
– Sobre mentors i cicerones
– Compte amb els púnics!
– Les arrels clàssiques de la corrupció
– Tots som Lucrècia
–La infanta no sap llatí
– Si Ciceró aixecàs el cap
– Corruptes amb el cor romput
– Llatí per a corruptes
– Sobre mentors i cicerones
– Compte amb els púnics!
– Les arrels clàssiques de la corrupció
– Tots som Lucrècia
–La infanta no sap llatí
– Si Ciceró aixecàs el cap
Aquí teniu un reportatge del blog “Històries d’Europa” dedicat a Gai Verres, un model per als corruptes de Roma.
Per a més informació, aquí teniu un interessant àudio del programa “En guàrdia”, d’Enric Calpena, de Catalunya Ràdio, dedicat a la corrupció a l’antiga Roma.
En aquest enllaç trobareu informació sobre la corrupció d’Escipió l’Africà.
I aquí teniu l’entrevista que em varen fer arran de la publicació d’aquest reportatge al programa Gabinet de crisi d’IB3 Ràdio (12/05/2014)
No Comments